Antropologia: Orígens, Etnografia i Diversitat Cultural

Orígens

ORIGENS Apareix com a ciencia en el segle 19 i de manera biológica (ens explica sobre l'ésser huma des del punt de vista biològic), doncs és quan sorgeix la Teoria de l’Evolució de Darwin. Aquesta teoria sobre l’evolucionisme impregna en la manera de veure la societat i acaba creant víctimes de l’evolucionisme social… L’ALTRE Podem dir que el DETONANT per l’antropologia sociocultural és la pregunta “per l’altre”, la curiositat, fer el tafaner... aquesta és l’actitut de base o detonant de l'antropologia sociocultural i és MOLT ANTIGA. Sorgeix amb l’aparició de diferents llocs/indrets degut a la curiositat de saber, entendre i explicar sobre que té l’altre, on viu, quins costums té… Si som sincers, en el fons podem dir que l’humà ha volgut saber de l’altre per interessos pràctics per exemple; podré fer negocis amb ell?, el seu territori és interessant per mi?, són rics? els podriem arrambar alguna cosa? podriem exclavitzar-los? D’això se’n diu CURIOSITAT AMB REREFONS D’INTERESSOS i com hem dit abans es tracta del motor de l’antropologia social. A partir de la revolució industrial les diferències i percepcions de l’altre s’incrementa en el propi territori amb classes socials diferents, apareix la diversitat entre camp i ciutat, l’aparició de les fàbriques genera una divisió de classes socials, entre d’altres diferències. I apareix el fenòmen de l’altrerisme, “molts altres”. Europa experimenta una forta expansió i apareix la divisió: occidental i no occidental. La pregunta bàsica de l’antropologia és: Per què existeix la diversitat? Per que existeixen altres diferents a nosaltres? En el segle 19 la biologia diu que hi ha una linia que diu que permeneixen les espècies capaçes d’adaptar-sem/desenvolupar-se, en canvi, l’antropologia diu que hi ha societats diferents perquè estan en moments evolutius diferents, i es que l’antropologia moderna busca superar la perspectiva etnocéntrica, doncs aquesta justifica actituts de racisme i sectarisme. Per superar l’etnocentrisme l’hem de conèixer i adonarnos de que existeix, per aixo, l'antropologia contemporánea segueix el metode de l’ETNOGRAFÍA. ETNOGRAFIA La base es reconeixer que no hi ha una mirada objectiva de la realitat, per a aixo aquesta es una ciencia descriptiva que no fa judicis de valor, simplement descriu que fas i per que ho fas per a poder interpretar-ho.

L’etnografia

L’etnografia busca la visió emic, és a dir, busca el punt de vista de l’observat. Per a poder fer aixo és important tenir un metode de registre. Utilitzen el treball de camp com a forma de treball → Consisteix en conèixer, entendre i viure amb les societats que es volen conèixer. EINES QUE L'ETNOGRAFIA FA SERVIR: 1. L’observació participant: Compartir la vida dels observats, participar en la seva societat. I ser metodologicament innocents, preguntar-ho TOT, (inocencia metodológica). Exemple: sopar al Senegal, per poder aportar la VISIÓ EMIC. 2. Les entrevistes en profunditat: identificar persones “informants clau”, i després de fer l’observació és pot demanar aquesta. Com a avantatge, les entrevistes ens donen molta informació de cop, informació molt rica. Com a inconvenient, és una font densa, ja que la informació està condensa i l’has de treballar (ex: separar que son opinions i que no, posar ordre). Hi ha diverses tipologies de fer entrevistes: // 1. L’entrevista oberta → La persona entrevistada no es sent entrevistada, és una conversa. // 2. L’entrevista dirigida → És una entrevista amb un guió tancat i previst. // 3. L’entrevista semidirigida → Estan previstos diversos temes de conversa però s’està obert a afarir-ne “sobre la marxa”. // 4. Altres modalitats: Podem fer entrevistes amb fotografies o objectes (elements mediadors). 3. Els grups focals (focus group): Són entrevistes a diverses persones alhora. 4. Les històries de vida: Entrevista en profunditat que pretén recollir una història vital. 5. Eines per registrar la informació: hi ha dues eines, el DIARI DE CAMP (recull les impressions de l’observador) i les NOTES DE CAMP (és allò que estic veient, són objectives, es solen fer al moment de l’observació). (1) EVOLUCIONISME -->  La civilització evoluciona, gracies a la racionalitat, hi ha un progres moral i tecnològic que idealitza la civilització europea i nord americana, determinant que aquelles que no se semblin, encara han d’evolucionar (justificació de la dominació/colonització). A més, l’evolucionisme afavoreix al capitalisme, argumentant que aquelles persones que “guanyen” o tenen exit es perque s’ho han treballat ells mateixos. 

Diversitat Cultural

Lewis Henry Morgan (1818-1881) divideix l’evolucionisme en cinc etapes: - Salvatgisme inferior -Salvatgisme superior - Barbàrie inferior - Barbàrie superior - Civilització (l’ideal, al que aspirem). (2) DIFUSIONISME --> L’evolució de la cultura prové de la tendencia a imitar-se, és a dir, cada cultura està arrelada al territori del qual prové, però si es dona contacte entre diferents cultures, certes característiques d’una es poden acabar adoptant per altre. (3) PARTICULARISME HISTÒRIC --> Cada cultura té la seva historia, la seva raò de ser, no hi ha d’haver una jerarquia entre les diferents cultures, ja que no hi ha cap superior o inferior. Es crea el concepte de relativisme cultural, que es carrega la visió etnografica i etnocentrista. Aquest afirma que l’única manera de comprendre realment el funcionament d’una cultura, es mitjançant l’observació. (4) FUNCIONALISME BRITANIC --> “Puc explicar una costum si comprenc la funció que aquesta té”, és a dir, Bronislaw Malinowski creu que no cal explicar els origens o les semblances o les diferències culturals per compendre un tret característic d’alguna cultura, explicant la funció que tenen en la cultura els costums i les institucions és suficient. A més a més, té una gran preocupació per fer de l'antropologia una ciencia, ell crea les bases de l’etnografia i el treball de camp. (5) CULTURA I PERSONALITAT --> Aquest corrent es qüestiona que es el que influeix realment en una persona, si la part GENÉTICA o la CULTURA, és a dir, que es el que determina una persona. La personalitat es una forma d’expressió la nostra influencia cultural. El que ens fa humans es la cultura, no lo biológic. (6) ESTRUCTURALISME --> Entre tots els individus hi han uniformitats psicològiques. Darrere dels diferents pensaments/conductes d’individus de diferents cultures, n’hi han uns PATRONS COMUNS. Per exemple, a totes les cultures trobem mites/contes molt semblants. (7) ANTROPOLOGIA SIMBOLICA --> La simbolització és la capacitat basica de la persona per interpretar, fer servir i crear símbols. Cada cultura i inclos individus es desenvolupen en un sistema particular de símbols. La cultura es un sistema de símbols compartits.

Bronislaw Malinowski

BRONISLAW MALINOWSKI  ens parla del funcionalisme, utilitza el mètode etnogràfic modern, posa les bases dient que no es pot fer antropología sense trepitjar el terreny. Fa treball de camp a les illes Trobriand (Nova Guinea) i Australia. Tres fases a la seva vida: // 1. Fins al 1914: estudia fisica i matemàtiques. A partir de la lectura d’una obra de Frazer s’interessa per l’antropologia. // 2. 1914-1921: Fa Treballs de camp a Australia // 3. 1921-1942: Professor universitari a Londres.... Com a obres més importants trobem Les illes Trobriand (1915), Argonautes del Pacífic occidental (1922)... A més a més feia un diari personal, podem trobar en aquest relats eròtics, comentaris racistes (deixant escapar el seu caràcter evolucionisme)... EL METODE ETNOGRAFIC El metode ha de servir per separar el que OBSERVO del que INTERPRETO. // He d’estar suficientmentA PROP i suficientment LLUNY del que estic observant. // Buscar la visió en, el que pretenc que surti a partir d’aquest contacte directe. // No s’han de tenir idees preconcebudes, vaig a observar sense saber que vull trobar. // Una cosa complexa és una cosa que no te ordre, que no pots preveure, espontània. El món social és un món de complexitat. ELS 3 PRINCIPIS METODOLOGICS // 1. L’etnografia ha de tenir propòsits científics. // 2. Ha de tenir bones condicions per al seu treball. // 3. Ha d’utilitzar un cert numero de mètodes precisos. CONDICIONS QUE HA DE TENIR EL TREBALL DE CAMP // Contacte tan estret com es pugui /7 Suficientment lluny i suficientment a prop // Familiaritzar-se amb els seus costums i creences // Veritable contacte // Deixar d’incomodar-se amb l’observació // Qualsevol cosa és interessant // Quan passa alguna cosa de caire dramatic, cal investigar-lo al moment // Normes de comportament. MÈTODES ACTIUS DE RECERCA ETNOGRÀFICA Caçador actiu // Coneixer els estudis anteriors // Capacitat per canviar els propis punts de vista i fer-se preguntes // Teoria i pràctica de la investigació es retroalimenten però es donen per separat.... En conclusió, cada fenomen s’ha d’estudiar des de la perspectiva més ample possible, no passar res per alt i recollir les dades i descobrir les formes de pensar i de sentir de les institucions i de la cultura i formular els resultats de forma convincent.

Naturalesa i Cultura

NATURALESA I CULTURA La natura no te preferencia per una cosa o una altre, a la natura regna la indiferencia, al contrari que a la cultura, on regna la diferenciació i els valors.  La cultura sotmet la naturalesa. L’esser huma no té res que no es visqui culturalment, tot el que som ho vivim culturalment. No vivim res de forma natural, tenim necessitats organiques, dormir, menjar, parir…però aquesta necessitat la vivim de forma cultural. Les nostres actituds, valoracions i “obligacions” cap a la natura son influenciades per la nostra cultura. La cultura és el conjunt de comportaments apresos, els sistemes de coneixements compartits per un grup relativament gran de persones, una forma de vida social que ho abarca tot, un conjunt de regles per a la relació entre persones i l’acció d’aquestes. La cultura és simbolica, general i especifica, compartida, integrada i dinamica, adaptant i mal adaptant. !!! Tenim TRETS CULTURALS UNIVERSALS (cultura compartida, ex funeral: tots ritualitzem la mort) , GENERALS (ex funeral: ataud, incineració, abono…), i PARTICULARS (nuclis culturals molt concrets i reduits, ex funeral: els tanatoris, ballar davant dels morts…) IDENTITAT SOCIAL 1. Identitat legitimadora (ex. els militars) → Aquella introduida per les institucions dominants de la societat per extendre i racionalitzar el seu domini davant d’altres actors. /// 2. Identitat de resistencia → Aquella generada pels actors socials que es troben posicions estigmatitzadores per la logica de la dominació i crean “trincheres” de resistencia basant-se en els principis oposats als que pretenen impregnar les institucions. creant aixi comunitats. /// 3. Identitat de projecte → Aquella que preten construir una nova identitat, sovint oposada a l’actual del moment, per redefinir la propia posicio a la societat, mitjançant aixi la tranformació de l’estructura social. FORMES DE TRANSMISSIÓ I D’IMPOSICIÓ DE LA CULTURA //1. ENCULTURACIÓ: tot allò que aprenem purament per contacte amb els membres de la cultura. És intergeneracional. Diriem que seria “imitació”. // 2. TRANSCULTURACIÓ: és quan un grup humà rep influències culturals d’un altre. I aquestes, les acaba adoptant com a seves. // 3. ACULTURACIÓ: es l’assimilació d’elements culturals d’un altre grup, que en alguns casos, pot anar acompanyada d’una certa transformació.

DIVERSITAT CULTURAL Existeix la diversitat cultural entre diferents països, les persones som diferents en funció del lloc on vivim. No obstant en un mateix país tambe és troben espais culturals diferents, aquestes queden visibles pel vestuari, llenguatge, normes de relacions... La identitat i la cultura estàn molt lligades, serveixen per poder explicar i saber qui sóc i qui no sóc és a dir, la forma de reconeixèr-se i diferenciar-se dels altres. La cultura és tracata també d’una forma d’organització social, l’adaptació al medi i l’entorn genera formes culturals diferents. En definitiva, la cultura és una convenció, és allò amb el que ens sentim bé. EL CULTURALISME  Corrent hereu del particularisme històric que defensa que la conducta individual ve marcada per la cultura, ens comportem d’acord amb els nostres patrons culturals. Tot el que fem és a dir, tots els comportaments tenen una base cultural i NOMÉS s’entenen i es comprenen dins d’aquest marc cultural. Les diferències entre cultures són processos interns dins la cultura, aquestes canvien per mecanismes interns de la maduració degut a que les cultures són dinàmiques, vives i NO estàtiques, evolucionen, i els valors es modifiquen i això comporta una modificació en les accions. Finalment aquest culturalisme va derivar a un corrent, el SIMBOLISME, que diu que en el fons les cultures son sistemes simbólics, maneres d’explicarnos, allò essencial i important, entremats de simbols. “Els simbols d’una cultura només es poden explicar correctament dins la cultura”. EL MATERIALISME CULTURAL  Si volem coneixer una cultura hem d’anar a buscar les causes de les pràctiques culturals, el materialismes cultural diu que la cultura està lligada als aspectes materials de la vida, és a dir, les cultures són diferents pel seu entorn i els seus recursos. (La cultura del ISHI está lligada a la subsistencia, als recursos materials. Aixó fa que les cultures siguin diferents). Es un pensament basat en el pensament materialista marxista. En qualsevol societat trobem 3 estaments, la infraestructura (1) (el que ens facilita subsistir → població, necessitats basiques, recursos), la estructura (2) (les relacions que s’estableixen → patró d’organització), i la superestructura (3) (tot el que te a veure amb els elements simbòlics → institucions socials).

ELS MITES  Els mites són histories que expliquen fets amb una moraleja, que ens parlen dels valors, ens diferencien el bé del mal, etc. Són relats en forma de contes simbolics, que no corresponen a fets reals però el missatge que volen transmetre és relaciona amb la realitat. Responen a una necessitat religiosa, a aspiracions morals i sovint busquen explicar aspectes fonamentals de l'existència humana, com ara l'origen del món, la naturalesa dels déus i les forces còsmiques. Cosmovisió → És la manera de veure e interpretar el món a traves de les diferents creences, ritus i mites que reflexen una realitat, poden representar a una persona o tota una societat. Els estructuralistes destaquen 3 aspectes: 1- Pregunta existencial. 2- Parells oposats. 3- Minimitzar l’angoixa. LES LLEGENDES Les llegendes están basades en fets reals, tenen un punt historic i de realitat. Al igual que els mites, busquen transmetre valors, però aquestes es basen en personatges reals, se’ls fa grossos, se’ls idealitza i se’ls converteixen en models referents. Les llegendes son versemblants, poden ser veritat. Parlen dels valors dels personatges, valors que són bons per a tots. ELS SIMBOLS // (1) Senyal: és un element físic que només es compren individualment, et transporta cap a un altre realitat. Significat personal.  (2) Signe: és un element que compren tot el món, l’àmbit de significació ja no es individual. És difícilment interpretable. Per tant, el significat del signe es convencional, interpretable, és univuc, no hi ha possibilitat d'interpretació. Totes les paraules son signes. (3) Símbol: és una manera metafòrica de parlar del signe, o en relació a aquest. És l’objecte que ens transporta a una realitat molt diferent, i que a més a més, necessitem d’un context per interpretar-lo. Per això, ens alguns contexts un element simbólic té més valor que un altre. Ex: una bandera d’un país.

- SIMBOL NATURAL: les característiques del símbol i del que simbolitza son compartides (ex: formiga, persona treballadora), existeix un vincle.

. SIMBOL ARTIFICIAL: el vincle del símbol i el que simbolitza no existeix (ex: llaç groc llibertat als pressos polítics)

RITUS Actes simbòlics, individuals o col·lectius, que sempre es manté fidel a certes regles. Ruptura amb la vida quotidiana. Ex: Sortir a aplaudir a les 8. Simbòlic: sempre preten alguna cosa.
(Els aplaudiments a les 8 del vespre van ser eficaços: La eficacia d’un ritu no esta en un altre cosa en el fet de que ho fem col·lectivament, és una eficacia d’ordre extraempíric). TIPUS:
1- Ritus positius (caràcter d’alegria) // 2- Ritus negatius → evitar, deixar de fer (ex: dejunis) // 3- Ritus piaculars (expiar d’algun mal, penitència) // 4- Ritus d’inversió → canviar els rols (ex: carnaval) // 5- Ritus de solidaritat → busca la reivindicació (ex: guardar un minut de silenci). A la fi els ritus ens donen una sensació d’ordre, perquè es tracta d’un acte o pràctica repetitiva que redueixen la IMPRESIVILITAT. A més a més, les ritus son creadors d'identitat, per exemple el fet de despedir l’any amb raïm. TRANSICIÓ VITAL Període de canvi o pas significatiu entre dues etapes d’estabilitat que demana un esforç d’adaptació que afecta a qualsevol àrea de la vida d’una persona amb un desenllaç positiu o negatiu a priori. Com tot canvi demana un esforç d’adaptació/sacrifici/esforç i els podem trobar en qualsevol moment de la vida.  Tipus de transicions vitals: 1-Normatives: esperats i pautats (ex: anar a l’escola 6-16 anys ja que es algo obligatori i que a la nostre cultura és esperable) LLEIS // 2- No Normatives: inesperat (ex: tenir un accident on perds una cama) // 3- Sincròniques: es donen en un mateix moment vital però que marquen escenaris diferents per exemple, el morning routine del Benavent (marit, treballador, professor, pare...). El canvi de rol. // 4- Diacròniques: transicions que es donen al llarg de la vida (la jubilació), al llarg de la línia del temps. (començar la vida laboral) // 5- Relacionades amb cicles evolutius: (La menopausa) // 6- Canvis en situacions vitals: (Detecció d’enfermetat) // 7- Modificacions de l’estatus o rol social: (Majoria d’edat)......Celebrem simbòlicament unes determinades transicions vitals a través de els RITUS DE PAS, com per exemple: el matrimoni (la boda), fer 18 anys (aniversari), treuret un curs (graduació). 

VAN GENNEP diu que els ritus de pas tenen 3 etapes: 1- Separació (fase pre liminal) → inici de la vida adulta, deixar enrere la infancia. 2- Transició (fase liminal) → Novatadas de la universitat. 3- Agregació (fase post liminal) → Graduació universitaria. ANTROPOLOGIA DE LA RELIGIÓ  La espiritualitat és un concepte ampli que no esta lligat a un sistema de creences, la religió en canvi, és una forma organitzada de creences, practiques i normes compartides per un grup. Ambdues cerquen el sentit de la vida, practiquen activitats espirituals i promouen valors i ètica. L'espiritualitat va lligada a la presa de decisions. Dirigim la nostra vida des de la nostra dimensió interior. La nostra llibertat interior és l’única cosa que nosaltres podem gestionar i controlar. EL FET RELIGIOS  La religió és un fet especificament humà, ubicat en un temps i espai concrets, és un fet complex, relacionat amb la significació. Possible origen del fet religiós: - Pregunta per la mort, questionar-se en que consisteix - Culte als antepassats - Temor i meravella davant la natura. Elements del fet religiós: - Persona creient - Elements sagrats - Misteri. Tipologies de religions: COSMOCENTRIQUES → El cosmos o l’univers és el centre de la seva visió i practica religiosa. Déu es impersonal , no definit i proper a una energía cósmica. Treballen amb elements naturals en relació al cosmos i treballen en si mateixos i en la comunitat (ex. budisme, hinduisme) MONOTEISTES → Hi ha una idea d’un déu personal com un TU (persona) li podem atribuir qualitats humanes, és un déu proper que parla, diu coses, es fa present en el mon a traves d’un PROFETA, qui dona i transmet el seu missatge, i en aquestes religions es demana a la persona creient un compromis de solidaritat, atenció als altres, etc. CRISTIANISME (S.I D.C) → Creences: 1. Déu únic. 2. Déu trinitari, es manifesta en 3 formes (pare, fill i esperit sant). 3. Jesucrist és el Déu fet humà. →  TENIM: - CATÒLICS: la comunitat és jeràrquica, la lectura de la biblia es magisteri, elements mediadors (la mare de deu, els sants), El guia de la comunitat, es el sacerdot/pravera (home célibe), símbol: creu. - EVANGÊLICS: la comunitat es horizontal, la lectura de la biblia personal, només Jesús es mediador, el guia de la comunitat, es el partor/a, símbol: peix. I ELS ORTODOXES. 

SEXUALITAT I GRUPALITAT HUAMANA Canvi en la sexualitat humana: perdua del cel, les relacions sexuals es poden donar en qualsevol moment, no només durant el periode de fertilitat. Ja no és una cosa unicament per reproduir-se, si no que es tracta de plaer. // Control de la sexualitat des del sistema nerviós. // Les relacions sexuals per enfortir la cohesió grupal i es relacionen per questions emotives o psicològiques.  DIVISIÓ SEXUAL DEL TREBALL A totes les cultures trobem divisió sexual del treball, i els antropòlegs ho justifiquen amb una base biològica. A partir del segle XX es va descobrir que NO a tot arreu la divisió del TREBALL és IGUAL, hi ha moltes maneres diferents d'organitzar la societat. Quan apareixen institucions de poder s'imposa un MODEL PATRIARCAL, és una realitat, una realitat convencional, i es aixi perque en algun moment s’ha imposat aquest model en MOLTES de les societats del món. TERMINOLOGIA FAMILIA La familia no existeix a la natura, és una construcció social sobre les relacions socials. Tot i això, podem trobar diferents models de famílies i llars. FAMILIES... Familia de divorci → els pares no estan junts (separats)
Familia extensa → formada per molts membres de sang
Familia matricentrica → formada per mare + fills
Familia nuclear → model tradicional
Familia d’orientació → amb la que neixes i et cries
Familia de procreació → basada en tenir descendencia 

LLAR... Llar unipersonal → una sola persona
Llar multipersonal → amb dues o més persones
Llar uniparental → amb fills i un dels pares

ALTRES TERMES... Dot → aportació economica de la dona al marit
Anulació → certificar que el matrimoni no va ser valid
Banda: Unitat petita i nomada.
Horda: Agrupació + gran i nomada.
Tribu: Grup que comparteix un mateix territori i estan unides per parentesc/cultura i tradicions.
Clan: Forma d’organització social de persones que comparteixen un ancestre comú o una conexió de parentiu.
Parent lineal → els que van en la mateixa linea de consaguinitat , els meus avantpassats o els meus descendents directes
Parent col·lateral → aquells que no estan connectats directament.
Parentaritat: Conjunt de rols d’un pare/mare i consisteix en la criança d’un fill.
Parentiu: Vincle dins d’una familia que estableix rols, drets, responsabilitats,etc.
Paternitat/maternitat: Rol i responsabilitat social del pare o mare en la criança i cura dels fills.
Endogamia/Exogamia: Practica de casar-se o reproducirse en una familia / fora de la familia etnica, social, religiosa.
Levirat: practica on l’home es casa amb la viuda del seu germa mort.- Avunculocal: la parella que se’n va a viure a casa del germà de la novia.

Relacions amoroses:
Poligamia: Règim familiar en què es permet, generalment a l'home, la pluralitat de cònjuges
Poliandria: esposa amb varios marits/Poliandria fraterna: dona amb molts marits que son germans entre si
Poligínia: marit amb diverses esposes /Poligínia sororal: marits amb diverses esposes que son germanes entre si

Segons el lloc on viu:
- Avunculocal: la parella que se’n va a viure a casa del germà de la novia
- Bilocal: la parella se’n va a viure amb els pares de la parella
- Matrilocal: quan la parella es va viure amb la família de la nuvia (Uxorilocal)
- Patrilocal: quan la parella es va viure amb la família del nuvi (Virilocal)
- Unilocal: te’n vas a viure a la pròpia casa dels pares

NOVES GRUPALITATS 

Alguns antropolegs fan una critica a les denominacions que alguns otrogan als diferents grups de joves com ara bé “cultures juvenils” o “tribus urbanes”, ja que desmonten el veritable significat de la cultura i tribu. 

La multiculturalitat i la irrupció d’internet han fet que les practiques culturals s’hagin fet complexes. S’han creat subcultures, tenint com a consequencia, la aprticipació d’un individu en diverses formes d’identitat.

“Jove” és una construcció cultural. No hi ha una “cultura juvenil” com a subcultura, sinò que parlem d’identitats juvenils, generades per les relacions que estableixen els joves i com a resultats dels rols assignats per la societat (ex. actitud de rebeldia, de protesta), això ha repercutit de manera significativa en el activisme juvenil i la identitat LGBTQ+.