Antropologia, Evolució i Coneixement: Conceptes Clau

Enviado por Chuletator online y clasificado en Psicología y Sociología

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,38 KB

Formes d'Antropologia Social

  • Llenguatge i Cultura

    El llenguatge és un sistema arbitrari de símbols que ens permet comunicar-nos els uns amb els altres. Es relaciona amb l'aprenentatge social i l'ús del llenguatge.

  • Agents de Socialització

    Es classifiquen en:

    • Primaris: família.
    • Secundaris: estat, treball.
    • Impersonals: mass media.
  • Diverses Formes de Diversitat Cultural

    Formes d'entendre la cultura:

    • Etnocentrisme: una cultura (ètnia) està per sobre de les altres.
    • Relativisme Cultural: totes les cultures són diferents, amb els seus propis punts de vista, i cal respectar-les.
    • Universalisme Cultural: defensa agafar els millors valors possibles de cada cultura per a realitzar-ne una de millor.

Antropologia Aristotèlica: Fixisme de les Espècies

Les espècies són com calaixos d'un gran armari que no es poden unir; la matèria canvia, però no l'essència. Aristòtil és el primer a classificar les espècies segons el tipus d'ànima que tenen:

  • Vegetativa: respirar i ingerir (plantes).
  • Sensitiva: moviment (animals).
  • Racional: raó i pensament (humans).

El fixisme aristotèlic va ser adoptat pels cristians al segle III dC per a defensar que l'home és una espècie i creació única, donant lloc al creacionisme.

La Teoria dels Cataclismes postula que una espècie antiga desapareix a causa d'una gran catàstrofe i és substituïda per una de nova.

Lamarckisme: Segle XVIII

Jean-Baptiste Lamarck estableix els principis de l'evolució. Tot i això, Lamarck no pot ser considerat un evolucionista en el sentit modern. Les seves idees principals són:

  • La funció fa l'òrgan: per exemple, les girafes han de menjar i, per tant, el coll se'ls allarga.
  • La llei de l'ús i del desús: si no utilitzem un òrgan, aquest desapareix.

Segons Lamarck, l'ésser humà s'adapta al medi i els seus òrgans es modifiquen en conseqüència.

Darwinisme: Segle XIX - L'Evolucionisme

Charles Darwin postulava que com més adaptats estem a la naturalesa, més probabilitats tenim de sobreviure. L'ésser humà apte és aquell que sobreviurà, seguint la llei de la supervivència del més apte. A diferència de Lamarck, Darwin defensava que el medi és més fort que l'ésser humà i, per tant, són els individus els que s'adapten al medi a través de la selecció natural.

Neodarwinisme: Segle XX

També conegut com la Teoria Sintètica de l'Evolució, combina la genètica amb el medi ambient.

Cristianisme Neoevolucionista: Segle XXI

Aquesta perspectiva suggereix que Déu ha creat el món, però s'ha desentès de la seva evolució posterior.

Concepte de Cultura

  1. Pedagògic

    Aquest concepte es va estendre a l'Edat Mitjana i incloïa disciplines com l'oratòria, la matemàtica, la geometria, la música i l'aritmètica. El nostre coneixement és classificat en compartiments a causa de la influència aristotèlica. La ment és considerada una tabula rasa que hem d'omplir de continguts.

  2. Antropològic (segons Darwin)

    Es refereix a l'aprenentatge social, més enllaçat amb l'experiència vital.

Coneixement

Graus de Coneixement

  • Saber

    És una opinió fonamentada, ja sigui subjectivament o objectivament, que permet argumentar una cosa davant dels altres.

  • Creença

    Es produeix quan algú està convençut que el que pensa és veritat, però no ho pot justificar de manera que pugui ser acceptat per tothom. Amb la creença, sovint es té alguna pista anterior que hi dóna lloc.

  • Opinió

    Es dóna per vertadera alguna cosa, però sense estar-ne segur (primeres impressions). El subjecte considera alguna cosa com a veritable, però no té la seguretat que ho sigui. Des del punt de vista objectiu, no es troba cap justificació que es pugui comunicar de manera que l'hagin d'acceptar. Des del punt de vista subjectiu, es pot dir "estic convençut de", però sense proves.

Entradas relacionadas: