Antropologia Econòmica i Social: Estructures de Poder i Parentiu al Magrib

Antropologia Econòmica i Organització Social

L'antropologia econòmica analitza com les societats obtenen allò que necessiten, la seva organització social, la distribució de tasques i de posicions. Examina les activitats econòmiques influenciades per les tradicions culturals, centrant-se en la producció, la distribució i el consum.

Producció i Unitats Productives

• Producció: Operacions mitjançant les quals una societat obté els materials necessaris per a la seva subsistència.
• Unitats de producció: Marcs socials on s'interrelacionen i conviuen els factors de producció.

Característiques de la Producció en Societats Tradicionals

• Predomini d'unitats domèstiques.
• No esgotament dels recursos.
• Divisió del treball per edat i per sexe.

Classificació per Forma de Subsistència Bàsica

• Caçadors-recol·lectors.
• Agricultors i pastors.
• Formes intensives de cultius i cria de bestiar.

Formes d'Intercanvi Econòmic

• Reciprocitat: Tarda o d'hora hi haurà un retorn de valor equivalent.
• Redistribució: Béns que es dirigeixen cap a un fons comú per a un repartiment posterior.
• Mercat: Recursos que s'intercanvien a partir d'uns preus establerts.

Cas d'Estudi: Mutacions en un Oasi Tunisià

En zones desèrtiques de Tunísia, les aigües subterrànies permeten la creació de boscos. Les tècniques agrícoles d'aquests oasis estan influenciades per l'arabització i la islamització, destacant un sistema d'irrigació d'aigua per als cultius.

Estructura Social de l'Oasi

La societat s'organitza en base al llinatge. Els llinatges externs o estrangers, com el llinatge del profeta (originari de fora de l'oasi), gaudeixen de prestigi.

Jerarquia d'Estatus i Condició

• Ahrar: Persones lliures.
• Shwashiu: Lliberts de rang inferior, descendents d'esclaus. Realitzen tasques agrícoles i treball domèstic.

Aquesta societat no s'organitza en base al fenotip, sinó en la descendència. El sistema tradicional canvia amb l'entrada del capitalisme, dedicant-se a l'explotació i exportació de dàtils.

Els Mercats Tradicionals del Nord d'Àfrica

Els suq rurals, anomenats pel dia de la setmana en què se celebren, són espais buits que només s'omplen el dia de mercat. Els mercats en zones urbanes tenen una història d'origen rural.

Intercanvis amb Relacions de Vincle

Les relacions entre grups impliquen cooperació amb una càrrega de retorn implícit, conformant relacions de poder i prestigi.

Formes Principals d'Intercanvi Vinculat

• Muna: Socors ofert en forma de contribució alimentària, amb reciprocitat esperada. S'ofereix en moments de necessitat.
• Taussa: Donació dels convidats a una festa per a l'amfitrió. Es fa pública en el mateix moment, generant una competició per veure qui aporta més.
• Tuiza: Treball gratuït ofert per a una tasca comunal, que finalitza amb un menjar col·lectiu i festa. La reciprocitat és molt important en aquest context.

Poder, Parentiu i Organització Social

Existeix una relació tensa entre les tribus i l'Estat (Majzen). El terme Majzen, literalment "magatzem", fa referència a la centralització dels ingressos de les tribus i habitants per a la seva posterior redistribució pel país.

La Tribu com a Estructura de Parentiu

• Filiació: Predomina la patrilinealitat oficial masculina.
• Endogàmia ideal: Basada en la classe, l'estatus i la religió.
• Residència: Patrivirilocalitat, on la dona es trasllada a viure amb la família del marit (a casa del sogre).

Paradigmes Antropològics de les Estructures Tribals

• Estructural-funcionalista: Posa un lloc central a les relacions genealògiques i la lògica segmentària.
• Faccionalista: Argumenta que la genealogia no explica les relacions polítiques, sinó que és un llenguatge que amaga relacions de poder basades en faccionalismes.
• Constructivista: Sosté que les relacions de poder no són estables ni estan marcades per estructures fixes, sinó per l'agència d'individus en xarxa.

Organització Segmentària de la Tribu

Les tribus es divideixen en fraccions, cadascuna amb un cap polític subordinat al cap de la tribu. Aquesta estructura es relaciona amb la Teoria de l'Oposició Complementària.

La Genealogia: Ideologia i Capital Polític

La genealogia és la ideologia de l'avantpassat comú, fundador de la tribu, que genera vincles de cooperació i solidaritat obligatòria dins del grup en cas d'atac.

Tipus de Genealogia

• Genealogia de caràcter obert: Inclou mecanismes d'agregació com aliances polítiques, exili, refugi i matrimoni. També es reforça amb rituals com el sacrifici o la col·lectació col·lectiva.
• Genealogia política patrilineal: Tot i que hi ha excepcions matrilineals (com la tribu Tuareg).
• Genealogia com a capital polític: Un mecanisme que atorga poder i el legitima.
• Genealogia per parentiu: Basada en vincles biològics, de sang o de llet.
• Genealogia espiritual: Una cadena mística basada en les relacions de mestre-deixeble.

Patrons i Clients: El Clientelisme al Magrib

La relació de poder més important al Magrib és el clientelisme, una relació diàdica definida per:

• Asimetria: Implica submissió.
• Reciprocitat: Intercanvi de favors, objectes, etc.
• Informalitat: No són relacions oficials.

Clientelisme Polític

Un patró de poder local es converteix en client quan es relaciona amb una autoritat superior en una ciutat més important. Els clients de l'Estat són els patrons locals, i els funcionaris actuen com a mediadors en l'estat clientelar.