Antropologia Cultural: Societat, Identitat i Canvi

Aportacions de l'antropologia cultural

L'antropologia cultural estudia la manera de viure dels diferents grups humans i l'evolució que han experimentat. Tracta d'analitzar la cultura, que és simbòlica. Els mites, els ritus, les relacions de parentiu... expressen allò que els éssers humans valoren, pensen o senten respecte de la realitat concreta en què viuen. L'antropologia interpreta aquestes expressions culturals i intenta comprendre'n el significat i també intenta reproduir-les.

Les primeres societats

Les societats igualitàries

Supervivència en la caça i la recol·lecció. Hi predominava l'economia de l'intercanvi i la reciprocitat. El cap és un home amb experiència que fa de mediador i dóna consells.

Les societats agrícoles

Busquen recursos en el conreu i la domesticació d'algunes espècies animals. Eren sedentaris i practicaven l'acumulació i la redistribució controlada. El cap de la tribu és la persona amb prou poder per recollir i guardar aliments i béns. El nivell de vida és d'acord amb el seu rang, un líder guerrer capaç de portar la guerra més enllà.

Els estats naixents

Pas de les societats primitives a l'estat pròpiament dit.

• Forta centralització del poder
• Estratificació social més gran
• Clara divisió de funcions
• Desigualtat en la distribució de riquesa
• Desenvolupament urbanístic
• Notable creixement cultural

La identitat social

Naixem pertanyent a grups socials determinats. La identitat personal ens permet mantenir-nos com a persones úniques i singulars, la identitat social ens permet mantenir uns valors compartits amb altres persones. S'adquireix amb els altres i per als altres per mitjà d'un procés de socialització pel qual adoptem els valors, usos i costums de la societat a la qual pertanyem i ens identifiquem amb ells.

La socialització i les seves formes

La socialització és el procés pel qual un individu interioritza la cultura de la societat en què viu, desenvolupa la seva identitat i es constitueix com a persona.

Socialització primària

Part més important. Té l'objectiu d'introduir el subjecte en la societat i desenvolupar-se en el si de la família. L'escola primària i la televisió. Interioritza per mitjà d'un procediment de generalització progressiva que comprèn des de les normes, les actituds i els valors concrets fins als més generalitzats. El procés de socialització primària no és únicament cognoscitiu o intel·lectual, sinó que té una gran càrrega emocional.

Socialització secundària

És un procés pel qual s'interioritzen "mons" institucionals que contrasten amb el "món de base" adquirit en la socialització primària. En aquesta nova etapa, fins a uns certs límits, podrà escollir el sector social on vol introduir-se i interioritzar les regles de joc que hi funcionen. La interacció social té una càrrega afectiva menor. El coneixement s'ha de reforçar amb tècniques pedagògiques específiques i complexes. Poden aparèixer crisis de creixement.

Resocialització

La resocialització és un procés que consisteix en la interiorització dels continguts culturals d'una societat diferent d'aquella en la qual el subjecte s'ha socialitzat. S'assemblen als de socialització primària, però no comencen de zero. Per això, suposen dues coses: en primer lloc, un procés de desmantellament de la perspectiva anterior de la realitat; en segon lloc, una nova identificació fortament afectiva. Crisis profundes, processos de creixement personal, canvis socials ràpids o xocs culturals, l'emigració.

La tradició

El que portem de darrere, el que recollim ja elaborat pels qui ens han precedit. Coneixements, experiències, creences i normes que comprenen i traspassen tots els afers humans, des del saber fins a la moral, els ritus i el folklore. Són fruit d'un procés històric pel qual les generacions anteriors van entregant a les posteriors maneres de donar sentit a les coses, però també poder i possibilitats. La tradició és una forma d'autoritat, el contrari de la lliure autodeterminació, oposada a la raó i al progrés, hem de reconèixer que constitueix també un bagatge inestimable de saber que ens evita començar contínuament de zero i ens ofereix la primera i fonamental ajuda per comprendre el món i desenvolupar-nos en la societat a la qual pertanyem. En el reconeixement dels qui confien en les experiències que altres els han transmès. Som lliures d'acceptar-les o rebutjar-les. Responguin millor a les nostres aspiracions, desitjos i possibilitats. Canvis històrics.

Caracteritzacions antropològiques de la cultura

Distingeixen entre cultura material, constituïda per productes materials i artefactes, i el que alguns d'ells anomenen cultura mental, de la qual formen part creences socials, valors i normes. Tècniques productives, formes d'organització social, creences religioses, codis morals, costums, organitzacions familiars, festes i entreteniments. La primera formulació explícita de cultura. Classe d'adaptació, resultat de la tasca històrica, factor d'humanització. Sistema de símbols compartits que donen un sentit a la nostra vida, una orientació, una manera de veure el món i d'interpretar la realitat. No es pot parlar d'un ésser humà sense cultura, perquè en el seu comportament tots manifesten models de vida.

Subcultura i contracultura

En cada cultura concreta es pot parlar de subcultures, perquè les persones que hi participen no la viuen de la mateixa manera. Dins de cada cultura existeixen diferències motivades per l'edat, el nivell socioeconòmic, la classe social, l'origen ètnic, etc. La contracultura és un moviment de rebel·lió contra la cultura hegemònica que presenta un projecte de cultura i societat alternatives.

• Les tribus urbanes: joves preocupats per descobrir una identitat que ni la família ni la societat els proporcionen.
• Els grups d'atac social.
• Els grups socials alternatius.

Aquestes formes contraculturals no sempre persegueixen la creació d'una cultura alternativa, sinó que de vegades constitueixen un vehicle de fugida o una expressió de rebuig i malestar.