Antonio Canova: Fitxa Tècnica i Interpretació d'Eros i Psique

Eros i Psique (Antonio Canova)

Fitxa Tècnica

• Autor: Antonio Canova (Escultor italià)
• Cronologia: Finals del segle XVIII (1787-1793)
• Estil: Neoclassicisme
• Tècnica: Talla
• Material: Marbre
• Tipologia: Escultura exempta, grup escultòric
• Localització original: Roma
• Localització actual: Museu del Louvre, París

Context Històric i Cultural

Antonio Canova va ser l’escultor més prestigiós del Neoclassicisme. Treballava principalment a Roma, rebent encàrrecs de la Cort Pontifícia i de personatges internacionals rellevants (Napoleó, Caterina la Gran de Rússia, etc.). Aquesta és una de les seves obres més emblemàtiques.

Idees Clau de l'Època

• Relació amb les idees de la Il·lustració i la importància del pensament racional.
• Rebuig de les formes carregades del Barroc i de la frivolitat del Rococó.
• Contemporaneïtat amb la Revolució Francesa (fi de l'Antic Règim).
• Posteriorment, l'ascens de Napoleó i el ressorgiment de l'absolutisme amb el Congrés de Viena (1815).

Anàlisi Formal i Estilística

L'autor va fer sis versions d'aquesta obra. Representa dos adolescents: Eros i Psique, en una abraçada apassionada.

Composició i Tècnica

• Postura: Escorç forçat. Eros, amb les ales obertes, s'ajup damunt de Psique, que s'incorpora suaument i es lliura al seu amant.
• Material i Acabat: Marbre blanc, treballat amb la tècnica de la talla. L’escultura està molt polida. Canova escollia un marbre molt blanc i el banyava amb diverses substàncies per aconseguir una brillantor semblant a la de la pell humana.
• Visualització: Escultura exempta d’embalum rodó i no policromada (seguint la creença que els grecs no policromaven les escultures). És multifacial.
• Dinamisme: Composició dinàmica amb predomini de línies diagonals (influència barroca).
• Punt Focal: El petó imminent entre les dues figures és el punt central, emmarcat pels braços que remarquen la passió.

Estil Neoclàssic

L’estil és neoclàssic, buscant l’harmonia, la bellesa ideal i utilitzant materials nobles. Això la vincula a l’escultura grecoromana. No obstant això, aquesta escultura transmet una emotivitat, un cert erotisme i sensualitat que no és present en l'escultura grega o romana clàssica (és un retorn més volgut que real).

Interpretació i Significació

Funció i Encàrrec

La funció original de l'obra era decorativa. Va ser encarregada per un anglès per decorar el saló de la seva vivenda. Més endavant, en època de la Revolució, va ser robada.

El Mite d'Eros i Psique

Aquesta obra representa el moment culminant de la història d'Eros i Psique, narrada per l'escriptor llatí Apuleu.

La narració explica la història entre Psique, filla d’un rei asiàtic famosa per la seva bellesa i pel seu caràcter capritxós, i Eros, el déu de l’Amor.

Desenvolupament del Mite

1. Eros va construir un palau majestuós per a regalar-li.
2. Psique va voler saber qui li havia fet el regal. Un dia, quan Eros es va asseure al seu llit, ella es va despertar, es va espantar i li va llençar una espelma a la cara.
3. Com que l’havia perdut, Psique va voler suïcidar-se, però no ho va aconseguir i va anar a veure l’oracle de Venus.
4. Venus li va prometre el perdó si aconseguia l’atuell de la deessa Proserpina, on guardava el secret de la bellesa.
5. Un cop el va aconseguir, Psique el va obrir. Venus la va castigar i la va fer caure en un son profund, del qual només despertaria quan Eros la veiés i la besés.

Significat General

El significat és l’amor, la passió carnal i la representació dels sentiments humans. L’artista té molta importància en la transmissió d'aquesta càrrega emocional.

Models i Influències

Aquesta obra va ser influenciada per les obres romanes i gregues, i representa una acció estètica contra el Rococó.

Al seu torn, Eros i Psique va influenciar altres obres posteriors de Canova, com:

• Les Tres Gràcies
• Perseu amb el cap de Medusa
• Lucrecia