Antonio Canova: Eros i Psique (1787-1793)

1. Classificació de l'Obra

• Títol: Eros i Psique
• Autor: Canova, Antonio
• Cronologia: 1787-1793
• Escola o País: Itàlia
• Estil: Neoclassicisme

2. Temàtica i Font Literària

L'obra està inspirada en el conte de l'escriptor llatí Apuleu, recollit a L'Ase d'Or, dins de la mitologia grecoromana.

El Mite d'Eros i Psique

Psique era la filla d’un rei d’Àsia, coneguda arreu per la seva gran bellesa i pel seu caràcter capritxós i insociable. Eros, déu de l’amor, se n’enamorà i, per tal de conquerir-la, ideà un pla: li construí i regalà un palau majestuós.

La noia, enlluernada per l’obsequi, volgué saber a qui devia tal favor. Un bon dia descobrí el jove déu, que s’ajeia cada nit al seu llit i l’observava. Espantada pel caràcter diví del seu pretendent, li abocà cera d’una espelma a la cara. Eros, enutjat, fugí, mentre que Psique, desolada, intentà suïcidar-se sense èxit.

Llavors, la bella anà a consultar l’oracle de la deessa Venus, que la castigà a complir tres ordres. L’últim mandat consistia a recollir de Proserpina un càntir que contenia el secret de la bellesa per tal de portar-lo a Venus. La curiositat de Psique féu que obrís el càntir i que, irremeiablement, caigués en un son profund del qual no es va despertar fins que Eros la besà. L’escultura reprodueix aquest intens moment del despertar.

3. Descripció de l'Obra Escultòrica

Elements Tècnics

Grup escultòric fet en marbre blanc. Es tracta d'una escultura exempta i esculpida, amb un acabat de brillantor gràcies a l'aplicació de lletada (calç i àcid).

Elements Formals

Les formes de les escultures són tancades, contràriament a les del Barroc, que són obertes. L'escultura presenta una expressivitat continguda, però emotiva, sense grans exageracions. El punt de vista principal és el frontal.

La composició és molt cuidada, en forma d’X, amb el centre en el moment del petó d’Eros i Psique, on conflueixen les dues aspes.

4. Influències i Solucions Coetànies

Influències de Canova

Canova es va influenciar per artistes anteriors com Bernini. No obstant això, Canova era més contingut que Bernini i va excel·lir a captar el moment precís, una característica que li agradava molt representar en aquestes “situacions”.

Escultors Neoclàssics Contemporanis

Entre els contemporanis de Canova, destaquen:

• Damià Campeny i Estrany (Català): Les seves obres més famoses són Lucrecia (actualment al MNAC) i l'Esbós de la mort de Cleopatra.
• Bertel Thorvaldsen (Danès): Escultor també alineat amb la línia neoclàssica.

5. Significat, Funció i Història de l'Obra

Significat Simbòlic

El grup escultòric representa el moment en què Psique està adormida, amb Eros a sobre, just abans del petó. Aquesta escena simbolitza tant l'amor i la passió carnal, com l'interès excepcional de Canova per la figura i pels sentiments humans.

Comissió i Ubicació

L'obra fou encarregada per Lord Cawdor per tal de decorar el saló de la seva vil·la. Actualment es troba exposada al Museu del Louvre, a París.

Poc temps després de la seva creació, va ser robada per Murat, un dels homes de confiança de Napoleó. En veure-la, l'emperador quedà tan admirat que decidí tutelar l'artista.

6. Context Històric i Artístic del Neoclassicisme

L'obra s'emmarca en un canvi de segle, un moment on hi ha una gran quantitat de canvis:

• Canvis Polítics: Revolucions i reestructuració europea.
• Canvis de Clientela: Ascens de la burgesia com a nova classe mecenes.
• Canvi d’Ideologia: Retorn als ideals clàssics de raó i ordre.

L’art neoclàssic es considera un estil elitista perquè, a diferència d'altres moviments, no arribava fàcilment al poble.