Antoni Fabrés i Costa: Artista Orientalista i Naturalista Redescobert

Antoni Fabrés i Costa: Vida i Obra

Antoni Fabrés i Costa (Gràcia, 27 de juny de 1854 – Roma, 1938) va ser un aquarel·lista, pintor i escultor orientalista. Es va criar en un ambient artístic, ja que el seu pare va ser el seu primer mestre, tant de pintura com d'escultura, i des de molt petit va mostrar extraordinàries habilitats. Va ser un gran retratista que buscava la mirada del retratat com a element principal. Així mateix, la seva preocupació per la llum el va portar a investigar-ne la incidència en els colors, tant d'interiors com de paisatges, aconseguint, fins i tot en alguns quadres, aspectes més aviat hiperrealistes.

Fabrés no es pot inscriure en cap moviment específic. Si bé va pintar temes orientalistes (comuns a molts artistes de les dècades vuitanta i noranta del segle XIX), o temes de mosqueters o espadatxins, moltes de les seves obres també es poden enquadrar dins el realisme i el naturalisme, entesos com una mirada àcida i crítica cap a la societat.

L'Exposició: Recuperant un Artista Oblidat

L'exposició, ordenada com si fos el taller de l'artista, es proposa recuperar l'obra d'un pintor català molt conegut en la seva època. En vida va tenir un gran èxit, però, per desgràcia, a causa d'un canvi d'estil en les seves obres, va ser menyspreat i oblidat durant 90 anys, fins que el MNAC va trobar les seves obres abandonades en un magatzem i les va exposar. Gràcies a l'exposició, podem conèixer les ciutats on va viure al llarg de la seva vida: Roma, Barcelona, París i Mèxic. Aquests canvis van influir en les seves obres, en l'estil i en els seus interessos personals. Per tant, aquesta exposició plasma en ordre cronològic la trajectòria de l'autor i vol reflectir com va passar de ser un gran artista a caure en l'oblit.

Etapa Orientalista: Poder i Riquesa (1875-1894)

L'artista es va centrar en l'estil orientalista, expressant amb les seves pintures el poder i la superioritat dels personatges. Va ser una època on va estar molt interessat en projectar l'empoderament de la gent enriquida. Va residir en aquesta etapa des del 1875 fins al 1894.

París i el Naturalisme: Humilitat i Reflexió

Tot seguit, es va mudar a París i allà va deixar el virtuosisme pel naturalisme. Allà va començar a pintar paisatges on va demostrar el seu domini de la tècnica i on el seu objectiu era buscar una reflexió per part de l'espectador. A les seves obres plasma la humilitat i la senzillesa de les figures.

El Retorn Anhelat i l'Oblit Final

Va ser el 1917 quan Fabrés va començar a anyorar la seva terra catalana, però per motius econòmics no hi va poder retornar; només vivia de la docència. El 1926, per tal de subsistir, va donar la seva obra a Joaquim Folch i Torres a canvi d'un estudi sobre l'evolució dels artistes catalans a Roma i d'una pensió. Però tres anys després, l'Ajuntament de Barcelona va decidir deixar de complir amb el pagament de la pensió i, durant anys, el matrimoni Fabrés va lluitar per tractar de recuperar-la. Van ser anys amargs per a ells, ja que, per a una persona romàntica com ell, el va afectar molt veure la seva obra menyspreada per la seva terra natal. Va morir a Roma l'any 1938, immers en aquella constant lluita per subsistir.

Primeres Avantguardes del Segle XX

Context Històric

El desenvolupament científic va canviar la visió i la representació del món que fins llavors es tenia. Un nou món, molt més complex i insegur, va aparèixer als ulls de l'artista. La situació política i econòmica va augmentar aquesta sensació d'inestabilitat, angoixa i inseguretat.

La Primera Guerra Mundial (la primera guerra d'un món industrial on les màquines van mostrar un poder de mort i destrucció no conegut anteriorment) va generar una commoció brutal en tota la societat europea, comportant grans canvis polítics, econòmics i socials. La Primera Guerra Mundial va marcar l'inici d'una primera meitat del segle XX que es caracteritza per ser una època convulsa i inestable.

Tot això va provocar canvis en la producció artística i en la concepció de l'art. Uns canvis que ja des de finals del segle XIX, els artistes impressionistes i, sobretot, els postimpressionistes, havien anunciat, iniciant un camí orientat cada cop més a la interpretació de la realitat i no a la seva representació. Un camí que a començaments del segle XX van continuar i aprofundir les noves tendències artístiques com el fauvisme, l'expressionisme, el cubisme, el futurisme o l'abstracció.