Antisufragisme, Nova Dona i la Gran Depressió

Antisufragistes

Al segle XIX va sorgir un moviment contrari al sufragisme. Els seus integrants, entre els quals també hi havia dones, s'oposaven al fet que aquestes tinguessin els mateixos drets que els homes perquè es considerava que això era contrari a la naturalesa. Pensaven que la dona havia estat dotada d'una capacitat biològica específica i, per això, la seva única funció a la vida era ser dona i mare, és a dir, cuidar el marit i els fills. Els antisufragistes criticaven i, fins i tot, ridiculitzaven la lluita femenina.

Una nova dona

La Gran Guerra va suposar canvis en la manera de vestir de la dona, fet que va significar un nou avenç en l'emancipació femenina. Per treballar amb més comoditat, les dones es van alliberar dels vestits encotillats, van escurçar el llarg de les faldilles i van començar a usar pantalons. Els cabells, que moltes dones no es tallaven en tota la vida, van començar a portar-se curts, ja que els cabells llargs eren difícils de cuidar i es podien enredar a la maquinària de les fàbriques. La nova moda va permetre a la dona practicar esports com el tennis, la natació o el ciclisme.

La Gran Depressió dels anys trenta

L'origen de la crisi del 29

Les causes de la crisi de 1929 van ser aquestes:

• La superproducció. Durant la Primera Guerra Mundial, els països implicats en el conflicte van centrar l'economia en la producció de guerra i altres països (el Japó, Austràlia, l'Argentina, etc.) es van dedicar a produir béns de consum. Finalitzada la guerra, els països van tornar a fabricar tot tipus de productes i, per això, es van generar excedents.
• L'especulació. Els bancs concedien crèdits a empreses i particulars, que invertien els diners a la borsa. Des de mitjans dels anys vint, algunes matèries primeres van començar a tenir dificultats, però el valor de les accions va continuar pujant perquè tothom comprava. El problema era que el valor en borsa de les accions no corresponia amb els beneficis reals de les empreses.

Quan les empreses es van veure obligades a aconseguir diners per afrontar els pagaments, van vendre les accions. Això va passar el dijous negre (24 d'octubre de 1929), quan a la borsa de Nova York hi va haver una venda massiva d'accions. Les accions van perdre tot el seu valor i les empreses i els inversors es van arruïnar: va ser el crac del 29.

Problemes de la depressió

• Els bancs van fer fallida i la gent es va arruïnar perquè hi tenia els diners.
• A la indústria, van baixar els preus, no hi va haver consum, les empreses no van vendre, van tancar i els treballadors van anar a l'atur.
• A l'agricultura, no hi va haver vendes.
• Al comerç, la gent no podia ni comprar ni vendre.

La Gran Depressió i la seva difusió

L'enfonsament de la borsa va donar lloc a una greu crisi econòmica, coneguda com la Gran Depressió. Els bancs es van enfonsar, els clients van retirar els diners i molts préstecs no es van retornar. A aquest fet, s'hi va sumar un descens de la demanda de producció industrial i agrària, i una disminució de les inversions, la qual cosa va suposar el tancament de moltes empreses i la ruïna de milers d'agricultors. L'atur es va disparar.

La crisi es va estendre arreu del món:

• Els Estats Units van reduir les importacions, fet que va arrossegar els països que li subministraven matèries primeres, sobretot els llatinoamericans.
• La banca estatunidenca va començar a repatriar els capitals invertits a Europa. Aquesta decisió va afectar especialment Alemanya i Àustria, on van fer fallida nombroses indústries i bancs.
• Es van aplicar mesures protectores.

Mesures contra la crisi. El nou acord

Les mesures preses als Estats Units per sortir de la crisi només van agreujar els problemes. L'any 1933, el nou president Franklin D. Roosevelt va engegar un programa anomenat New Deal (nou acord), que imposava una intervenció més intensa de l'estat en l'economia mitjançant aquestes mesures:

• Invertir en obres públiques per tal de crear llocs de treball.
• Subvencionar els agricultors perquè produïssin menys i, així, pugessin els preus dels seus productes i augmentessin els beneficis.
• Millorar les condicions laborals (reducció de la jornada, subsidis d'atur...).
• Reestructurar el sistema financer.

L'objectiu d'aquestes mesures era incrementar el consum i rellançar l'economia estatunidenca. La Societat de Nacions va convocar la conferència de Londres (1933) amb l'objectiu de prendre mesures econòmiques conjuntes per sortir de la crisi. Però la conferència va fracassar, perquè cada nació es va limitar a defensar els seus propis interessos.