Antígona: Tragèdia a Tebes, Lluita, Mort i Destí

Antígona: Tragèdia a Tebes

Eurídice, Euriganeia, Astiamdusa i Emuolp són al palau parlant de l'aversió que tenen els déus en contra del seu poble, Tebes, que plora per la mort dels seus fills. Tebes es troba enfrontada, dos germans, Eteocles i Polinices, lluiten per ella.

Totes les desgràcies ens parlen del seu pare, Èdip, que després de matar el seu pare es va casar amb la seva pròpia mare sense que ell ho sabés, això provoca el suïcidi d'aquesta i la posterior mort d'Èdip. Des d'aleshores els déus el castigaran per sempre.

Els crits de les dones alerten a Eteocles, i escolta les pors de les dones. Aquest es veu capaç de suportar totes les desgràcies que els hi cauen. En canvi, Antígona, germana dels lluitadors, ha anat a parlar amb Polinices, per intentar arribar a la pau, cosa a la qual Eteocles està en desacord, ja que el culpa de trair la ciutat. Antígona intenta convèncer al seu germà que ho acabi, que van créixer junts i que no entén com han arribat a aquests extrems.

Enmig de la conversa, Creont, el conseller del rei, li dona les últimes notícies del setge a la ciutat; a cadascuna de les parts hi ha una guerra i a la setena hi és Polinices. Eteocles, sense pensar-s'ho dues vegades, decideix anar ell a lluitar, tot i que la seva germana li suplica que no ho faci.

Ja gairebé finalitzada la lluita, entra al palau Ismene, la germana d'Antígona i dels dos germans enfrontats, explicant que s'han trobat dos guerrers plens de sang a la porta setena. Totes les dones allà presents es maleeixen de la guerra provocada i la mort dels dos germans, i en aquell moment apareix Emuolp, per indicar-les que la guerra ha finalitzat i que Creont és el nou rei de Tebes. La primera indicació que fa el nou rei és, per una part, honrar la mort del rei Eteocles, però prohibeix que ningú enterri el cos de Polinices, cosa a la qual les dues germanes s'oposen. El cor i les dones canten per la mort del rei.

Emuolp, el desgraciat perdut, porta a Tirèsias, un endeví cec, fins al cos de Polinices, que a les afores de la ciutat és custodiat per les guardes reials.

Emuolp vol que convenci a Antígona de que aquesta no enterri al seu germà. Tirèsias, tot i creure en els ideals d'Antígona d'haver-lo d'enterrar, li diu a Eumolp que no ha de desobeir a Creont. Al voltant també hi són Ismene, Antígona i Euriganeia. Tirèsias avisa a la noia de la llei de Creont i del que li passarà. Antígona, obstinada, considera que si hagués Polinices, la gent l'honraria tant o més.

Antígona no té por a la mort, i Tirèsias no la convenç. Ismene, tot i estar decidida a acompanyar la seva germana, acaba defallint i decidint-se a tornar. Antígona demana que se'n vagin tots, però Eumolp decideix acompanyar-la, en un acte de bondat cap a ella.

Creont i els seus consellers són parlant sobre la reconstrucció de Tebes, tot i això el rei decideix honorar els morts. El lúcid conseller sap que Creont no governarà molt de temps i no sap què ocorrerà després. Eurídice, la dona del rei, entra a la sala, té por als déus i a les desgràcies, mentre Creont li diu de casar el seu fill amb Antígona.

Tirèsias li diu que si no enterra a Polinices els déus castigaran Tebes, tot i això el rei decideix honorar-los i l'ignora. Antígona confessa i diu que accepta qualsevol càstig, cosa que estranya a Creont.