Antígona: una tragèdia de guerra i reconciliació
Enviado por Chuletator online y clasificado en Griego
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,56 KB
Explicació dels actes de la tragèdia
El primer acte transcorre dins del palau, presentant els personatges i el conflicte entre els germans Etèocles i Polinices. El segon acte es desenvolupa de nit a l'indret on jeu insepult el cos de Polinices, mostrant les raons d'Antígona per enterrar-lo. El tercer acte es centra en el govern de Creont i la defensa d'Antígona.
Personatges comuns amb diferències
L'Antígona d'Espriu intenta convèncer Etèocles de fer les paus amb Polinices, mentre que en la versió de Sòfocles aquesta escena no té lloc. La Ismene d'Espriu mostra rebuig cap a Tirèsias perquè li recorda el seu pare Èdip, cosa que no es menciona en la versió original. El Creont és semblant en les dues obres, però Espriu afegeix detalls que recorden el dictador falangista. L'Eurídice és diferent en cada versió, mostrant superstició i odi en la versió d'Espriu, i dubtes sobre les lleis en la versió de Sòfocles. Tirèsias també té canvis, posicionant-se al costat de Creont en la versió d'Espriu i defensant l'actuació d'Antígona en la versió de Sòfocles.
Personatges exclusius d'Espriu
Euriganeia i Astimedusa són dues serventes d'Eurídice que són fidels a la reina i a Antígona. Eumolp és l'esclau d'Antígona que l'ajuda a enterrar Polinices i és condemnat a mort amb ella. Etèocles és esmentat en la versió de Sòfocles com a germà d'Antígona. Els consellers de Creont veneren les seves paraules i decisions, mentre que el Lúcid Conseller critica l'actuació de Creont i els altres consellers.
La tragèdia com a metàfora de la guerra civil espanyola
L'obra d'Espriu s'inspira en la tragèdia clàssica d'Antígona de Sòfocles, utilitzant el mite, part de l'argument i els personatges. Representa la lluita fratricida de la guerra civil espanyola, amb Etèocles i Polinices com a germans enfrontats i Creont com a dictador. També transmet un missatge de perdó i reconciliació entre vencedors i vençuts, a través del sacrifici d'Antígona per la pau.
La visió crítica d'Espriu
La tragèdia d'Espriu no segueix la tradició clàssica i marca distància amb la primera versió de l'obra i amb els fets de la tragèdia. El Lúcid Conseller representa la visió antiheroica d'Espriu, amb reflexions escèptiques i iròniques sobre els fets històrics. El parlament final subratlla la complicitat d'un sector de la societat catalana amb el tirà i amb el franquisme.