Antígona: tragèdia de l'elecció i el deure a Tebes

Antígona: tragèdia de l'elecció

Antígona: és una tragèdia de l'elecció: la princesa ha d'escollir entre actuar d'acord amb els seus principis ètics o conservar la seva vida. Pel que fa al mite, Antígona es nega a admetre que hi ha vencedors i vençuts després de la guerra entre els seus dos germans.

1r acte

Primera part amb un pròleg on s'explica la dura situació que pateix la ciutat de Tebes. Comença enmig de la guerra que pateix Tebes, però en el pròleg s'explica la història prèvia: hi ha una maledicció caiguda sobre la família reial. Laios, rei de Tebes, es casa amb Iocasta, germana de Creont. El matrimoni era estèril i Laios desitjava tenir descendència. Apol·lo ho prohibeix: el fill que tingués el mataria i causaria una gran ruïna a Tebes. Però Laios l'ignora i té un fill, Èdip. Tem la desgràcia que anticipava Apol·lo i el rei abandona el nounat, però aquest es salva gràcies a un pastor que el porta davant dels reis de Corint, ciutat veïna. Quan arriba a ser gran torna a Tebes i es troba el seu pare, a qui mata sense saber la seva identitat. Quan arriba al palau, Èdip es casa amb Iocasta i tenen fills: Antígona, Ismene, Etèocles i Polinices.

Quan Èdip coneix el seu crim, es treu els ulls, i Iocasta es suïcida. Com que moren els dos, el poder es disputa entre els dos germans. Polinices és desposseït pel seu germà i fuig a Argos; allà planeja la seva venjança i porta un exèrcit per contraatacar. Aquí comença la tragèdia.

Al palau les dones discuteixen sobre el conflicte que està portant la ruïna a Tebes. Eumolp diu que Tebes està destinada a la ruïna. Apareix Etèocles i les dones demanen pietat. Eumolp li explica que Antígona ha anat a veure Polinices per demanar-li que la lluita s'aturi; Etèocles ordena que la busquin. La seva dona, Eurídice, li prega que no la castigui, però ell li diu que és el rei i que és ell qui pren les decisions.

Antígona li explica tot al seu germà i Etèocles s'enfada; diu que estima més Polinices que no pas ell. Antígona veu que és impossible esdevenir la pau. Creont, l'oncle dels fills, aconsella a Etèocles que ataqui, i així ho fa. Els dos germans s'enfronten al setè portal; així passa i tots dos moren. Creont es proclama rei i enterra Etèocles de manera digna, i a Polinices el deixa abandonat al mig del bosc. Les dues germanes es rebel·len i Antígona decideix enterrar el seu germà.

2n acte

Als voltants de la ciutat, nit de tempesta, on és el cos del seu germà. Aquest acte avança cap al desenllaç final. Eumolp la condueix i l'acompanya fins a l'enterrament, encara que estiguessin incomplint les lleis de Creont. Eumolp intenta convèncer l'endeví Tirèsies perquè convencin Antígona, però no poden fer res: està posant en perill la seva vida i la dels personatges.

Les tres germanes també es troben allà, però finalment marxen. Es queden Eumolp i Antígona; ella no té por a la mort perquè sempre ha estat envoltada d'aquesta i és conscient que no arribarà mai a envellir. Finalment Antígona decideix queixar-se davant del rei per la llei cruel i injusta que ha posat.

3r acte

Dins del palau, en aquest acte les intervencions de Lúcid Conseller desvetllen pensaments humans. Mentre Creont, aconsellat pels seus consellers, parla de refer la ciutat, arriba Eurídice dient que no creu en les profecies i tem la desgràcia de la família; però Creont no presta atenció. A més, vol casar el seu fill amb Antígona.

Apareix Tirèsies i explica que esdevindrà un gran dolor si no s'enterrà Polinices; cal afavorir la pau i l'oblit dels odis, però Creont no vol fer-ho. Un missatger porta la notícia al palau que Antígona ha cobert el cos amb terra i que després s'ha entregat lliurement. En aquell moment entra Antígona i Creont li pregunta; ella accepta, per tant serà castigada juntament amb Eumolp amb la pena màxima.

Antígona manifesta que mor injustament però amb alegria per haver defensat els seus germans; ella vol acabar amb la maledicció de la ciutat. Espriu deixa de banda la mort lenta que té Antígona en la tragèdia clàssica: no li interessa la minutària de la mort, el que l'interessa és l'assumpció del seu destí. Lúcid Conseller afegeix una reflexió sobre l'intercanvi d'opinions i preveu el futur dels personatges: Eurídice respirarà tranquil·la, Tirèsies perd els ulls, Ismene no tindrà descendència, Creont presidirà durant anys... Acaba amb una reflexió per a l'espectador per fer-lo meditar.

Nota: He mantingut tot el contingut original, corregint la ortografia, la puntuació i l'ús de majúscules i minúscules per tal de millorar la claredat i la llegibilitat.