Antígona de Sòfocles: Anàlisi i Personatges

Biografia de Sòfocles

Sòfocles (Colona, actual Atenes, 495 aC – Atenes, 406 aC), fill de Sòfil, va ser un poeta tràgic grec. Es va donar a conèixer com a autor tràgic el 468 aC, en guanyar un concurs teatral que se celebrava anualment a Atenes. Sòfocles va escriure més d'un centenar de tragèdies per a festivals dramàtics, on s'estima que es va adjudicar una vintena de victòries, convertint-se així en una de les figures més rellevants d'Atenes.

Se sap que entre els seus amics hi havia Heròdot, l'historiador, i Pèricles, l'estadista. Encara que no es va comprometre gaire amb l'activitat política i no tenia aspiracions militars, va ser elegit pels atenesos per exercir importants càrrecs polítics i militars. La seva vida va coincidir amb el període de màxima esplendor d'Atenes i, quan va morir, a l'edat de noranta anys, la seva mort va coincidir amb la guerra amb Esparta.

De la seva producció, es conserven actualment set tragèdies completes: Antígona, Èdip Rei, Àiax, Les Traquínies, Filoctetes, Èdip a Colona i Electra.

Significat de Tragèdia

És un gènere teatral originari de l'Antiga Grècia. Explica representacions sagrades o mites. L'argument de la tragèdia és la caiguda d'un personatge important de la història.

Diferències entre les "Antígones"

A part d'alguns personatges afegits a la versió posterior de Salvador Espriu, aquest també pretenia transmetre un missatge del que ell vivia en primera mà a la Guerra Civil, donant-nos a entendre que les guerres entre germans no es poden fer i que no hi ha un perdedor ni un guanyador, com és el cas de Sòfocles (Polinices sense enterrar i Etèocles enterrat → vençut-guanyador). La victòria dels nacionals a la guerra va significar una dictadura amb encara més morts, per la qual cosa, en realitat, tots havien perdut.

Altres Tragèdies de Sòfocles

Antígona, Èdip Rei, Filoctetes, Àiax, Èdip a Colona, Les Traquínies i Electra.

Missatge d'Antígona

El missatge que ens dona aquesta obra és que no podem enfrontar-nos al nostre destí perquè està escrit i no canviarà. En aquest cas, Antígona està destinada i té la missió de vida de defensar els seus ideals, tot i que això desencadeni amb la seva mort.

La Veritable Protagonista

La veritable protagonista no és una força misteriosa que organitza i crea escena per escena, sinó la força dels valors naturals de la humanitat. Antígona actua segons aquesta perspectiva, i no segons els valors creats pels homes.

Arbre Genealògic d'Antígona

Antígona és filla d'Èdip i Iocasta, i germana d'Ismene, Etèocles i Polinices.

Personatges d'Antígona

• Antígona: És la filla d'Èdip i Iocasta, i germana d'Ismene, d'Etèocles i de Polinices. És una persona decidida, amb les idees clares, que s'enfronta a l'autoritat de Creont per venjar el seu germà. És una heroïna noble, forta, conscient i inflexible. Mor defensant els seus ideals.
• Ismene: Obedient davant la llei, indecisa i dubtosa, té por de Creont. Al final, es penedeix de la seva covardia i rectifica.
• Creont: És el rei després de la mort dels dos germans. Menysprea tothom, transmet inseguretat i és imponent. No vol enterrar un dels seus nebots i creu que la seva opinió és l'única vàlida.
• Hèmon: És fill de Creont i Eurídice, i el promès d'Antígona. És un jove tímid i fidel a la seva estimada. Es treu la vida en saber que aquesta s'ha sacrificat.
• Etèocles i Polinices: Són els dos germans d'Antígona que, enfrontats per aconseguir governar en solitari a Tebes, lluiten fins a matar-se mútuament.
• Eurídice: Dona de Creont i mare d'Hèmon.
• Tirèsies: Ancià, endeví i cec que aconsella Creont i l'adverteix dels seus errors i represàlies. És dependent perquè és cec.
• Corifeu: És el president del Cor d'ancians de Tebes. Representa la màxima autoritat després del Rei. En tot moment sap el que ocorre i és conscient de la situació de Creont.
• Guardià: És l'home que porta Antígona a declarar davant del rei.
• Missatger: És l'encarregat d'anunciar la mort d'Antígona.

Resum d'Antígona

Antígona es lamenta al costat de la seva germana Ismene per les pèrdues dels seus germans, Polinices i Etèocles, els quals van morir en una batalla entre tots dos pel tro de Tebes. Creont, el nou rei de Tebes i oncle d'Antígona, ha ordenat que no es doni sepultura a Polinices. Antígona vol rebel·lar-se i, malgrat les recomanacions d'Ismene, decideix que ha d'enterrar-lo.

El que ha passat arriba a les orelles del rei, que vol capturar el culpable, que pagarà per desafiar les lleis. Més endavant, Antígona és capturada i, davant del rei, confessa el "delicte" i tracta de salvar Ismene.

Hèmon, fill de Creont i promès d'Antígona, intenta per tots els mitjans el perdó del seu pare, però, igualment, decideix enterrar Antígona viva amb aigua i menjar per no ser culpable de la seva mort.

Tirèsies adverteix el rei que el cadàver de Polinices ha de ser enterrat, ja que els gossos l'estan devorant i això simbolitza el malestar dels déus. També li diu que ha d'alliberar Antígona. Creont l'acusa d'engany i el vident s'enfada i l'adverteix de la pèrdua futura del seu fill.

Un missatger entra a palau per informar de la mort d'Antígona i d'Hèmon, el qual va perdre la vida en intentar apunyalar el seu pare. El rei torna al palau carregant amb el cos del seu fill. Allà descobreix que la seva dona també s'ha tret la vida, i es lamenta i es culpa ell mateix pels fets.