Antígona de Sòfocles: Anàlisi Completa, Personatges i Tragèdia Grega

Antígona de Sòfocles: Argument, Espai i Temps

A l'Antígona de Sòfocles, la història comença un cop Etèocles i Polinices han mort. El rei Creont, oncle dels nois, prohibeix el sepeli de Polinices, ja que el considerava culpable de l'infortuni d'Etèocles i de Tebes. Les germanes dels joves, Antígona i Ismene, se senten destrossades per la mort dels dos. Antígona decideix desobeir el seu oncle i donar sepultura a Polinices. Creont ordena que Antígona sigui enterrada viva. A continuació, el fill de Creont, Hèmon, promès d'Antígona, es treu la vida i, més endavant, ho fa Eurídice, la seva mare. Creont se n'adona del seu error, però quan decideix desenterrar Antígona, ja és massa tard: ella és morta.

En primer lloc, tractarem l'espai a Antígona. La història se situa a la ciutat de Tebes, a la regió de Beòcia, a Grècia. Concretament, podem situar l'acció al voltant del palau del rei Creont i als afores de la ciutat, on hi restava el cos de Polinices i la tomba subterrània d'Antígona.

En segon lloc, tractarem el temps a Antígona. Podem dir que la tragèdia comença amb la sortida del sol, però en realitat passen diversos dies entre el principi i el final de la història. Pel que fa al temps històric, podem ambientar l'obra de Sòfocles en un temps mitològic acrònic. Es tracta del regnat de Creont, germà de la reina Iocasta i oncle d'Antígona, Ismene, Etèocles i Polinices. Creont heretà el tron quan el seu cunyat, el rei Èdip, es va treure els ulls després de descobrir que la seva dona Iocasta també era la seva mare biològica. Creont seria el monarca fins que els dos bessons Etèocles i Polinices fossin majors d'edat i llavors s'alternarien el poder. Així va ser, però Etèocles es va negar a cedir el tron al seu germà i aquest últim va atacar la ciutat amb un poderós exèrcit. Els dos bessons van morir en combat i Creont va quedar-se amb el tron.

Personatges Clau d'Antígona de Sòfocles

Antígona: L'Heroïna Inflexible

Antígona era filla d'Èdip i de Iocasta, reis de Tebes. Antígona té una germana bessona, Ismene, i dos germans que també són bessons, Etèocles i Polinices. Després que Èdip es tragués els ulls i quedés incapaç de regnar, el tron tebà passà a Creont, l'oncle d'Antígona, fins que els bessons mascles arribessin a la majoria d'edat. Un cop Etèocles i Polinices es van fer prou grans per regnar i compartir el tron, van sorgir les rivalitats: Etèocles es va negar a cedir el tron a Polinices i aquest últim, exiliat a Argos, va reclutar un poderós exèrcit contra el seu germà. Els dos van morir a les portes de Tebes, però Creont va prohibir donar sepultura a Polinices, que havia portat la guerra i la mort a la ciutat. Antígona estimava els seus germans per igual i trobava injust el destí de Polinices. Va decidir desafiar les lleis de Creont i enterrar el cos del seu estimat germà. Va ignorar els prudents consells d'Ismene, tot i que era coneixedora del que seria el seu tràgic destí. Així doncs, Sòfocles ens mostra una Antígona forta, inflexible, decidida, directa i que accepta la seva mort amb valentia.

Creont: El Tirà Castigat pels Déus

El personatge de Creont consisteix en una part d'home i una altra reial, però ell mateix considera que aquesta última és més important, i és precisament això el que el porta a ser castigat pels déus. Creont és un home poderós i autoritari; de fet, és considerat un tirà per la manera en què tracta el seu poble. Assegura que la ciutat és d'aquell qui la governa i que els seus súbdits han d'obeir el seu rei. A més a més, menysprea la figura de la dona, especialment la de la seva neboda Antígona, i també sent un fort rebuig cap a la joventut representada pel seu fill Hèmon.

Ismene: La Prudència Davant el Destí

Ismene és la germana bessona d'Antígona i també germana de Polinices i Etèocles. Igual que Antígona, se sent molt trista per la pèrdua dels seus germans. Se la representa com una noia més prudent, dubtosa i temorosa del que li pugui passar a Antígona si desobeeix les ordres de Creont. És totalment una contraposició del personatge que representa la seva germana: una figura normal i corrent davant de la figura tràgica, però també heroica, d'Antígona. Sòfocles no realitza una gran elaboració del personatge d'Ismene i durant la major part de l'obra queda en suspens. La funció d'aquesta filla d'Èdip és la de ressaltar l'heroïcitat d'Antígona.

Hèmon: L'Amor Tràgic i el Suïcidi

Hèmon és el fill del rei Creont i promès d'Antígona, de qui està enamorat. Al principi de l'obra, es mostra submís a la llei que ha imposat el seu pare, però quan Creont condemna Antígona, Hèmon decideix treure's la vida amb la seva espasa al mateix lloc on la seva estimada havia estat enterrada.

Eurídice: La Reina Silenciosa

Eurídice és l'esposa de Creont i la mare d'Hèmon. És menyspreada pel seu espòs per la seva condició de dona i també està en contra de la condemna de la seva neboda, tot i que no hi diu res. Però quan s'assabenta del suïcidi d'Hèmon, també ella es treu la vida.

Tirèsias: La Veu Divina Ignorada

Tirèsias és un endeví cec de Tebes que apareix en diverses obres de la tragèdia grega. A Antígona, l'endeví té la funció de transmetre a Creont la voluntat divina, que és la de donar sepultura a Polinices, però Creont decideix no fer-li cas. Finalment, els déus castiguen Creont amb un final tràgic, en què se n'adona que és un tirà i que està sol.

El Cor: La Veu del Poble Tebà

El Cor representa el poble de Tebes, format per quinze ciutadans nobles i ancians de la ciutat, convocat per Creont. Es mostra indecís: admira la valentia d'Antígona, però tampoc li dóna suport. Al final, se n'adona del valor d'Antígona i la compara amb altres heroïnes.

Context i Argument Detallat d'Antígona

En aquest fragment de l’Antígona de Sòfocles, adaptada per Joan Castellanos, Creont, rei de Tebes, dóna a conèixer les bases del seu nou govern i la seva voluntat sobre el destí dels cossos dels seus nebots Etèocles i Polinices. Quan Èdip, rei de Tebes, es va treure els ulls després de descobrir que la seva muller també era la seva mare biològica, no va poder seguir governant i va passar el tron al seu cunyat (el germà de Iocasta), Creont, fins que els seus dos fills mascles, Etèocles i Polinices, fossin majors d'edat. Un cop els bessons van ser grans, no es van posar d'acord a l'hora de governar i Etèocles no va voler cedir el tron al seu germà. Polinices es va exiliar a Argos i allà va preparar un fort exèrcit perquè entrés a Tebes i arrabassés el tron a Etèocles.

Temps després, l'exèrcit de Polinices va envair la ciutat i ambdós germans van lluitar a mort, perdent la vida. Creont, que va quedar-se amb el tron després de la mort d'Etèocles, va proclamar un decret en què ordenava honrar el cadàver d'Etèocles (com a defensor de Tebes) i deixar insepult el cos de Polinices, com a invasor i enemic de la pàtria.

Etèocles i Polinices tenien dues germanes bessones: Antígona i Ismene, que eren majors que ells. Amb la mort de la mare i la ceguesa del pare, Antígona s'havia encarregat de tota la família juntament amb la criança dels hereus al tron. Per aquest motiu, quan Creont va comunicar a Tebes la seva voluntat respecte als cossos dels nebots, Antígona va trobar injust el destí de Polinices, que havia de romandre insepult per sempre més. Ismene, que també estimava profundament els seus germans, va intentar convèncer Antígona que no desobeís les lleis dictades pel rei perquè la seva vida podria perillar. Però ja era massa tard: Antígona desafiaria les lleis per l'amor que el seu germà li inspirava. Conseqüentment, en un intent d'Antígona d'enterrar el cadàver de Polinices, els guàrdies de Creont la van descobrir i la van portar davant del rei, qui la va condemnar a mort. Antígona va ser enterrada viva, però quan Creont va ser conscient del seu error i va intentar desenterrar-la, la jove heroïna grega ja s'havia suïcidat.

L'Estil i Gènere de la Tragèdia Grega a Antígona

Respecte a l'estil de l'obra, podem dir que l'Antígona pertany al gènere de la tragèdia grega. Les raons principals són:

• El final tràgic a què els protagonistes s'han d'enfrontar, en aquest cas Antígona amb la seva condemna.
• La impossibilitat dels personatges de fugir del seu destí determinat pels déus; era inevitable que Antígona afrontés la mort després de desafiar les lleis.
• La tragèdia permetia als espectadors experimentar una catarsi, és a dir, una purificació dels mals humans.
• Les obres tràgiques estaven escrites en vers.

Finalment, cal dir que Antígona segueix l'estructura pròpia de les tragèdies gregues:

• Comença amb un pròleg.
• Continua amb un pàrode.
• A continuació, s'alternen els episodis i els estàsims.
• Finalment, l'obra conclou amb un èxode.