Antígona de Salvador Espriu: Anàlisi, Temes i Personatges Clau
Enviado por Chuletator online y clasificado en Griego
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 30,66 KB
Primera part: L'inici del conflicte
El primer acte s'inicia amb l'aparició de les dues nodrisses (Euriganeia i Astimèdusa), l'esclau (Eumolp) i l'esposa de Creont (Eurídice). La trama comença amb un rumor (diuen que Antígona ha vist el seu germà petit per posar fi a la lluita) i es produeix un debat sobre si això és cert o no. Seguidament apareixen més personatges, com per exemple una de les nodrisses explica el seu punt de vista de la batalla com una mare que va perdre els seus fills. També es produeix una discussió entre Antígona amb els seus germans juntament amb Creont, perquè aquest vol escalfar l’ànim d’Etèocles i provocar que Polinices s’uneixi a la batalla. Un fet important en el primer acte és la discussió d'Etèocles amb Antígona sobre quin germà estimava més, i Antígona intenta posar fi a aquest petit enfrontament amb una simple pregunta: «No havíeu de regnar un any l'un, un any l'altre?», però, tot i això, la batalla continua i acaba amb la mort dels dos germans. Tot just abans d'acabar l'acte hi ha unes pàgines dedicades a unes veus anònimes que sembla que complementen l'obra, però no és així, ja que hi són per donar més suport al paral·lelisme que hi ha entre el mite grec i la realitat que vivia l'autor, la realitat de la societat espanyola.
Segona part: L'enfrontament moral i la desobediència
La història transcorre als voltants de Tebes, amb el cos abandonat de Polinices, Creont, Tirèsias, Eumolp, i més tard s'hi afegeix Antígona, Ismene i Euriganeia. Aquesta part comença amb una conversa entre Tirèsias i Eumolp. En aquesta es fa menció a Antígona, perquè ambdós la volen ajudar a enterrar el cos del seu germà Polinices. Tirèsias, el cec, esmenta en una oració que podria representar el context històric de l'autor a la seva època, en temps de guerra i postguerra, amb la frase: «Com criden aquests ocells enmig del tro! Quan descansaré?» Aquest mateix personatge reflexiona que Polinices va ser culpable, però segons el seu punt de vista és un crim als seus ulls divins no perdonar els vençuts després de la mort. D'això tracta tota la segona part, de la intenció que té Antígona d'enterrar Polinices i el desacord d'aquesta idea per part de Creont. Finalment, Antígona decideix comparèixer davant Creont perquè és descoberta pels guàrdies.
Tercera part: Les conseqüències i la reflexió final
La trama transcorre dins del palau dels reis de Tebes on hi ha una conversa entre Creont i els seus consellers, principalment el Lúcid Conseller, personatge el qual representa el punt de vista de l'autor. Més endavant, hi apareix Eurídice, l'esposa de Creont que intercedeix en la conversa que està tenint el seu marit amb els consellers i dona el seu punt de vista envers la idea que té Creont de casar el seu fill gran amb Antígona. Altra vegada surt el tema de l'enterrament de Polinices amb una frase de Tirèsias: «Si l'enterres, afavoriràs la pau i l'oblit dels odis. Si no ho fas, tem els déus.» Però Creont encara no accepta la proposta i ho explica d'aquesta manera: «No donaré la pau a Polinices.» Apareix el missatger, un nou personatge que incorpora Espriu a l'obra per innovar-la. També s'incorpora Eumolp i això provoca una gran discussió entre dos dels personatges centrals, Antígona i Creont. En la conversa es parla dels possibles sentiments que té Antígona a Creont: odi i rancor. Cal explicar que també hi apareix Ismene recolzant Antígona, dient-li que passi el que passi ella sempre estarà al seu costat. Finalment, l'obra conclou amb Creont demanant ajuda als consellers sobre la seva futura decisió respecte a la condemna d'Antígona i marxant cap al seu destí. Abans d'acabar hi ha un llarg monòleg del Lúcid Conseller on s'hi mostren les reflexions d'Espriu. Molt important, en aquesta obra teatral l'autor llança un missatge al públic: «Si ell s'ha arriscat amb la seva actitud de denúncia continuada, més encara s'arrisquen els espectadors.»
Primera part: L'origen del conflicte
Escenari inicial
Apareixen les nodrisses (Euriganeia i Astimèdusa), Eumolp (esclau) i Eurídice (esposa de Creont). Comencen parlant d’un rumor: diuen que Antígona ha vist el seu germà Polinices, que havia marxat, i que potser s’acosta una batalla.
Diàlegs i debats
Les nodrisses recorden la guerra com a mares que han patit.
Apareixen Antígona, Etèocles, Polinices i Creont. Hi ha discussions sobre qui té dret a governar Tebes.
Etèocles vol el poder i no vol compartir-lo amb Polinices, tot i que havien acordat regnar un any cadascun.
Final del primer acte
La guerra es desencadena entre els dos germans.
Tots dos moren a la batalla.
Apareixen veus anònimes que reflexionen sobre el paral·lelisme entre la tragèdia i la realitat de la dictadura espanyola, que vivia Espriu.
Tema clau
El poder mal repartit i el principi del conflicte moral d’Antígona.
Segona part: L'enfrontament moral
Escenari
Als voltants de Tebes, amb el cos de Polinices tirat a terra, sense ser enterrat. Apareixen Tirèsias, Eumolp, i més endavant Antígona, Ismene i Euriganeia.
Converses i reflexions
Tirèsias i Eumolp parlen de la injustícia de no enterrar el mort.
Tirèsias diu que encara que Polinices fos culpable, negar-li l'enterrament és anar contra els déus.
La frase de Tirèsias «Com criden aquests ocells enmig del tro! Quan descansaré?» reflecteix la guerra i la tristesa del moment històric d’Espriu.
Acció d'Antígona
Decideix enterrar el seu germà malgrat estar prohibit.
És descoberta pels guardes i compareix davant Creont.
Tema clau
El xoc entre la llei humana i la llei moral. Antígona actua per amor i justícia, tot i saber que la castigaran.
Tercera part: Les conseqüències
Escenari
Dins del palau reial. Creont parla amb els seus consellers, especialment amb el Lúcid Conseller, que representa la veu de la raó i el punt de vista de l’autor.
Temes que es tracten
Es parla de casar Antígona amb el fill de Creont (però ja és massa tard).
Eurídice, la reina, dona la seva opinió i intenta fer de veu conciliadora.
Tirèsias torna a insistir: «Si l’enterres, afavoriràs la pau...», però Creont es nega.
Moments clau
Apareix el missatger: anuncia les tràgiques conseqüències de les decisions de Creont.
Antígona i Creont discuteixen durament.
Ismene defensa Antígona.
Creont demana ajuda als consellers per decidir què fer amb ella.
Final
Monòleg del Lúcid Conseller, on Espriu fa reflexionar el públic.
El missatge final és clar: calen persones valentes que denunciïn la injustícia, no només als escenaris, sinó també a la vida real. L’autor diu que ell s’ha arriscat escrivint l’obra, però que encara més s’arrisca qui l’escolta i decideix actuar.
Tema clau
El poder ha de ser just i escoltar la veu del poble. La reflexió és col·lectiva: què hauries fet tu?
Missatge central de l'obra
L'obra de Salvador Espriu fa una crítica profunda al règim autoritari i a la manca de llibertat d’expressió. Creont simbolitza l’opressió política i la impossibilitat de dialogar, mentre que Antígona representa la resistència davant l’abús de poder i la necessitat de seguir els principis morals.
Conclusió i reflexió
Antígona és una obra que convida l'espectador a reflexionar sobre el paper de l'individu davant l'Estat i la justícia davant la llei. Els diàlegs mostren com l'ésser humà s'enfronta a les lleis divines i humanes, i com els diferents personatges representen valors antagònics. Si et trobes amb un diàleg, pensa en com es tracta el tema de la justícia moral vs. autoritarisme i les conseqüències de cada acció.
Diàlegs clau
Diàleg 1: Antígona i Etèocles
Antígona diu: «No havíeu de regnar un any l’un, un any l’altre?»
Situació
Primera part, dins el palau, en una reunió entre els germans i Creont.
Participants
Antígona i Etèocles (també hi és Creont).
Per què passa
Perquè Antígona vol recordar l’acord entre els germans: compartir el poder de Tebes alternant-se. Etèocles no ho vol complir.
Significat
Antígona intenta fer de mediadora, buscar la pau. Mostra que el conflicte es podria evitar si es respectessin els acords. Però Etèocles vol tot el poder i això provoca la guerra. Representa el conflicte polític per l’ambició.
Diàleg 2: Antígona i Creont
Antígona diu: «El meu germà és un mort. No m’importa que hagi estat enemic teu. És el meu germà.»
Situació
Segona part, després que els guardes descobreixen Antígona intentant enterrar Polinices.
Participants
Antígona i Creont.
Per què passa
Antígona ha estat atrapada. Creont vol saber per què ha trencat la llei.
Significat
Aquest diàleg mostra el xoc entre llei moral i llei del poder. Antígona actua per amor, per la família. Creont defensa l’ordre. És un dels diàlegs més centrals de l’obra.
Diàleg 9: Antígona i els guardes
Antígona diu: «He fet el que havia de fer. No em penedeixo.»
Situació
Segona part, quan és atrapada pels guardes després d’enterrar Polinices.
Participants
Antígona i els guardes.
Per què passa
Els guardes la porten davant Creont, però ella no s’amaga ni s’excusa.
Significat
Mostra el coratge i la coherència moral d’Antígona. Prefereix ser castigada abans que trair els seus principis. És un dels moments de màxima força ètica.
Diàleg 11: Antígona i Ismene (al principi)
Ismene diu: «Jo tinc por. No puc fer el que tu fas.»
Situació
Primera part, abans que Antígona prengui la decisió.
Participants
Antígona i Ismene.
Per què passa
Antígona vol enterrar el seu germà, però Ismene té por.
Significat
Aquest diàleg mostra la diferència entre actuar per valors o per por. Ismene representa la prudència o la por davant el poder, i Antígona la valentia.
Diàleg 5: Antígona i Ismene
Ismene diu: «Passi el que passi, estaré amb tu.»
Situació
Tercera part, just abans del final.
Participants
Ismene i Antígona.
Per què passa
Ismene, que al principi era poruga, ara es posa al costat de la seva germana.
Significat
Aquest moment mostra el canvi d’Ismene, que passa de ser passiva a solidària i valenta. És un missatge d’unitat i de força entre persones que s’estimen, malgrat la por.
Diàleg 7: Eumolp i Tirèsias
Eumolp diu: «Tothom calla, però alguns no oblidem. Jo cantaré el que altres volen enterrar.»
Situació
Segona part, fora de Tebes.
Participants
Eumolp i Tirèsias.
Per què passa
Parlen del silenci del poble i la por a dir la veritat.
Significat
Eumolp és un personatge simbòlic, representa l’artista i el poeta. Vol dir que, encara que la veritat es vulgui amagar, algú l’explicarà i la recordarà. Fa referència a la funció de l’autor mateix, Espriu.
Diàleg 8: Polinices i Etèocles (abans de la batalla)
Polinices diu: «No vull poder, vull justícia. Però em deixeu només l’espasa.»
Situació
Primera part, poc abans de la guerra.
Participants
Polinices i Etèocles.
Per què passa
Polinices intenta defensar-se i justificar per què vol lluitar.
Significat
Mostra que no busca venjança, sinó equitat. Però com que no se li deixa altra opció, escull la lluita. Crítica a les situacions on el diàleg és ignorat i es porta la gent al conflicte.
Diàleg 3: Tirèsias i Creont
Tirèsias diu: «Si l’enterres, afavoriràs la pau i l’oblit dels odis. Si no ho fas, tem els déus.»
Situació
Tercera part, dins del palau.
Participants
Tirèsias i Creont.
Per què passa
Tirèsias intenta fer veure a Creont que s’està equivocant i que potser els déus el castigaran.
Significat
Tirèsias representa la saviesa i la veu dels déus. Aquest diàleg fa de toc d’atenció a Creont, però ell continua tancat en el seu orgull. L’escena mostra la ceguesa del poder que no escolta la raó.
Diàleg 10: El Lúcid Conseller (monòleg final)
Lúcid Conseller diu: «Si calléssim tots, qui ens salvaria? Cal parlar, encara que ens costi.»
Situació
Tercera part, monòleg final.
Participants
El Lúcid Conseller (parla sol, al públic).
Per què passa
És el moment de reflexió final, després del conflicte.
Significat
Representa el missatge directe de l’autor als espectadors. Defensa la llibertat d’expressió i la responsabilitat col·lectiva. Convida a no ser còmplices del silenci.
Diàleg 4: Creont i el Lúcid Conseller
Lúcid Conseller diu: «He vist com queien reis que es creien eterns. I el poble no oblida.»
Situació
Tercera part, també dins el palau.
Participants
Creont i el Lúcid Conseller.
Per què passa
El Lúcid Conseller li parla clar a Creont, avisant-lo que si continua sent tan dur, el poble s’hi pot girar en contra.
Significat
Aquest diàleg és molt simbòlic. El Lúcid Conseller diu el que pensa Espriu, és com la seva veu dins l’obra. Mostra que el poble té memòria i pot despertar.
Diàleg 12: Creont i els consellers
Creont diu: «Qui mana no pot mostrar feblesa.»
Situació
Tercera part, dins del palau.
Participants
Creont i els consellers.
Per què passa
Creont justifica la seva duresa i les seves ordres.
Significat
Mostra com Creont entén el poder com autoritat sense emocions. Vol ser fort per no perdre el control, però això el deshumanitza. És una crítica a les dictadures.
Diàleg 13: Antígona i Creont
Antígona diu: «No sóc enemiga de Tebes. Estimo la ciutat, però encara més estimo els meus morts.»
Situació
Segona part, quan Antígona és portada davant Creont.
Participants
Antígona i Creont.
Per què passa
Antígona defensa la seva acció d'enterrar Polinices.
Significat
Antígona mostra que no actua contra Tebes, sinó a favor dels valors familiars i religiosos. És un enfrontament entre lleis humanes i lleis morals.
Diàleg 14: Tirèsias i Creont
Tirèsias diu: «Els déus no obliden els morts. I tampoc no perdonen els orgullosos.»
Situació
Tercera part, dins del palau.
Participants
Tirèsias i Creont.
Per què passa
Tirèsias avisa Creont de les conseqüències d’impedir l’enterrament.
Significat
Aquest moment marca un avís clar al poder: qui va contra la pietat i la justícia divina, serà castigat. Tirèsias representa la saviesa antiga i la veu dels déus.
Diàleg 15: Eumolp i el poble
Eumolp diu: «Ens han fet creure que només hi ha una veritat. Però nosaltres recordem.»
Situació
Escena coral amb el poble, potser primera o tercera part.
Participants
Eumolp i el poble.
Per què passa
Parlen de la memòria i de com es manipula la història.
Significat
Aquest fragment fa referència a la memòria històrica i la censura, molt relacionat amb el franquisme. Eumolp defensa el dret a recordar les injustícies.
Diàleg 16: Geronts (consellers vells)
Un geront diu: «No tenim veu, però encara pensem. I patim.»
Situació
Tercera part, reunió amb Creont.
Participants
Els geronts i Creont.
Per què passa
Quan els consellers debaten què fer amb Antígona.
Significat
Reflecteixen la por i la resignació d’una societat envellida, que tot i tenir coneixement, ja no s’atreveix a actuar ni a alçar la veu.
Diàleg 17: Missatger i Creont
Missatger diu: «Porto paraules, no espases. Però també maten.»
Situació
Tercera part, quan arriba el missatger.
Participants
El missatger i Creont.
Per què passa
El missatger transmet notícies, potser relacionades amb el destí d’Antígona o el poble.
Significat
Aquest diàleg parla del poder de la paraula i la veritat, encara que no sigui violenta. A l'obra, la paraula és una eina de resistència.
Diàleg 21: Antígona i Ismene (inici de l’obra)
Antígona diu: «Jo no puc fer veure que no ha passat res.»
Ismene respon: «I si parlar ens condemna?»
Situació
Primera part, al principi, entre les germanes.
Participants
Antígona i Ismene.
Per què passa
Antígona planteja actuar i Ismene mostra por.
Significat
Mostra el contrast entre el coratge i la prudència, entre l’acció i la por al càstig. És un dels eixos centrals de l’obra: què fer davant la injustícia?
Diàleg 22: Creont i Eumolp
Creont diu: «Qui qüestiona el rei, qüestiona l’ordre.»
Eumolp respon: «I si l’ordre és injust?»
Situació
Tercera part, en una discussió dins el palau.
Participants
Creont i Eumolp.
Per què passa
Eumolp posa en dubte el poder absolut.
Significat
Fa referència a la crítica del totalitarisme i a la necessitat de pensament crític. Eumolp representa la veu lliure.
Diàleg 23: Eurídice i Creont
Eurídice diu: «El teu poder no pot destruir l’amor d’una germana.»
Situació
Tercera part, conversa al palau.
Participants
Eurídice i Creont.
Per què passa
Eurídice intenta fer entrar en raó Creont.
Significat
Mostra el xoc entre el poder dur i els sentiments humans. Eurídice representa una veu més compassiva i femenina dins del poder.
Diàleg 24: Antígona i Tirèsias
Tirèsias diu: «Hi ha lleis que no poden ser escrites, i per això són eternes.»
Situació
Segona part, conversa sobre l’enterrament.
Participants
Tirèsias i Antígona.
Per què passa
Tirèsias justifica moralment el que Antígona vol fer.
Significat
Es parla de les lleis morals universals, per sobre de les lleis humanes. Aquest missatge és clau en tota la tragèdia.
Diàleg 25: Lúcid Conseller (monòleg)
Lúcid Conseller diu: «Quan el silenci s’imposa, la paraula és resistència.»
Situació
Final de l’obra, reflexió davant del públic.
Participants
Lúcid Conseller (monòleg).
Per què passa
Espriu parla a través del personatge.
Significat
És un missatge directe a l’espectador, sobre la importància de no callar davant les injustícies, especialment en contextos de repressió com el franquisme.
Diàleg 26: Poble i Creont
Poble diu: «Volem pau. No més morts sense sepultura.»
Situació
Tercera part, a l’exterior del palau.
Participants
El poble i Creont.
Per què passa
El poble comença a posicionar-se contra Creont.
Significat
Representa la pressió popular, la voluntat col·lectiva que s’enfronta a l’autoritat. El poble ja no accepta l’autoritarisme.
Diàleg 27: Antígona i el guàrdia
Guàrdia diu: «Només obeeixo ordres.»
Antígona respon: «I si l’ordre és injusta, també l’obeiràs?»
Situació
Segona part, quan Antígona és descoberta.
Participants
Antígona i un guàrdia.
Per què passa
El guàrdia justifica la seva acció.
Significat
Fa pensar sobre la responsabilitat individual, encara que es rebin ordres. És una crítica al conformisme i la submissió.
Diàleg 28: Creont (monòleg intern)
Creont diu: «He triat el càstig abans que la pietat. Potser perquè no sé estimar.»
Situació
Tercera part, reflexió abans del final.
Participants
Creont (monòleg).
Per què passa
Creont comença a mostrar dubtes.
Significat
Apareix la culpa i el remordiment. Aquesta frase mostra que el poder l’ha deshumanitzat.
Diàleg 29: Ismene i el poble
Ismene diu: «Tot el que no vaig fer, em pesa com una pedra.»
Situació
Final de l’obra, després de la condemna d’Antígona.
Participants
Ismene i el poble.
Per què passa
Ismene es penedeix de no haver ajudat abans.
Significat
Mostra el pes de la passivitat, com no actuar també pot ser una forma de culpa. És un avís a l’espectador: no quedar-se mai de braços plegats.
Personatges d'Antígona
Antígona
Antígona és la figura central de l'obra i representa la desobediència a les lleis de l'Estat per seguir les lleis divines i familiars. La seva acció principal és enterrar el seu germà Polinices, tot i que aquesta acció és prohibida per Creont. Antígona simbolitza la resistència i la lluita per la justícia personal, fins i tot a costa de la seva pròpia vida.
Ismene
Ismene és la germana d'Antígona. A diferència d'Antígona, Ismene és més prudent i temorosa. Al principi, es nega a ajudar Antígona en la seva acció de donar sepultura a Polinices, però finalment li mostra el seu suport. Representa la submissió a les lleis humanes i la por davant les conseqüències.
Eurídice
Eurídice és l'esposa de Creont. La seva figura és tràgica, ja que perd el seu fill Hemó per la seva defensa d'Antígona, i al final de l'obra, ella es treu la vida en un acte de desesperació. Eurídice representa la impotència de les mares davant el sofriment dels seus fills.
Euriganeia
Euriganeia és una de les nodrisses de la família reial. Expressa la seva opinió sobre els esdeveniments de l'obra des d'un punt de vista personal i afectiu, reflexionant sobre la pèrdua dels fills a la guerra i les conseqüències de les decisions que prenen els líders.
Astimèdusa
Astimèdusa és una altra nodrissa que també té un rol secundari. Ella, com Euriganeia, és una dona més relacionada amb el món familiar i afectiu. Aporta el seu punt de vista sobre la guerra i la destrucció que ha portat als seus fills.
Eumolp
Eumolp és l’esclau de Creont i actua com a portador de notícies, a més de ser testimoni de les converses importants entre els personatges. També ajuda Antígona i Tirèsias. Representa una classe social subordinada, però amb un cert paper actiu a l’obra.
Etèocles
Etèocles és un dels germans d'Antígona i Ismene. Lluita en la guerra per la ciutat de Tebes i és un heroi per Creont, qui el defensa com un símbol de la lleialtat i l’obediència a l’Estat. Etèocles mor a la batalla, però la seva figura no és tan destacada com la d'Antígona.
Creont
Creont és el rei de Tebes i representa el poder absolut i la llei civil. El seu conflicte amb Antígona és el nucli de l’obra, ja que prohibeix l’enterrament de Polinices i busca mantenir l’ordre a través de la seva autoritat. La seva figura és un símbol de l’autoritarisme i del control social.
Tirèsias
Tirèsias és un profeta cec que representa la veu de la divinitat. En l'obra, adverteix Creont de les conseqüències de la seva actuació i de la seva postura inflexible. Tirèsias simbolitza la saviesa antiga i el coneixement sagrat, però també el fat inevitable que envaeix els humans.
Eumolp (repetit)
Ja esmentat anteriorment, Eumolp és també un esclau que, com a testimoni i portador de missatges, actua com a observador d’esdeveniments que no pot canviar. Té un paper secundari però fonamental en la trama.
Consellers de Creont
Els consellers de Creont assessoren el rei en les seves decisions, en un moment determinat de l’obra. Representen la veu de la raó política, però també el poder del sistema de govern que Creont exerceix.
Lúcid Conseller
El Lúcid Conseller és un personatge que representa la reflexió més profunda sobre els esdeveniments i les decisions que es prenen a l’obra. Simbolitza la visió crítica de l'autor, i les seves paraules expressen el dilema entre l’autoritat i la justícia.
Missatger
El missatger és un personatge que, com en molts drames grecs, anuncia esdeveniments importants i tràgics a l'obra. Aporta notícies de la mort de personatges i és essencial per al desenvolupament de l'acció.
Geronts
Els geronts són personatges ancians que actuen com a consellers i observadors. Són la veu de l’experiència i representen la tradició en l’obra, mostrant el contrast amb la postura juvenil i rebel d’Antígona.
Guardes
Els guàrdies són els que vigilen el cos de Polinices i capturen Antígona quan intenta enterrar-lo. Actuen com a testimonis i representen l’aplicació de la llei, tot i que també tenen moments d’humanitat, com quan veuen la determinació d’Antígona i l’afecten les seves accions.
Guerrers
Els guerrers, tot i que no són personatges molt detallats, representen la força militar i el conflicte bèl·lic que serveix de fons a l’obra. La guerra entre els germans i la ciutat de Tebes és el context en què succeeixen els esdeveniments principals.
Poble
El poble és l’element més col·lectiu i menys individualitzat dins l'obra. Són els ciutadans de Tebes que són testimonis dels esdeveniments, opinant sobre el que està passant, però sense tenir una influència activa. Representen el paper passiu de la societat enfront de l’autoritat.