Antígona i Ismene: Anàlisi dels Personatges de Sòfocles i Espriu

Antígona: La Heroïna Rebel

Antígona és la protagonista d'aquest llibre que porta el seu nom. Filla d'Èdip i de Iocasta, els seus germans són Polinices, Etèocles i Ismene. És una dona rebel per pietat i justícia, inflexible en les seves decisions, coratjosa, obstinada i caparruda. Com a protagonista i heroïna, no ha nascut per ser feliç ni per viure una vida corrent. Es troba enmig de l'odi dels seus germans i intenta ajuntar-los, sacrificant la seva pròpia vida.

Antígona es decanta per Polinices, qui es troba sol, ja que Etèocles sembla tenir tothom del seu bàndol. És una relació en forma de triangle, on en cada vèrtex es troba un germà i a l'altre extrem Antígona intentant posar pau. Antígona vol fer de mare, ajuntar la família i evitar problemes i enveges entre els germans.

La desgràcia persegueix Antígona. A més de la mort dels seus pares, veu com els seus germans moren lluitant l'un contra l'altre. Llavors, Antígona, protectora del seu germà mort, i sense importar-li les conseqüències, desobeeix l'ordre de Creont i decideix enterrar-lo com es mereix. Per desobeir Creont, serà acusada i condemnada a ser enterrada viva. En assabentar-se, es treu la vida. És una dona forta i sense por, que ha sabut al llarg de tota la història què fer i com fer-ho.

Aquesta protagonista es podria comparar amb moltes persones anònimes que ho donen tot per la seva família, encara que això els causi problemes.

Ismene: Un Personatge Secundari

Ismene és un personatge present i amb un paper secundari tant a l'Antígona de Sòfocles com a la d'Espriu. És rellevant perquè forma part de la reialesa de Tebes i és la germana petita de la saga dels labdàcides.

Ismene es manté sempre en un segon terme; la gran personalitat, valentia, decisió i fermesa de la seva germana gran, Antígona, li fa ombra i la neutralitza. Té un cert complex d'inferioritat i intenta seguir els passos de la seva germana, el seu ideal i model.

En un principi, es manté al marge del conflicte entre els seus germans, Polinices i Etèocles. Quan veu que Antígona s'hi implica al màxim, Ismene la vol imitar, però mai ha estat convençuda d'iniciar aquesta aventura. A últim moment, la seva consciència es decanta per les lleis de l'estat dictades per Creont. Vol viure per sobre de tot, i la por que Creont li tregui la vida fa que abandoni tot afer.

Espriu va viure l'època del franquisme i en aquesta obra vol explicar subtilment com s'estructuraven les personalitats d'aquella època. La personalitat d'Ismene es podria relacionar amb la gent que estava en contra de Franco però que no s'atrevia a rebel·lar-se per por a les conseqüències.

Creont (que aspira a ser rei de Tebes) i Ismene tenen un fill anomenat Hèmon, al qual Espriu cita però no li dóna el paper de personatge, com sí que ho fa Sòfocles. Hèmon és el promès i enamorat d'Antígona.

Euriganeia: La Veu Pessimista

Euriganeia és una de les dides d'Antígona. És un personatge secundari però amb gran repercussió, ja que li dóna a Antígona la mentalitat negativa i la força moral per prendre la seva decisió. Aquesta mentalitat negativa és deguda a la mort dels seus dos fills durant la guerra. Euriganeia només parla de la ruïna de la ciutat i espera la mort dels fills de les altres dones. Simbolitza la part pessimista de la societat de l'època, afligida pel dolor de la mort dels seus fills, i veu la part negativa de totes les situacions. És l'encarregada de manifestar totes les males notícies juntament amb Astimedusa, l'altra dida d'Antígona.

Astimedusa: El Contrapunt Optimista

Astimedusa és un personatge creat per Espriu, no apareix al mite grec de Sòfocles. Representa una de les dides de Polinices i Etèocles, juntament amb Euriganeia. Representen les dues cares de la moneda, les dues maneres diferents de veure la realitat. Euriganeia ho veu tot de forma pessimista, i Astimedusa ho veu tot positivament. Totes dues es contraresten compensant-se fins a arribar a un equilibri perfecte. La diferència entre les dues dides és que mentre a Euriganeia se li han mort els fills, a Astimedusa no, i per això conserva aquest optimisme.