Antígona d'Espriu: Anàlisi, Versions i Context Històric

Introducció

Versions i Influències

La tragèdia clàssica d'Antígona, escrita per Sòfocles, va ser reversionada per Salvador Espriu el 8 de març de 1939. La motivació principal va ser l'impacte de la Guerra Civil Espanyola, amb fets com la desfilada de tropes insurgents a Barcelona. La primera edició es va publicar el 1955, i es van fer diverses representacions teatrals.

L'obra presenta un paral·lelisme entre la situació bèl·lica d'una tragèdia grega, basada en l'aniquilació de la dinastia del rei Èdip —cosa que fa que els seus dos fills morin en una guerra entre germans—, i la Guerra Civil Espanyola, en la qual s'enfrontaven les dues Espanyes (republicana i nacional), que representen els dos germans.

Als anys 60, Espriu va tornar a reescriure Antígona, modificant petites coses. Espriu va escollir també la Guerra Civil pel seu caràcter de drama col·lectiu. Va haver-hi edicions francesa i alemanya.

Les Dues Versions

Primera versió (1955)

Consta de 2 actes. El primer acte presenta els personatges i els fets inicials. El segon acte, dividit en dues parts, desenvolupa l'acció i culmina la tragèdia amb la mort de la protagonista.

Segona versió (1967)

Consta de tres actes i inclou canvis en els personatges. El Llucid Conseller introdueix l'alter ego d'Espriu, reflectint el seu pensament (ironia, cinisme, assenyala la soledat de l'heroïna en els esdeveniments, reflexió personal de l'autor). El final del primer acte inclou una escena en versos alexandrins amb veus anònimes que s'adrecen directament al públic.

Estructura

L'estructura d'Antígona d'Espriu és diferent de les tragèdies clàssiques gregues. No segueix les normes del teatre grec i tampoc ofereix un paral·lelisme temàtic estricte, ja que fa canvis en els personatges, etc. Pretén acostar un tema clàssic a una realitat propera, en aquest cas la lluita fratricida entre les dues Espanyes.

L'obra es divideix en 3 actes, amb un pròleg previ per situar el lector en el context de l'obra i l'època, mitjançant un personatge que parla únicament al pròleg:

• Acte 1: Nus inicial i presentació dels personatges.
• Acte 2: Desenvolupament dels fets.
• Acte 3: Desenllaç de la tragèdia.

Resum per Actes

Acte 1

L'acció succeeix dins del palau. Coneixem els personatges i ens situem en la trama de l'obra. Està a punt d'esclatar la guerra a Tebes, i Antígona vol evitar que els seus germans, Polinices i Etèocles, s'enfrontin, intentant fer-los entrar en raó. Però la guerra esclata i acaba amb la mort dels dos germans. Ismene dona la notícia i Eumolp anuncia que Creont ja és rei. Les germanes supliquen perquè Creont tingui pietat del cos de Polinices.

Acte 2

Fora del palau, Eumolp fa anar Tiresies, un endeví, al lloc on hi ha el cos de Polinices per convèncer Antígona que no ha d'enterrar-lo. Ella no fa cas i Eumolp l'ajuda. Els guardes descobreixen Antígona, però Eumolp i ella se sacrifiquen, ja que creuen que el que volen és just.

Acte 3

Dins del palau de Tebes, Tiresies diu que hi ha un mal futur per a Tebes si Creont no enterra Polinices, i el poble es posa de part d'Antígona. Ella parla amb Creont i Eumolp és exculpat, però Antígona rep la condemna màxima: la mort.