Antígona: Anàlisi Comparativa de Sòfocles i Salvador Espriu

Antígona: Anàlisi de l'Obra de Sòfocles i Salvador Espriu

Antígona de Sòfocles: El Mite Original

Sòfocles va escriure moltes obres, de les quals destaquen, entre les que encara es conserven, les del cicle de Tebes, sobre el mite d'Èdip i els seus fills. A l’Antígona de Sòfocles, la història comença un cop Etèocles i Polinices han mort. El rei Creont, oncle dels nois, prohibeix l’enterrament de Polinices, ja que el considera culpable de la mort d’Etèocles i la desgràcia de Tebes. Antígona decideix desobeir el seu oncle, i aquest ordena que sigui enterrada viva. Quan Creont s’adona del seu error i vol desenterrar Antígona, és massa tard: ja és morta.

Pròleg d'Antígona de Salvador Espriu

El pròleg és una necessitat per a Espriu, ja que serveix per resumir el mite al qual fa referència l'obra, fent al·lusió al tòpic de la captatio benevolentiae.

Els Alter Ego d’Espriu a Antígona

A Antígona, la veu de l'autor real es reparteix en diversos personatges:

• El jo del pròleg
• El Lúcid Conseller
• Eumolp: Dolç cantor
• Antígona: Espriu era partidari d'un utòpic pacte entre franquistes i republicans que superés la bel·ligerància en benefici de l'entesa nacional, com Antígona, amb qui l'uneix la inútil ofrena de la vida pel mateix motiu.

El Personatge del Lúcid Conseller

Aquest personatge neix el 1964 a partir de la revisió d'Espriu. Fa una radiografia exacta del poder, desemmascarant-ne les intencions sense embuts. El Lúcid Conseller repassa el futur de Tebes després d'Antígona, i la seva necessitat serveix per aclarir que les resistències intrèpides no serveixen.

L’Estil Minimalista d’Espriu

A l’obra d’Espriu apareix el diàleg imprescindible per comprendre les situacions clau, els referents espacials i cronològics; no hi ha cap “extra” que emboliqui l’assumpte. Espriu comunica la profunditat dels sentiments amb paraules simples. Per exemple: “Jo em quedo” (Eumolp).

Les Tres Parts d’Antígona

L'obra d'Espriu es divideix en tres parts:

1. A la primera part es descobreix la mort dels dos germans a través d'Ismene, que ho presencia. És quan Creont decideix no enterrar Polinices.
2. A la segona part, Antígona, Ismene, Astimedusa, Eurigabeia, el cec i Eumolp van a enterrar Polinices, i només es queden Antígona i Eumolp.
3. A la tercera part, Creont parla amb els seus consellers, la seva dona i el cec, i intenta convèncer d'enterrar Polinices, però no ho fa i l'enterra viva a Antígona.

Tema i Interpretació d’Antígona

La disputa entre germans remet directament a la disputa estatal. El vencedor Creont personifica el dictador espanyol; els uneix la il·legitimitat. El conquereixen des de la conspiració. La procedència fraudulenta de la sobirania omple de recels l'esposa, Eurídice. Creont la calma i immediatament s'autoproclama cabdill salvador de la pàtria. Munta també un totalitarisme basat en la repressió, la por i l'anihilació de la facció derrotada. Tria satisfer els simpatitzants d'Etèocles, que clamen venjança, perquè aquests existeixen segur, no pas com els déus. Finalment, Tebes, com les dues Espanyes, es migparteix en dos bàndols.

Versions d’Antígona

Les diferents versions de l'obra d'Espriu són:

• Les de 1964 i 1967, que canvien els actes i els personatges.
• La versió francesa.
• La versió alemanya.

Fonts Originals d’Antígona

Les fonts originals que inspiren l'obra són:

• Els germans enemistats
• El tirà i el màrtir
• Els presagis i les visions
• El bufó savi