L'Antiga Roma: Origen, República i Imperi

L'origen històric de Roma

Al primer mil·lenni a.C., la península Itàlica estava ocupada per diversos pobles:

• Al centre hi havia els llatins, un poble de pastors i agricultors.
• Al nord hi residien els etruscos.
• Al sud hi vivien els grecs, que hi havien fundat colònies (conegudes com la Magna Grècia).

A mitjan segle VIII a.C., algunes tribus de llatins es van aplegar a la riba del riu Tíber, a prop de l'illa Tiberina. Aquest era un lloc estratègic, fàcil de defensar i ben comunicat per al comerç. Aquests pobladors es van establir principalment al turó del Palatí, on s'han trobat les restes més antigues del poblament romà.

La Monarquia Romana: Set Reis

Roma va tenir set reis. Els quatre primers eren d’origen llatí, mentre que els tres darrers van ser etruscos, un poble que va dominar i va ocupar el territori del Laci. El rei concentrava els màxims poders:

• Administrava justícia.
• Dirigia l’exèrcit.
• Era el summe sacerdot.

El monarca governava amb l’ajuda d’un Senat, compost pels membres de les grans famílies aristocràtiques.

La República Romana (Segles VI-I a.C.)

Durant el període republicà, la població romana estava dividida principalment en dos grans grups:

• Els patricis: Membres de les antigues i riques famílies aristocràtiques, que inicialment monopolitzaven el poder.
• Els plebeus: El grup més nombrós, format per pagesos, artesans i comerciants.

Durant dos-cents anys, els plebeus van lluitar incansablement per obtenir els mateixos drets que els patricis. Finalment, les lleis van igualar en drets patricis i plebeus, convertint-los a tots en ciutadans romans amb plens drets.

Juli Cèsar: Ascens i Caiguda

L'any 100 a.C., Gai Juli Cèsar va néixer a Roma. Provenia d'una família important i l'any 61 a.C. es va convertir en governador d'Hispània.

Cèsar va lluitar amb èxit a la Gàl·lia, conquerint gran part del territori que avui coneixem com França. Els seus soldats el van seguir fidelment. No obstant això, el senador Pompeu, preocupat pel seu creixent poder, va ordenar a Cèsar que tornés a Roma sense el seu exèrcit. Cèsar va desobeir, creuant el Rubicó amb les seves legions i iniciant una guerra civil contra Pompeu. Cèsar va resultar victoriós, i Pompeu va ser assassinat.

Cèsar es va convertir en l'home més poderós de Roma, autonomenant-se cònsol i dictador vitalici. El Senat, temorós que volgués proclamar-se rei, el va assassinar l'any 44 a.C. Després de l'assassinat de Cèsar, la guerra civil va continuar durant 14 anys més.

La Roma Imperial (Segles I-V d.C.)

Després de la mort de Cèsar, el seu fill adoptiu Octavi va vèncer els seus rivals en una guerra civil. L'any 27 a.C., el Senat li va atorgar el títol d'August, que significava 'elegit pels déus'.

August va concentrar tots els poders i va inaugurar un nou sistema de govern: l'Imperi. L'emperador concentrava tot el poder polític, militar i religiós. Les institucions d'època republicana, com ara el Senat, els magistrats i els comicis, van continuar existint, però van ser desposseïdes de les seves funcions.

A partir de l'emperador August, els emperadors van ser divinitzats i se'ls havia de retre culte. El culte imperial es va convertir en obligatori, sent una manera de demostrar fidelitat i obediència a l'emperador. A banda d'aquest culte, els romans podien practicar diferents religions.

La Pax Romana

La Pax Romana va ser un període de pau i estabilitat relativa que va durar aproximadament dos segles (del 27 a.C. al 180 d.C.) durant l'època imperial. Es va caracteritzar per l'absència de grans conflictes interns i externs, la prosperitat econòmica, l'expansió del comerç i la difusió de la cultura i la llengua llatina per tot l'Imperi.