L'Antiga Roma: Geografia, Expansió Urbana i Tribus Fundacionals

Etapes d'Expansió de l'Antiga Roma

L'evolució territorial de Roma es pot dividir en diverses fases clau:

• 1a Fase: Orígens al Palatí (Inicis del 1r Mil·lenni aC)

  Un molt antic llogaret va sorgir al Palatí a començaments del primer mil·lenni aC, marcant els inicis de la futura ciutat.

• 2a Fase: La Ciutat dels Set Turons (Segle VIII aC)

  Els habitants dels turons i dels monts romans es van organitzar mitjançant pactes successius, participant fins i tot en grans jocs i festes comunes. La festa de la ciutat dels set turons va rebre el nom de Septimontium. Ens movem als voltants del segle VIII aC. Hom suposa, però, que els set turons originals van ser els dos cims del Palatí (el Palatí i el Germal), el turó que unia el Palatí a l'Esquilí (Vèlia), les tres protuberàncies de l'Esquilí (Cispi, Fagutal i Opi), i finalment, el Celi.

• 3a Fase: Expansió al Quirinal i Viminal (Segle VII aC)

  Al segle VII aC, la ciutat s'havia estès cap al Quirinal i comprenia aleshores cinc turons principals: el Palatí, l'Esquilí, el Celi, el Quirinal i el Viminal. Els altres dos –el Capitoli i l'Aventí– al segle VII aC encara no estaven habitats o, almenys, no es trobaven inclosos dins els termes sagrats de la ciutat (pomerium).

• 4a Fase: Murs de Servi Tul·li i Inclusió de l'Aventí (Segles VI-V aC)

  Roma va ser encerclada pels murs construïts pel rei Servi Tul·li al segle VI aC, moment en què el Capitoli ja va ser inclòs dins del recinte de la ciutat. L'Aventí va entrar a formar part de la ciutat a la segona meitat del segle V aC. Per tal que el Capitoli formés part dels límits de la ciutat, caldria que abans se sanegessin els pantans que el separaven del Palatí i del Vèlia, fet que s'aconseguiria amb la construcció de la Cloaca Maxima. En els primers decennis del segle VI aC, es va dessecar el Fòrum, que constituïa una zona fangosa, amb la construcció d'aquest gran clavegueram, amb la qual cosa aquest indret es convertiria en un lloc de trobada, de reunió i de culte.

Geografia de l'Antiga Roma

Els turons romans sorgien en una posició extremadament favorable: a 20-25 km del mar, sobre la riba esquerra del riu Tíber, en un indret inicialment pantanós. Alguns turons presentaven pendents molt escarpats, ideals per a la defensa. A més, per les seves rodalies passava la Via Salària, una ruta important que, venint de la desembocadura del Tíber (on des de feia temps s'extreia la sal de l'aigua marina), s'internava cap a l'interior del país.

El Palatí fou el primer dels turons romans que es va poblar. Només aquest turó oferia una defensa gairebé total gràcies als seus vessants. El seu cim, amb una superfície de 6 a 8 hectàrees, feia possible la construcció d'un petit llogaret. El turó estava circumdat per una zona pantanosa, dominava el gual a través del Tíber, que era força proper, i als seus peus hi passava el camí de la sal (la Via Salària).

Les Tribus Itàliques i la Formació de Roma

La península Itàlica estava habitada per diverses tribus amb característiques pròpies:

• Distribució Geogràfica de les Tribus

  Al llarg de la vall del Po i a la zona immediata al sud d'aquest riu hi havia tribus celtes (gals). Sobre els Alps Marítims i al llarg de la costa lígur vivien tribus endarrerides de lígurs. Al nord del curs inferior del Po i cap a l'orient hi eren els vènets, i a l'Etrúria, els etruscs, que els grecs anomenaven tirrens. Sobre l'esquerra del Tíber, els umbes. Més a l'orient i al llarg del mar, els picentins (possiblement no itàlics). Al sud del curs inferior del Tíber i a la part septentrional del Laci vivia la petita tribu dels llatins, els veïns dels quals eren els eques i els volscs.

• Teoria Migratòria de la Població Itàlica

  Pel que fa a la massa de la població itàlica (gals, itàlics i etruscs), la majoria d'investigadors moderns accepta el punt de vista de la teoria migratòria. Segons aquesta teoria, els gals, els itàlics i els etruscs provenen d'altres regions, haurien baixat a la península, expulsant la població prehistòrica i ocupant el seu lloc.

• Grups Lingüístics Principals

  • Tribus Gal·les

    Les tribus gal·les es van instal·lar al nord d'Itàlia, concretament a la Gàl·lia Cisalpina, i parlaven una llengua indoeuropea celta.

  • Osco-Umbes

    Els osco-umbes parlaven la llengua principal de la Itàlia central fins al domini romà. Els pobles oscos inclouen: samnites, lucans, campans, brucis, sabins, eques, marsos i volscs.

  • Grup Llatí

    El grup llatí el conformen els pobles que habitaven el Laci. El llatí de Roma és el que s'ha perpetuat, però també hi havia variants com el llatí de Preneste i el de Faliscs.