L'Antic Règim: Societat, Política i Economia

L'Antic Règim

Els historiadors anomenen Antic Règim al període de la història d'Europa que abasta des de finals del segle XV fins a finals del XVIII. Aquest període es caracteritza per:

• Política: Monarquia absoluta.
• Societat: Societat estamental.
• Economia: Economia bàsicament agrària amb la pervivència del règim senyorial.

El terme Antic Règim va ser emprat per primera vegada pels revolucionaris francesos a finals del segle XVIII per a referir-se al conjunt d'aquests trets que ells van començar a enderrocar.

Societat Estamental

La societat estamental, heretada de la societat feudal, es va mantenir al llarg de tot l'Antic Règim a Europa. Es tractava d'una societat aristocràtica, on una minoria (noblesa i alt clergat, estaments privilegiats) dominava la gran majoria de la població (l'Estat pla). Aquesta minoria monopolitzava els alts càrrecs militars, eclesiàstics i polítics. Cada estament tenia una condició jurídica diferent, cosa que comportava una gran desigualtat social i legal.

Monarquia Absoluta

Forma de govern en què una persona, el monarca (rei o reina), exerceix, teòricament, un poder total o absolut i sense límits. L'origen d'aquest poder es considerava diví, i els governats (súbdits o vassalls) no tenien cap dret a participar en la vida política. En la pràctica, aquest poder absolut podia estar limitat pels senyors feudals, l'Església, l'autonomia municipal o les lleis pròpies de certs territoris. Aquest sistema va tenir el seu apogeu als segles XVII i XVIII.

Decrets de Nova Planta

Decrets imposats per Felip V com a represàlia contra els territoris de la Corona d'Aragó. Significaven la supressió dels furs d'aquests territoris, que permetien conservar institucions pròpies i un cert grau de sobirania.

Il·lustració

Moviment intel·lectual europeu, centrat en el període comprès entre la segona revolució anglesa del 1688 (finals del segle XVII) i la Revolució Francesa del 1789. Amb arrels a França, es va estendre per tota Europa. Es proposava il·luminar la humanitat amb la raó, amb un gran interès per l'economia i el progrés social. Defensava l'educació per a defensar la raó. L'home il·lustrat, guiat per la raó, es veia capaç de dominar, estudiar i comprendre la natura, cosa que el faria feliç.

Gremis

Associacions de productors de béns artesanals (teles, sabates, barrets, tonells, etc.) que van néixer a l'Edat Mitjana i agrupaven els diferents tallers artesanals. Cada gremi imposava la major part de les condicions per a confeccionar els productes del sector: preus, tipus de producte i horaris de treball. L'objectiu principal era mantenir una elevada qualitat, però limitaven la llibertat dels artesans i impedien la competència.

Comerç Colonial

Comerç marítim desenvolupat a partir del segle XVI entre les metròpolis i les seves colònies. Proporcionava matèries primeres per a les indústries, permetia vendre productes manufacturats i donava grans beneficis. L'acumulació de capitals del comerç colonial va permetre una gran prosperitat econòmica al llarg del segle XVIII, clau per a forçar l'enderrocament de les estructures de l'Antic Règim.

Estat Centralista

Estat (monàrquic o republicà) en què el poder central i la seva administració controlen tot el territori. Pot haver-hi divisions internes, però els funcionaris i els governs locals depenen de l'administració central.

Estat Descentralitzat

Estat en què els diversos territoris que el formen no depenen (en major o menor mesura) de l'administració central, encara que reconeixen un poder únic, ja sigui el del rei o el d'unes lleis supremes (constitució). Pot ser una monarquia o una república.