L'Antic Règim: Societat Estamental, Demografia i la Il·lustració

Societat Estamental: Característiques de l'Antic Règim

Es coneix com l'Antic Règim l'etapa de la història d'Europa en l'Edat Moderna. Es caracteritza per una sèrie de trets socials, econòmics i polítics que s'inclouen dins de la societat estamental.

La societat estamental és una evolució de la societat feudal i es caracteritza per la presència d'uns grups tancats. L'estament com a grup tancat es caracteritza per:

1. S'hi pertany per naixement o per concessió del rei, no per riquesa.
2. Es practica l'endogàmia.
3. Es manté la idea de l'hereu.

La Noblesa: Estament Privilegiat

Els estaments privilegiats gaudien de beneficis davant la resta de la societat, com ara: no pagar impostos, rebre drets senyorials als seus territoris i gaudir de lleis particulars, entre d'altres.

La noblesa es dividia en alta i baixa noblesa:

• Alta Noblesa: Posseïa moltes propietats al camp i rebia una gran quantitat de diners pels drets senyorials, per la qual cosa portava una vida fastuosa.
• Noblesa de Províncies i Baixa Noblesa: Es trobaven en una situació econòmica més delicada. A poc a poc van començar a buscar matrimonis amb la burgesia més adinerada.

El Clergat: Beneficis i Divisió Interna

L'estament privilegiat del clergat permetia tenir alguns beneficis davant la resta de la societat, com: no pagar impostos, rebre drets senyorials als seus territoris i gaudir de lleis particulars.

El clergat es dividia en alt i baix clergat:

• Alt Clergat: Compost per fills menuts de les famílies nobles, concentrava les senyories eclesiàstiques.
• Baix Clergat: El componien persones procedents del poble pla i moltes vegades vivien en un estat de misèria pròxim al dels camperols.

El Poble Pla: Camperols i Burgesia

L'estament no privilegiat, conegut com el Poble Pla, abraçava totes les altres persones i estava compost pels camperols i la burgesia.

Els Camperols

Formaven el grup més nombrós (el 85% dels habitants). Només un 10% eren propietaris de terres; els altres estaven sotmesos al règim senyorial.

La Burgesia

La burgesia cada vegada era més important. No vivien al camp i estaven lliures del règim senyorial. El desenvolupament de ciutats i el comerç els havia permès acumular més riquesa, però no podien accedir al poder polític.

La burgesia va començar a oposar-se a la societat estamental i a reclamar més poder polític a mesura que el seu pes econòmic creixia. Tot i això, els privilegiats es van esforçar a mantenir la societat tradicional.

Demografia Antiga (Segles XV-XVII)

La demografia d'aquests segles es caracteritzava per un equilibri inestable marcat per una alta mortalitat i una alta natalitat.

Mortalitat molt alta (més del 40‰)

• Moltes epidèmies (com la pesta).
• Crisi de subsistència.
• Falta d'higiene.
• Guerres i violència.

Natalitat molt alta

• No hi ha mesures anticonceptives.
• Els fills suposen elements de treball.
• Per procurar que arribin a l'edat adulta.

La població era majoritàriament rural, amb poca migració i una baixa esperança de vida.

La Il·lustració: El Nou Pensament del Segle XVIII

La Il·lustració va ser un moviment intel·lectual que es va desenvolupar a Europa al llarg del segle XVIII. Partia de tres principis fonamentals:

1. Era possible analitzar la societat aplicant la Raó. Els sistemes de govern s'havien de regir per allò que era més raonable i adequat, no pel simple manteniment de la tradició. L'aplicació de la raó portaria el progrés continu de la humanitat.
2. L'ésser humà era el centre de les seves teories. Defensaven que les persones tenen uns drets naturals que el poder no pot suprimir.
3. Afirmaven que la tolerància havia de ser la base de la convivència humana.

La Il·lustració va ser un corrent reformista que va criticar durament la societat d'aquell temps i es proposava transformar-la.

El Despotisme Il·lustrat i les Reformes de Carles III

Els monarques del segle XVIII es van veure influïts per les idees dels il·lustrats. S'anomena Despotisme Il·lustrat el sistema polític que neix de l'aplicació de les idees il·lustrades per part de la monarquia absoluta.

Els reis desitjaven que la societat evolucionés, però la monarquia havia de dirigir aquest procés sense comptar amb la societat. Per això es va mantenir l'absolutisme i el poble va continuar sense la possibilitat de participar en el sistema polític.

Influïts per la Il·lustració, els reis del segle XVIII van dur a terme diverses reformes. Un dels reis més destacats va ser Carles III. Les seves reformes principals van ser:

• Impuls de l'agricultura.
• Promoció d'un nou pla d'estudis universitaris.
• Promulgació de la Pragmàtica (intent d'eliminar la discriminació dels gitanos).
• Creació del Banc de Sant Carles (futur Banc d'Espanya).
• Impuls de l'artesania.
• Desenvolupament del comerç colonial (obertura de més ports).
• Reorganització de l'exèrcit i dotació de noves ordenances.
• Creació d'un edifici per a l'ajuntament a cada municipi.
• Reformes per mantenir l'ordre públic, la sanitat i l'enjardinament de les ciutats.

Conceptes Clau de l'Antic Règim i la Il·lustració

• Serf de gleva: Camperols que a l'època feudal estaven lligats al treball de la terra.
• Emfiteusi: Figura jurídica que suposa la cessió d'un bé immoble a canvi d'un pagament anual.
• Censos: Gravamen d'un immoble per garantir el pagament dels crèdits.
• Delme: Impost del deu per cent sobre la collita dels camperols destinat a assegurar el manteniment del clergat i edificis religiosos.
• Banalitats o Monopolis: Forma de mercat que tenia el senyor feudal en la creació d'establiments i en l'explotació dels serveis d'interès comú.
• Feu: Domini de què un senyor era investit pel sobirà amb obligacions i drets determinats.
• Domini: Gran explotació territorial que constitueix l'organització econòmica bàsica del règim senyorial.
• Corvea: Obligació que tenien els camperols de treballar gratuïtament les terres del noble.
• Crisi de subsistència: Cadascun dels períodes crònics de fam característics de les societats agràries anteriors a la Revolució Industrial.
• Mortalitat catastròfica: Augment exagerat de la mortalitat provocat per males collites, epidèmies o guerres.
• Règim demogràfic antic: Conjunt de relacions socials, econòmiques i polítiques que caracteritzaven les monarquies europees.
• Pesta: Malaltia epidèmica que es transmet a través de les puces dels rosegadors infectats que piquen l'home.
• Quarentena: Acció d'aïllar persones durant un període de temps per evitar el risc que s'estengui una determinada malaltia contagiosa.
• Societat estamental: Forma d'organització social característica de l'Antic Règim.
• Privilegi: Disposició d'excepció, concedida pel rei a una població, territori o una determinada classe de persones, com els nobles.
• Burgesia: Classe social caracteritzada per posseir els mitjans de producció.
• Gremi: Associació professional d'artesans que controlava la producció de manufactures.
• Primogenitura: Dret que tenia el fill que primer va néixer a heretar la totalitat dels béns.
• Mans mortes: Nom que rebien els béns de les esglésies i comunitats religioses que estaven sota l'especial protecció del monarca.
• Règim senyorial: Sistema pel qual els camperols treballaven a les senyories, terres pertanyents a la noblesa i el clergat, a canvi d'unes rendes.
• Absolutisme: Sistema polític que regia a la major part d'Europa, on el monarca concentrava tots els poders.
• Il·lustració: Moviment intel·lectual que es va desenvolupar a Europa al llarg del segle XVIII.
• Enciclopèdia: Conjunt de totes les ciències o coneixements.
• Fisiocràcia: Escola de pensament econòmic del segle XVIII que afirma l'existència d'una llei natural per al bon funcionament del sistema econòmic.
• Pòsits: Caixa local o institució on es guardaven diners o productes a disposició dels socis o dipositants.
• Desamortitzar: Privar de la propietat de la terra els propietaris que no l'explotaven correctament.
• Desvincular: Anul·lar un vincle, alliberant el que està subjecte a ell, especialment béns.
• Manufactures reials: Fàbriques que servien als interessos de la monarquia, sovint produint per a l'exèrcit.
• Raonament: Encadenament de proposicions que serveixen per demostrar o justificar una cosa.
• Divisió de poders: Estableix que els poders d'un govern sobirà han d'estar dividits entre dues o més unitats fortament independents (legislatiu, executiu i judicial).
• Regalisme: Defensa d'una sèrie de drets que el monarca considera que li pertanyen sobre l'Església.