Antic Règim: societat, economia i polígons del segle XVIII

T.1. Antic règim

El terme Antic Règim va ser encunyat pels revolucionaris francesos el 1789 per designar l'estat de coses al qual la Revolució francesa havia posat fi. Aquest nom designa el sistema econòmic, polític i social que procedia de la descomposició del feudalisme medieval.

Terra i propietat vinculada

La terra vinculada o propietat vinculada no es podia vendre; la terra s'havia de desvincular perquè era considerada un fre per a la producció i la riquesa.

Senyoria territorial

La senyoria territorial era el conjunt de terres d'un senyor; dins d'una senyoria hi havia diverses formes d'organització de la terra.

Reserva senyorial

La reserva senyorial estava formada per les terres que el senyor es reservava per a la seva explotació directa.

Masos i parcel·lació

Els masos o territoris d'una senyoria estaven dividits en parcel·les on es desenvolupava l'activitat agrària.

Drets senyorials

Els drets senyorials eren les prerrogatives que imposava el senyor sobre les terres i els seus habitants; un mateix senyor podia manar sobre conjunt de terres i habitants.

Jurisdicció senyorial

La jurisdicció jurisdiccional significava que el senyor exercia control polític i judicial sobre un territori que no era del tot lliure ni independent.

Agricultura de subsistència

L'agricultura de subsistència estava orientada a produir per a l'autoconsum: el que es cultivava era el que es menjava. El comerç era escàs i la producció sovint només cobriva les necessitats domèstiques.

Policonreu i camps oberts

El policonreu i els camps oberts eren freqüents: s'hi produïen cereals i s'hi practicava el guaret (rotació amb terres en guaret o dejú).

Terres comunals

Les terres comunals incloïen boscos i altres recursos dels quals es beneficiava tota la comunitat pagesa.

Crisi de subsistència i revoltes

Les crisis de subsistència sovint anaven acompanyades per motins populars, per exemple les revoltes del pa.

Una població estancada

L'incapacitat de l'agricultura per augmentar de manera significativa la producció va comportar l'estancament de la població: mortalitat elevada, esperança de vida baixa i natalitat alta en períodes normals; però les crisis demogràfiques per fam o malalties podien provocar una caiguda sostinguda. En resum, la crisi de subsistència era sovint l'origen de la crisi demogràfica i de l'estancament demogràfic a llarg termini.

Indústria tradicional i gremis

La indústria tradicional a les ciutats es basava en la producció artesanal controlada pels gremis, que regulaven oficis, preus i formació.

Treball domèstic

El treball domèstic consistia en què un artesà o comerciant distribuïa la matèria primera i facilitava els instruments de treball necessaris perquè una família pagesa o artesana pogués elaborar els productes a casa seva.

Manufactures

Les manufactures eren establiments sovint subvencionats per l'Estat on s'elaboraven determinats articles, especialment productes de luxe.

Insuficiència de transports

Hi havia una clara insuficiència de transports: els mitjans eren molt rudimentaris. Els vehicles més utilitzats eren el carro i la diligència (mouen-se amb animals) i tenien una capacitat de càrrega molt reduïda.

Navegació marítima i fluvial

La navegació marítima depenia en gran part de la força del vent; la seva capacitat de càrrega era limitada i els desplaçaments eren lentes. La navegació fluvial era un mitjà de transport més fàcil i barat, però requeria bones condicions hidrogràfiques que no tenien tots els països. Anglaterra, per exemple, disposava d'una xarxa fluvial privilegiada.

Societat estamental

La societat estamental és un tipus d'organització social nascut amb el feudalisme en la qual els individus estan adscrits a uns estaments que defineixen les activitats a què es poden dedicar i els drets que gaudeix cada membre.

Divisió en estaments

La societat de l'Antic Règim estava dividida en tres estaments: clero, noblesa i tercer estat.

Característica principal: desigualtat civil

La característica principal era la desigualtat civil: no es valorava la persona pel mèrit sinó pel naixement. Hi havia dos grans grups diferenciats:

• Privilegiats: formats pel clero i la noblesa. En el clero es distingia entre clero alt (bisbes, etc.) i clero baix (monjos, etc.).
• No privilegiats o tercer estat: era la majoria de la població i incloïa la pagesia, la burgesia, els jornalers, etc.

Monarquia del dret diví

La monarquia del dret diví significava que les persones eren súbdits i no tenien llibertats reals; hi havia una concentració de poders en el rei (legislatiu, executiu i judicial), el govern representava la nació segons aquesta concepció i hi havia una manca de llibertats polítiques. L'arbitrarietat era sovint la norma i cap llei no protegia completament els súbdits del despotisme.

Anglaterra: monarquia parlamentària i cens electoral

A Gran Bretanya s'inicien els primers elements del parlamentarisme. Hi havia una separació de poders entre l'executiu i el legislatiu; un parlament electe aprovava les lleis i controlava els membres del govern. Els ciutadans gaudien d'una major defensa de la llibertat individual relativa.

Sistema electoral censatari: el dret de vot s'ordenava segons la propietat que es tenia; la riquesa era la base. Limitacions: només podien votar les persones que tenien unes determinades propietats; aproximadament només un 15% de la població podia votar.