L'Antic Règim i les Revolucions: Societat, Economia i Política

L'Antic Règim

S'anomena Antic Règim la societat econòmica, política i cultural pròpia dels països europeus durant els segles XVI, XVII i XVIII.

Economia de l'Antic Règim

La majoria d'habitants d'Europa vivien al camp i l'agricultura continuava sent l'activitat econòmica principal. Les males collites eren freqüents, cosa que comportava crisis de subsistència causades per l'elevat preu dels aliments, la fam i les epidèmies. Quan hi havia crisis de subsistència, la mortalitat era molt elevada i la població creixia poc. Moltes persones morien a causa de les guerres i la fam.

Societat de l'Antic Règim

La societat continuava dividida en estaments, un grup social al qual es pertanyia per naixement. Els nobles i el clergat constituïen els estaments privilegiats: no pagaven impostos i tenien lleis especials, diferents de la resta de la població.

La resta de la població, que no pertanyia ni al clergat ni a la noblesa, formava l'estament no privilegiat, constituït per la majoria de la població, que treballava les terres al camp. Una part d'aquesta collita era per al senyor feudal, la persona que els donava les terres. No podien vendre les terres, només cultivar-les; a canvi, havien de jurar fidelitat al senyor feudal i ajudar-lo en les guerres. Si el pacte no es complia, és a dir, si eren infidels, el senyor feudal els prenia la terra.

També hi havia els artesans, que vivien a les ciutats en petits tallers, i els burgesos, un grup social que s'anava enriquint progressivament.

Poder polític de l'Antic Règim

Hi havia una monarquia absoluta. Els reis absoluts tenien un poder il·limitat que ni els nobles, ni el clergat, ni tan sols les corts podien limitar. La monarquia absoluta era de dret diví, és a dir, el monarca tenia tot el poder i no hi havia ningú per sobre d'ell. Els seus defensors deien que el rei havia rebut el seu poder de Déu.

El liberalisme polític

Durant el segle XVIII van aparèixer a Europa unes noves idees polítiques anomenades liberalisme. Aquesta alternativa criticava la monarquia absoluta. Bona part de les idees que van néixer al segle XVIII encara tenen plena vigència avui en dia.

• Sobirania nacional: Segons aquesta idea, tots els poders de l'estat han de provenir del poble. Per això, quan en un país s'aplica el principi de la sobirania nacional, els governants són escollits pel poble a través del sufragi.
• Separació de poders: Aquest principi, divulgat per Montesquieu, parteix de la constatació que qualsevol estat té tres poders: legislatiu, executiu i judicial. Els tres poders han de recaure en institucions diferents: poder legislatiu (parlament), poder executiu (govern) i poder judicial (tribunals de justícia).
• Igualtat dels ciutadans davant la llei: Aquest principi universal va ser difós per Rousseau i deia que la llei ha de ser única per a tots els ciutadans d'un mateix país.
• Reconeixement de drets i llibertats individuals: Com ara la llibertat d'associació, d'expressió, de pensament i de religió. El pensador francès Voltaire va ser un dels seus defensors.
• Dret a la propietat privada: Era un dels drets més importants dins d'aquesta sèrie de drets i llibertats. Els ciutadans que posseïssin propietats podien disposar-ne lliurement.

Els pensadors que van formular el liberalisme formaven part de la Il·lustració, un corrent de pensament que es va difondre àmpliament. Les idees liberals ben aviat van tenir el suport de la burgesia. Els burgesos veien en el liberalisme una possibilitat d'enderrocar les monarquies absolutes i crear un nou sistema polític sota el seu control.

Factors de la primera revolució industrial

La primera revolució industrial va deixar enrere una economia basada en l'agricultura i la ramaderia i va donar pas a una economia industrial. Els factors més importants són:

• La població: Va experimentar un creixement continuat i es van multiplicar el nombre i la grandària de les ciutats.
• La producció agrícola: Va augmentar molt gràcies a l'ús de màquines.
• El comerç: Va viure un important increment en els intercanvis.
• Les millores en els transports: Van permetre circular més quantitat de productes i en menys temps.
• L'ús de les màquines per produir: Va donar lloc a les fàbriques.

Principis del liberalisme econòmic

• L'estat havia d'intervenir tan poc en l'economia com fos possible.
• L'estat no havia de regular cap dels elements clau de l'economia.
• El paper de l'estat havia de reduir-se a garantir la plena llibertat de l'empresariat per crear negocis i a defensar la propietat dels qui en tinguessin.

La lluita obrera i les seves fases

Els obrers de les fàbriques, o també anomenats proletariat industrial, tenien unes condicions de treball molt dures. Els habitatges eren de dimensions molt reduïdes i era habitual que l'habitatge fos compartit per més d'una família. Les cases eren fredes, fosques, humides, mal ventilades, etc. Els carrers dels barris no disposaven de clavegueram, no estaven asfaltats, i les deixalles s'hi acumulaven i es barrejaven amb la pols i el fang.

La jornada laboral mitjana era d'entre dotze i catorze hores diàries, tot i que podia arribar a les setze hores. Habitualment treballaven els set dies de la setmana i no feien vacances. Els seus salaris eren molt baixos i amb prou feines permetien la seva subsistència.

Com que l'ensenyament no era obligatori i no hi havia unes lleis que fixessin una edat mínima per començar a treballar, era habitual que infants ben menuts treballessin a les fàbriques i mines a canvi de salaris encara més baixos. A més, el treball infantil provocava un grau elevat d'analfabetisme.

Les dues formes de protesta dels obrers van ser el ludisme, que consistia a fer malbé intencionadament les màquines i les fàbriques, i els primers sindicats, que es van fundar al Regne Unit. Es tractava d'associacions de treballadors que tenien com a objectiu pressionar els empresaris per tal d'aconseguir millores laborals. La vaga va ser una de les principals eines de protesta i una de les més usades.

Marxisme i anarquisme

Característiques de la segona revolució industrial

El creixement demogràfic es va accelerar i els intercanvis comercials i la producció van augmentar a un ritme molt ràpid. També va triomfar als Estats Units i al Japó, que per primer cop es van convertir en potències econòmiques juntament amb els estats d'Europa.

Durant la segona revolució industrial es va produir un fet molt important anomenat explosió blanca. Les causes van ser les següents:

• Disminució de la mortalitat.
• Manteniment de la natalitat elevada.
• Millores en les condicions de vida del proletariat.
• Els progressos mèdics i sanitaris, que van permetre combatre les malalties.

L'explosió blanca va provocar migracions d'europeus cap a altres continents.

L'electricitat i el petroli van ser les dues fonts d'energia més importants d'aquesta segona revolució industrial, que no es van produir en gran quantitat fins a la segona meitat del segle XIX.

Abans s'havia utilitzat el petroli per a l'enllumenat i per obtenir productes de greixatge. El motor d'explosió va permetre usar el petroli com a combustible per al transport. El primer automòbil va ser fabricat per Armand Peugeot, però no va ser fins que va arribar Henry Ford que es va començar a produir en sèrie i a preus assequibles.

Durant la segona revolució industrial es van construir les línies ferroviàries, el canal de Suez i també el canal de Panamà.

Durant la segona revolució industrial, les indústries tèxtils i del ferro van deixar de ser el motor de l'economia i aquest paper el van assumir les indústries d'automòbils, l'acer i la química. Això va provocar que es comencés a crear grans empreses i, com que les més petites no podien fer front a les més grans, s'arruïnaven. Les noves companyies, que eren poques però molt poderoses, es podien posar d'acord per fixar els mateixos preus o repartir-se el mercat mundial. El poder d'aquestes empreses era enorme, fins al punt de pressionar els governs perquè adoptessin polítiques convenients als seus interessos.

Com que les jornades laborals del proletariat eren molt elevades, es van establir lleis que establien el descans dominical i reduïen la jornada laboral, que va quedar fixada entre deu i onze hores diàries. Al segle XX es va aconseguir la implantació de la jornada laboral de vuit hores a partir de l'any 1914.

L'imperialisme: causes i conseqüències

L'imperialisme és l'espoliació de recursos, l'explotació econòmica i el domini polític de gairebé tot Àfrica, Àsia i Oceania per part dels països occidentals.

Causes de l'imperialisme

Causes econòmiques:

• L'excés de població, que va provocar que molts europeus busquessin noves terres on establir-s'hi i que, per aconseguir-ho, van conquerir terrenys molt llunyans.
• La necessitat de crear nous mercats per als productes europeus també va ser una causa d'aquella expansió territorial.
• La recerca de noves matèries primeres.
• L'extracció de productes miners, petroli i productes agrícoles. Per poder-ho defensar, era necessari ocupar territori i dominar la població indígena.

Causes polítiques:

• Van tenir greus enfrontaments per dominar terres fora del vell continent.
• Els europeus també van justificar el seu domini del món amb idees racistes.

El Canadà, Austràlia, Nova Zelanda i Sud-àfrica eren colònies de poblament on hi havia una gran quantitat de població blanca. Sud-àfrica, però, va aconseguir sobreviure, tot i que va ser obligada a patir un règim d'apartheid que va durar fins a finals del segle XX. Es coneixien com a dominis.

Altres territoris conquerits pels britànics van esdevenir simples colònies d'explotació. Algunes d'aquestes colònies depenien directament de la metròpoli, que enviava els governadors, funcionaris i soldats per exercir el seu control; en altres, s'establia un règim de protectorat.

Cronologia de la Revolució Russa i les polítiques de Lenin i Stalin

El crac del 29 i la Gran Depressió

L'any 1929, les accions de la borsa de Nova York van començar a perdre valor en picat. De forma inesperada, es va iniciar així una greu crisi. La gent anava als bancs a demanar préstecs per invertir-los a la borsa, de manera que aquelles persones que tenien diners al banc es van quedar sense. Els bancs prestaven els diners a canvi que els hi tornessin, però les accions de la borsa van començar a baixar i en aquell moment tothom se les volia vendre i ningú les comprava. Els bancs es van quedar sense diners i les persones que tenien els diners als bancs també. Aquest fet s'anomena el crac del 29. L'economia va arribar a una situació de sobreproducció: els magatzems s'omplien de productes que no podien vendre i en aquell moment els preus van començar a baixar.

El feixisme i els seus trets fonamentals

El feixisme és un moviment polític i social de caràcter totalitari, antiliberal, antimarxista i molt nacionalista que va arribar al poder a diversos països, entre els quals destacaven Itàlia, de Benito Mussolini, i Alemanya, d'Adolf Hitler.

• Els acords del Tractat de Versalles no van satisfer tots els països. Les exagerades reparacions de guerra que va haver de pagar Alemanya van fer estendre entre els alemanys la sensació d'humiliació.
• El luxe de la seva forma de vida contrastava amb la pobresa dels antics combatents.
• Una àmplia part de la població culpava la democràcia parlamentària de la pobresa en què vivia i buscava alternatives.
• Un nou model polític, també antidemocràtic, anomenat feixisme.

El sistema polític i econòmic de Hitler i Mussolini

Mussolini va fundar el 1919 el moviment anomenat Feixos Italians de Combat, format per tots aquells sectors perjudicats per la crisi econòmica, que es va dedicar a boicotejar les vagues de l'esquerra i a practicar violència contra els sindicats. Es va transformar en el Partit Nacional Feixista en les eleccions del 1929.