L'Antic Règim i les Revolucions Liberals: Il·lustració i Reformes

L'Antic Règim: Societat, Economia i Política

Des del punt de vista econòmic, l'agricultura era l'activitat més important. Es tractava d'una agricultura de subsistència i un sistema de conreu basat en la rotació triennal amb guaret. Els períodes d'escassetat i de pujades de preus es coneixien com a crisi de subsistència. La terra estava en mans de la noblesa i el clergat, que posseïen grans propietats, transmeses de generació en generació.

Des del punt de vista polític, el rei tenia un poder absolut, i la monarquia era de caràcter diví. El rei estava auxiliat per unes institucions que l'assessoraven, els consells d'estat.

Una de les característiques principals de la societat era la desigualtat civil, dividida en dos grups ben diferenciats:

• Privilegiats: el monarca, la noblesa i el clergat. La noblesa vivia de les rendes i acumulava grans riqueses. El clergat vivia de les rendes derivades de l'explotació del seu patrimoni territorial i també del delme.
• No privilegiats: l'estat popular i el Tercer Estat.

La Il·lustració: Raó, Progrés i Coneixement

La Il·lustració és un moviment de caràcter intel·lectual desenvolupat a l'Europa del segle XVIII. Els precedents d'aquest moviment van ser dos pensadors clau: John Locke i Isaac Newton.

La Il·lustració defensava la fe absoluta en la raó com a únic mitjà per entendre el món. Els il·lustrats creien que la humanitat, conduïda per la seva intel·ligència, podia assolir el coneixement, que per a ells era la base de la felicitat, l'objectiu últim de la vida humana. Per això es mostraven partidaris ferms de l'educació i del progrés. Van defensar la tolerància com la base de les relacions humanes i van criticar la intolerància religiosa, proposant la necessitat d'establir uns codis morals dictats per la raó.

Pensadors il·lustrats destacats:

• Jean-Jacques Rousseau: va definir el contracte social i va plantejar el principi de sobirania nacional expressat mitjançant el vot.
• Voltaire: va defensar la necessitat d'un parlament i d'un sistema fiscal.
• Denis Diderot i Jean le Rond d'Alembert: van posar en marxa un projecte ambiciós: L'Enciclopèdia.

Revolucions Liberals: Anglaterra i Amèrica

La Revolució Anglesa: Limitació del Poder Reial

El poder reial estava limitat per l'acció de les dues cambres del Parlament:

• La dels nobles i el clergat (els Lords).
• La dels burgesos, representants de les ciutats (els Comuns).

Al segle XVII, una nova dinastia, els Stuart, va pretendre governar sense el control del Parlament i va procedir a detenir o ajusticiar els qui se'ls van oposar. El 1649, Carles I va ser ajusticiat i es va proclamar la república. Oliver Cromwell, el principal impulsor del canvi polític, va transformar la república en una dictadura militar.

Després de la mort de Cromwell, Carles II va haver d'acceptar el control del Parlament, i el 1679 es va votar a favor de l'Habeas Corpus. El Parlament va oferir la corona a Guillem d'Orange, i ell va jurar la Declaració de Drets (Bill of Rights). Anglaterra va ser el primer país que va tenir una monarquia amb el poder limitat.

La Revolució Americana: Independència i Constitució

Les tretze colònies angleses van protagonitzar la primera insurrecció colonial contra una metròpoli i van constituir el primer exemple de govern fundat sobre els principis de la igualtat i la llibertat. Els habitants d'aquestes colònies, coneixedors del progrés polític de la Gran Bretanya i animats per les idees d'igualtat, llibertat i tolerància, es van enfrontar a la metròpoli en defensa dels seus interessos i dels seus drets.

Els colons americans no estaven d'acord amb les taxes i els impostos, ni tampoc amb el monopoli comercial que la Gran Bretanya exercia sobre el seu territori. El 4 de Juliol de 1776, delegats de les tretze colònies van redactar la Declaració d'Independència dels EUA.

La Gran Bretanya no va reconèixer la independència del territori americà fins després de la derrota de Yorktown. George Washington va ser proclamat president dels EUA. El nou estat va redactar la primera Constitució escrita de la història, que assegurava la separació i equilibri de poders, una forma de govern republicana i una estructura federal.

Reformes Borbòniques a Espanya: Centralització i Il·lustració

L'Absolutisme Centralista Borbònic

Els primers Borbó espanyols van implantar el model d'absolutisme centralista francès. Per governar, el rei s'ajudava d'assessors o secretaris que es reunien al Gabinet. Les Corts van desaparèixer i la tasca legislativa depenia només de les institucions directament controlades pel monarca. Els Consells es van mantenir, però amb una funció merament consultiva.

Els Borbó van tendir a unificar tot el territori, imposant unes lleis úniques, una administració idèntica i l'homogeneïtzació de totes les seves institucions. Com a càstig pel suport al candidat austríac, Felip V va anul·lar tots els furs i les institucions de la Corona d'Aragó, i amb els Decrets de Nova Planta es va imposar el sistema administratiu castellà a totes les terres de la Corona.

El territori va quedar dividit en províncies, al front de les quals el monarca hi va col·locar un capità general. A cada província s'hi van crear audiències i s'hi van implantar corregidors i intendents.

La Il·lustració a Espanya: Objectius i Obstacles

A l'Espanya del segle XVIII va sorgir un grup de pensadors il·lustrats que van coincidir en l'interès per l'educació, la ciència, l'esperit crític i la idea de progrés. Els il·lustrats espanyols, preocupats per la decadència d'Espanya després de la crisi de l'imperi austríac, es van fixar com a objectius principals el creixement econòmic, la reforma de la societat, la millora de l'ensenyament i la modernització de la cultura espanyola. Il·lustrats més importants van ser Floridablanca, Campomanes i Pablo de Olavide.

L'absència a Espanya d'amplis grups burgesos, el conservadorisme dels mitjans intel·lectuals i l'enorme pes de l'Església catòlica van dificultar l'expansió de les idees de la Il·lustració. Malgrat això, es van dur a terme algunes reformes:

• Imposar l'autoritat reial sobre l'Església fins a l'extrem d'expulsar els jesuïtes d'Espanya.
• Decretar com a honestes totes les professions.
• Limitar els privilegis de la Mesta i impulsar la colonització de noves terres.
• Liberalitzar els preus del blat.

Economia i Demografia al Segle XVIII Espanyol

L'expansió general de la demografia i l'economia europees i les mesures reformistes de Carles III van permetre millorar la situació de l'economia espanyola. La població va experimentar un creixement important i va passar de set milions i mig d'habitants al començament del segle a onze milions al final del segle.

Una sèrie de millores agrícoles, com la introducció de nous conreus, l'expansió del regadiu i l'augment de la viticultura, van permetre l'increment de la producció agrícola. El comerç i la indústria també es van modernitzar:

• La liberalització del comerç va permetre l'expansió de les companyies comercials.
• També es van crear les manufactures reials i es van protegir les manufactures privades.
• Finalment, es van dictar aranzels per protegir la indústria nacional de la competència exterior.

Però amb això, no es va solucionar el principal obstacle per al desenvolupament industrial: la demanda escassa. Els il·lustrats van insistir en la necessitat d'una reforma agrària que posés fi a la concentració de la terra en mans dels privilegiats.

Glossari de Termes Clau

Societat estamental:

Model social característic de l'Antic Règim, en el qual la població estava agrupada en estaments segons el naixement.

Comerç colonial:

Tipus de comerç que es feia entre diferents colònies.

Comerç triangular:

Tipus de comerç colonial que es desenvolupava en tres continents: Àfrica, Amèrica i Europa, i el seu producte principal eren els esclaus africans.

Companyies comercials:

Empreses que disposaven de flotes de vaixells dedicades al comerç entre continents.

Alt Clergat:

Eren les persones més importants dins l'Església: el Papa, els bisbes i els abats.

Delme:

Impost que els pagesos havien de pagar a l'Església, que consistia en un 10% de la collita.

John Locke:

Filòsof anglès del segle XVII, el qual va plantejar la separació de poders.

Isaac Newton:

Científic anglès el qual va posar les bases del mètode científic i observava i comparava teories.

Sobirania nacional:

Teoria política, segons la qual el poder polític en un estat correspon als ciutadans, els quals mitjançant el vot traspassen als polítics.

Mercantilisme:

Sistema econòmic característic de l'Antic Règim, el qual considera el comerç com l'activitat econòmica més important.

Fisiocràcia:

Sistema econòmic que considera l'agricultura com l'activitat més important, que fou la que van seguir els il·lustrats.

Enciclopèdia:

Obra escrita pels il·lustrats, la qual es basava en els diferents camps del coneixement: filosofia, literatura, matemàtiques, història, etc. Cronològicament abastava des de l'època grecoromana fins al segle XVIII.

Monarquia autoritària:

Sistema polític en el qual el monarca tenia una forta autoritat, però en algunes ocasions havia de demanar permís al Parlament.

Lords:

Part del Parlament formada pels nobles i l'alt clergat.

Comuns:

Part del Parlament formada per la burgesia.

Oliver Cromwell:

Cap de la República Anglesa després de la guerra civil entre Carles I i el Parlament.

Habeas Corpus:

Llei elaborada pel Parlament, la qual consistia en limitar els poders al monarca impedint les detencions arbitràries.