Antic Règim i Revolucions Liberals: De l'Absolutisme al Canvi

Antic Règim i les seves bases

Al segle XVIII, Europa encara vivia a l'Edat Moderna en una societat feudal. Era una societat injusta i desigual, controlada per la noblesa i l'Església, que eren els estaments privilegiats.

Els Estaments Socials

Estaments: Són les classes socials. Els 1r (privilegiats): no pagaven impostos, tenien poder polític i la llei no els afectava. En canvi, el 3r estament era la majoria de la població que no era privilegiada i suportava la noblesa i l'Església.

La Crisi de Subsistència

Crisi de subsistència: Males collites que feien que la població morís de fam. Vivien en una societat injusta, endarrerida i controlada per una minoria social (la noblesa i l'Església).

L'Absolutisme Monàrquic

Absolutisme: A finals del segle XVIII, els regnes medievals havien crescut i esdevindrien els actuals països. Estaven governats per un rei absolutista, és a dir, que tenia tot el poder de govern i de fer lleis.

El Liberalisme: Principis Clau

Liberalisme: Critica l'absolutisme i es basa en diferents principis:

1. Sobirania nacional: tots els poders, lleis i govern han de provenir del poble; els governants s'han d'escollir amb el sufragi (vot).
2. Separació de poders: Tres poders independents: legislatiu (fer lleis, Parlament), judicial (aplicar lleis, tribunals) i executiu (governar). D'aquesta manera, es vigilen i garanteixen la democràcia.
3. La igualtat del ciutadà davant la llei.
4. Drets i llibertats individuals (de pensament, de religió i d'associació).
5. El dret a la propietat privada.

Les Revolucions Burgeses i Liberals

REVOLUCIONS BURGESES: És un sinònim de revolucions liberals perquè la seva conveniència i ideologia beneficiaven la burgesia. Aquests volien adquirir poder polític perquè eren molt rics, però la seva condició en el 3r estament no els ho permetia. Amb aquesta ideologia liberal, volien que els seus iguals (camperols, obrers) fessin una revolució contra l'Antic Règim per tal de crear una societat lliure, democràtica i igualitària.

Models d'Estat Post-Revolució

I van sorgir 2 models d'estat:

1. Monarquia parlamentària: el rei no té més remei que acceptar la revolució liberal i abandonar l'absolutisme. Accepta el parlament i, per tant, només tindrà una figura simbòlica, però seguirà sent rei.
2. República parlamentària: el rei no accepta la nova situació i abandona el país.

El Terror (1793-1794)

EL TERROR (1793-1794): Comença una nova etapa dins de la revolució, marcada per la violència indiscriminada cap a la noblesa. Robespierre, un burgès de baixa categoria, va beneficiar les classes més altes. Es va crear tants enemics i l'economia francesa, a més, es va aturar per la inestabilitat, que ell mateix va acabar sent jutjat.

La Dictadura Napoleònica (1799-1815)

LA DICTADURA (1799-1815): Napoleó era un gran estratega militar que, per la força, va garantir el control de França. Les activitats econòmiques es van estabilitzar i la burgesia estava contenta amb ell. La seva política era dictatorial i opressora. La diferència va ser quan Napoleó va començar a conquerir Europa, exportant la revolució liberal; això va fer enriquir-se més la burgesia francesa per la producció militar. Al 1804, el Papa el va proclamar emperador amb poders absoluts, amb el beneplàcit d'una burgesia contenta.