Antic Règim i Revolució Industrial: Societat i Idees

L'Antic Règim: Economia, Societat i Política

Agricultura i Tècniques Tradicionals

L'agricultura era la base de la riquesa, amb una producció principal de cereals.

Tècniques Agrícoles Tradicionals

• Guaret

  Un terreny que es dividia en dues parts: una sembrada i l'altra en repòs.

• Rotació Triennal

  Un terreny que es dividia en tres parts; dues estaven sembrades segons les estacions i la tercera es deixava en repòs.

La Ramaderia

La ramaderia era escassa i d'ús particular.

Crisi de la Ramaderia i l'Abastament

• Les males collites provocaven l'augment dels preus.
• Els usurers compraven productes i, en temps de crisi, els retenien per vendre'ls a preus més elevats.
• Esclats de violència per la manca d'aliments.

Indústria i Comerç Interior

La indústria era escassa i dèbil, amb dificultats en el comerç interior:

• Mercats locals amb acords entre venedors.
• Autoconsum: la població vivia del que produïa, reduint la necessitat de comprar.
• Impostos per a la circulació de mercaderies.
• Facilitats per a la circulació (en certs àmbits o regions).

La Societat Estamental

• Divisió rígida: pertinença exclusiva a un estament social.
• Desigualtat legal: no tothom tenia les mateixes lleis.
• Impossibilitat de canvi d'estament.

La Noblesa (Estament Privilegiat)

• Privilegis jurídics (tribunals propis) i fiscals (exempció d'impostos).
• Drets específics: territorials, monopolis, personals i jurisdiccionals.

El Clergat (Estament Privilegiat)

• Tribunals propis.
• Exempció d'impostos.
• Recepció de rendes.

El Tercer Estat (No Privilegiats)

Compost per la gent del poble, majoritàriament camperols i treballadors.

La Monarquia Absoluta

Absència de divisió de poders, basada en el dret diví dels reis.

Les Assemblees Parlamentàries

• Convocades pel rei segons la seva voluntat.
• El rei consultava i preguntava a les Corts.
• Assistència de la noblesa, el clergat i els representants del poble.
• Un vot per estament.

Limitacions de la Monarquia Absoluta

• Atribucions de les assemblees: el rei seguia les decisions votades.
• Les ciutats i pobles tenien institucions pròpies.

Transformacions Socials a l'Antic Règim

• La noblesa s'implica més en l'Estat.
• El clergat comença a perdre poder.
• La burgesia aspira a allunyar-se del Tercer Estat.

El Parlament Anglès i la Monarquia Parlamentària

Revolta de 1688 que va obligar els reis d'Anglaterra a acceptar la Declaració de Drets (1689).

• 1707: Unió d'Anglaterra i Escòcia, creant el Regne Unit de Gran Bretanya.

Funcionament i Estructura del Parlament Britànic

El rei triava els ministres. Anglaterra tenia un parlament bicameral:

• Cambra dels Lords: composta per l'aristocràcia i els càrrecs de l'Església.
• Cambra dels Comuns: membres escollits pel poble, amb un sistema poc democràtic.

Els Primers Partits Polítics (s. XVIII)

• Tories: representaven la noblesa conservadora i l'Església.
• Whigs: representaven la burgesia i la noblesa menys conservadora.

La Il·lustració: Raó i Progrés al Segle XVIII

Moviment intel·lectual que es va estendre per Europa al segle XVIII.

Característiques de la Il·lustració

• Èmfasi en el coneixement, la lògica i la raó per entendre el món.
• Crítica als mites i les tradicions.
• Gran interès per les ciències.
• Confiança en el progrés constant de la societat i la millora humana.

Canals de Difusió de les Idees Il·lustrades

Mètodes de propagació de les idees il·lustrades:

• Publicacions (diaris i premsa periòdica).
• Reunions i acadèmies.
• Maçoneria: organitzacions intel·lectuals per a la transmissió de coneixements.

Crítica a l'Absolutisme: Pensadors Il·lustrats

Quatre pensadors clau van criticar la monarquia absoluta:

• John Locke: defensor de la propietat privada i opositor a l'absolutisme.
• Montesquieu: va defensar la separació de poders.
• Voltaire: va defensar ferventment la llibertat d'opinió.
• Rousseau: va proposar la teoria del 'bon salvatge'.

Nous Plantejaments Econòmics

• Fisiocràcia (1757)

  Defensava que la natura era l'única font de riquesa i que l'economia no necessitava regulacions.

• Liberalisme Econòmic (1776)

  Proposava l'absència de normes, la llibertat de producció, comerç i preus.

Configuració Política al Final de l'Antic Règim

Durant el segle XIII, les potències dominants eren:

• La Monarquia Hispànica dels Habsburg.
• La França de Lluís XVI.

El Segle XVIII: Un Nou Equilibri de Poders

El poder es va repartir més equitativament:

• Mort de Carles II: conflicte entre França i Àustria que va derivar en la Guerra de Successió.
• França, Àustria i Gran Bretanya van signar la pau. Àustria va quedar més dividida, i aquests tres països van dominar l'escena política.

Les Transformacions Econòmiques i Socials

Migracions: Del Camp a la Ciutat i Transoceàniques

Les migracions del camp a la ciutat van augmentar per la recerca de millors oportunitats i llocs de treball a la indústria. Les migracions transoceàniques van portar europeus cap als Estats Units i Amèrica, percebuts com a terres d'oportunitats pel seu gran territori.

Migracions No Europees

Fora d'Europa, asiàtics i xinesos van emigrar cap als Estats Units o Austràlia buscant oportunitats. Els africans van ser traslladats a Amèrica en condicions d'esclavitud.

Les Classes Socials: Alta, Mitjana i Baixa

Classes Altes: Noblesa i Burgesia

• La Noblesa

  La noblesa mitjana i baixa van desaparèixer. L'alta noblesa va perdre privilegis, però va mantenir terres, negocis i un paper polític i militar.

• La Burgesia

  Era la part rica del Tercer Estat. Abans sense privilegis, ara va ascendir a classe alta gràcies al seu paper en la indústria, el comerç i les finances. La mitjana i petita burgesia van passar a formar part de la classe mitjana-alta.

Classes Baixes: Treballadors Urbans i Camperols

• Classes Treballadores Urbanes

  • Indústria fabril.
  • Treball a domicili.
  • Oficis diversos.
  • Criats i serveis domèstics.

• Els Camperols

  Persones que treballaven la terra. A Europa Occidental, sovint treballaven terres d'altri o les llogaven. A Europa Oriental, es trobaven en situació de servitud, lligats a la terra i sense poder abandonar-la.

El Moviment Obrer: Lluita per la Dignitat

Els obrers vivien en males condicions, amb llargues jornades laborals i salaris insuficients.

Ludisme (1811-1816)

Moviment dedicat a la destrucció de màquines, creient que aquestes eliminaven llocs de treball.

Cartisme (1838-1848)

Moviment que va enviar la 'Carta del Poble' per demanar reformes, incloent el sufragi universal masculí.

Ideologies del Moviment Obrer

Ideologies que buscaven la millora social i la igualtat.

Socialisme Utòpic

• Comte de Saint-Simon

  Creia en la intervenció de l'Estat en l'economia i que la industrialització resoldria els problemes socials.

• Charles Fourier

  Proposava la creació de comunitats autosuficients (falansteris) per a una vida comunal i igualitària.

• Robert Owen

  Va defensar la creació de comunitats cooperatives i la millora de les condicions laborals.

El Marxisme

Teoria econòmica i social que proposava un canvi radical per aconseguir un món igualitari.

• Materialisme Històric

  La base econòmica determina la superestructura social i política.

• Anàlisi Crítica del Capitalisme

  El capitalisme explota el proletariat (treballadors) per part de la burgesia, generant una polarització social.

• La Revolució del Proletariat

  1. La societat viu sota una dictadura de la burgesia. Per accedir al govern, cal un partit polític obrer.
  2. Conquesta del poder i establiment d'una dictadura del proletariat.
  3. Un cop la propietat és col·lectiva, el govern desapareix i les classes socials s'extingeixen.

L'Anarquisme

L'objectiu de l'anarquisme és l'absència de qualsevol forma d'autoritat. Creuen en la capacitat humana de relacionar-se en igualtat sense jerarquies. L'anarquisme no té una teoria única, sinó diversos pensadors com Bakunin i Kropotkin. Els anarquistes defensen:

• L'abolició de l'Estat i l'oposició als partits polítics obrers, rebutjant la participació política.
• La realització de vagues generals i rebel·lions espontànies contra l'Estat.
• Gran presència de l'anarquisme a Rússia i al sud d'Europa.

Les Internacionals Obreres (1864-1916)

Primera Internacional (AIT) (1864-1876)

• Reunions d'obrers de tot el món per discutir temes d'interès comú.
• Lluita contra el capitalisme.
• Conflictes interns entre anarquistes i marxistes per les seves diferents idees.
• El moviment es va dividir, expulsant l'anarquisme i Bakunin.

Segona Internacional (1889-1916)

• Celebrada a París.
• En aquesta segona reunió, només hi van participar marxistes.

1. L'ala esquerra defensava la revolució com a única via.
2. L'ala revisionista proposava una via pacífica.