Antic Règim: Població, Societat i Economia

Antic Règim

POBLACIÓ

1r meitat del segle XVIII hi havia població estancada, molts naixements i també molta mortalitat per falta d'aliments, d'higiene i per culpa de les guerres, per tant la població mantenía un nombre igual. Hi havia períodes de crisi de subsistència degut a les males collites, en aquests períodes moria molta gent.

2n meitat del segle XVIII la natalitat va ser alta i la mortalitat va baixar perquè arriben productes d'Amèrica com la patata i blat de mora, s'acaben les pandèmies, no hi havia grans guerres i l'agricultura augmenta la collita amb tècniques noves de treball.

SOCIETAT I ECONOMIA

Estava dividida en estaments que eren grups tancats als quals els pertanyia per naixement.

Privilegiats: drets i privilegis, no pagaven impostos, tenien terres i títols (clerges, nobles i el rei).

No privilegiats: no privilegiats, pagaven molts impostos i no tenien poder (burgessos, classes populars).

L'agricultura era la font principal del segle XVIII, els nobles tenien el poder de les terres en les quals explotaven als pagesos i els feien pagar drets senyorials. A més, els pagesos donaven la 10a part de les collites a l'església. Això els deixava una agricultura de subsistència. El comerç interior era escàs, coses indispensables, pocs productes manufacturats. Gremis, organitzacions d'artesans, feien productes mitjançant matèries primes.

S. XVIII

El creixement de les colonies demandava més productes manufacturats que va escapar del control dels gremis.

Treball domèstic, una família comprava materials primaris que feien productes a casa i els venien.

Manufacturats: establiments impulsats pels monarques per fer articles de luxe i frenar les importacions. Molta mà d'obra assalariada.

Comerç colonial: les metròpolis venien productes a les colònies, via marítima (cotó, espècies, esclaus, tabac...).

Les noves rutes marítimes: van permetre obtenir grans beneficis als comerciants, industrials, monarques, etc.

Il·lustració: corrent on una generació de pensadors que en els seus escrits reflectien les preocupacions i crítiques dels seus models socials. Eren membres burgesos o de la petita noblesa que pensaven que només la millora del nivell cultural de la població podria treure-la del seu endarreriment.

Economia senyorial: és una economia d'autosuficiència de les terres. Els pagesos treballaven les terres mentre el monarca s'emportava els diners explotant a la gent que treballava a les terres.

Parlamentarisme: és un sistema de govern en què l'elecció del govern (poder executiu) emana del parlament (poder legislatiu) i és responsable políticament davant d'aquest. Modernament, els sistemes parlamentaris són a la seva majoria ben monarquies parlamentàries o bé repúbliques parlamentàries. En aquests sistemes parlamentaris, el cap d'Estat és normalment distint del cap de govern.

Despotisme il·lustrat: és un concepte polític sorgit durant la segona meitat del segle XVIII a Europa, característic de les monarquies absolutistes i sistemes de govern de l'Antic Règim influenciat per les idees de la Il·lustració, segons les quals les decisions humanes són guiades per la raó.

El dret diví dels reis és una doctrina política i religiosa europea darrere de l'absolutisme polític.

Crisi de subsistència: eren els períodes d'escassetat d'aliments produïts per les males collites, que al no poder recórrer a eficaços sistemes i mitjans de transport ni disposar d'accés a mercats integrats de dimensió, com a mínim, nacional, produïen fams.

Divisió de poders: és un principi que estableix que els poders d'un govern sobirà han d'estar dividits entre dues o més entitats fortament independents, així doncs, prevenint que una persona o un grup tingui massa poder.

Comerç colonial: es formava quan la gent pertanyent a una metròpoli o país anava i comerciava amb les seves colònies. Per exemple, els espanyols feien comerç colonial amb Amèrica, perquè hi tenien colònies, i això constituïa una font d'ingressos per a la corona molt important.

Mercantilisme: que la riquesa d'un estat depèn del seu comerç exterior i és directament proporcional al volum de reserves de metalls preciosos (especialment l'or), així com pel fet de fomentar les exportacions i de reduir les importacions (proteccionisme de l'estat, dirigit a assolir una balança de pagaments favorable).

IL·LUSTRADORS

Montesquieu: va preconitzar la divisió de poders (legislatiu, executiu, judicial).

Rousseau: va defensar la necessitat d'un contracte social entre governants i va enunciar el principi de sobirania nacional.

Voltaire: es va proclamar defensor de la llibertat de consciència i raó.

John Locke: defensava els drets naturals, la vida, llibertat i propietats.

Adam Smith: es centrava en l'economia capitalista o de lliure mercat (lliberalisme econòmic).

REVOLUCIÓ AMERICANA

CAUSES:

Política: la metròpoli no permetia als colons americans enviar representació al parlament, els obligava a pagar impostos i els imposava una metròpoli.

Econòmica: la decisió de la venda de té a una companyia.

FETS:

- 1773 motí del té

- 1781 victòria dels colons

- 1775 enfrontaments

- 1783 Gran Bretanya reconeix als EEUU

- 1776 independència dels EEUU

- 1789 primer president dels EEUU

CONSEQÜÈNCIES: construcció 1787, precursora de la Revolució Francesa, creació d'un país estat, primera revolució liberal, primer procés de descolonització.

SOCIETAT: mobilitat social pels mèrits de l'individu.

Economia: l'interès de l'individu, liberalisme econòmic.

Sistema econòmic: llibertat, igualtat, sobirania nacional, sufragi.