Antic Règim: Origen i característiques

La denominació Antic Règim va ser encunyada pels revolucionaris francesos el 1789 per designar l'estat de coses al qual la Revolució Francesa havia posat fi. L'origen de l'Antic Règim s'acostuma a fixar cap al segle XVI, i es caracteritza per la supervivència del règim econòmic senyorial, en pugna amb el capitalisme comercial incipient, una població estancada a causa de la pervivència de les crisis demogràfiques periòdiques, una societat de tipus estamental fonamentada en la desigualtat civil, i un sistema polític basat en l'absolutisme monàrquic.

És precisament la confrontació entre el que és vell i el que és nou, entre el món aristocràtic i el burgès, entre el feudalisme i el capitalisme, el que va fer del segle XVIII un període de trànsit, que va desembocar en la gestació del món contemporani.

La societat de l'Antic Règim estava dividida en estaments, anomenats també estats o ordres, que eren grups tancats als quals es pertanyia per les circumstàncies del naixement i en els quals l'ascens o promoció social era molt difícil.

El dret tradicional establia tres estaments: el clero, que s'ocupava de resar i assegurar la protecció divina; la noblesa, que combatia i protegia la col·lectivitat dels adversaris, i l'estat pla, la funció del qual consistia a produir tots els béns materials i que comprenia grups tan diversos com la pagesia, la burgesia i les classes populars de les ciutats.

La característica principal de la societat estamental era la desigualtat civil, que comportava la divisió en dos grups ben diferenciats: els privilegiats, que gaudien de drets i estaven exempts de pagar imposts, i els no privilegiats, que no tenien cap prerrogativa i havien de suportar totes les càrregues fiscals.

5

El clero era el primer dels grups privilegiats i representava una part molt petita de la població (menys de l'1%).

La noblesa era el segon estament privilegiat, representava entre el 2% i el 3% de la població i ostentava la propietat de la major part de la terra.

ELS NO PRIVILEGIATS

El tercer estat integrava la majoria de la població (entre un 90% i un 95%).

La burgesia constituïa el grup econòmic més dinàmic de la societat de l'Antic Règim, perquè, en els últims segles, la seva riquesa havia augmentat notòriament.

L'eix central del sistema polític de l'Antic Règim era la monarquia absoluta de dret diví, segons la qual l'autoritat del monarca provenia de Déu, en nom del qual exercia el poder. A més, l'arbitrarietat era la norma d'Estat i cap llei no protegia els súbdits del despotisme. Malgrat que, des d'un punt de vista formal, tot el poder residia en el monarca, a la pràctica hi havia algunes institucions que l'assessoraven i que n'executaven les ordres.

La Il·lustració va ser un moviment de caràcter intel·lectual que es va desenvolupar a l'Europa del segle XVIII les idees del qual van inspirar la independència dels Estats Units i la Revolució Francesa. Els seus precedents foren dos pensadors anglesos que en van elaborar les teories en el pas del segle XVII al XVIII: Isaac Newton i John Locke. El primer va ser el gran introductor del mètode científic, fonamentat en l'observació i la posterior comprovació dels fets, i el segon va criticar obertament el poder absolut i va plantejar la divisió de poders.