Antic Règim, Liberalisme i Nacionalisme: Segle XIX

Antic Règim

L'Antic Règim va ser el sistema polític, econòmic i social imperant a Europa fins al segle XVIII. Es caracteritzava per:

• Règim senyorial: la noblesa i el clergat eren propietaris de les terres i exercien el poder, cobrant rendes.
• Societat estamental: dividida en privilegiats (noblesa i clergat, que no pagaven impostos) i no privilegiats (burgesia i camperols, que sí que pagaven).
• Monarquia absoluta: concentració del poder en el rei. El poder executiu feia complir les lleis, el legislatiu elaborava les lleis i el judicial aplicava justícia. El poder era d'origen diví i no hi havia eleccions.

Liberalisme

El liberalisme és un sistema que apareix a partir del 1789 i es caracteritza per:

• Monarquia parlamentària (amb un Parlament).
• Divisió de poders: executiu (en mans del govern), legislatiu (en mans del Parlament) i judicial (jutges).
• Sufragi censatari i universal.
• Constitució: llei suprema d'un país que recull els drets i deures dels ciutadans. Perquè les lleis siguin aprovades, han de passar per referèndum.

A nivell social:

• Societat de classes: en funció de la riquesa.
• Igualtat jurídica: lleis iguals per a tothom.

A nivell econòmic:

• Propietat privada: qui tenia un negoci, n'era el propietari absolut.
• No intervenció de l'Estat en l'economia.
• Llei d'oferta i demanda: més compradors que productes = preu alt; més productes que compradors = preu baix.

La Il·lustració

Al segle XVIII va aparèixer la Il·lustració, un corrent ideològic que qüestionava l'Antic Règim i defensava la raó humana (el segle de les llums). L'Enciclopèdia, els salons i les societats difonien les idees liberals.

Revolució Francesa

La Revolució Francesa va ser un canvi polític revolucionari provocat per:

• Crisi de subsistència (males collites).
• Descontentament de la burgesia.
• Difusió de les idees liberals.
• Crisi econòmica de l'Estat.

L'esclat de la revolució

La monarquia va voler fer pagar impostos a la noblesa i al clergat, i aquests van convocar els Estats Generals, on es votava per estament. La burgesia i el poble demanaven el vot per persona, perquè, si no, la noblesa i el clergat sumaven dos vots i la burgesia perdia sempre. Davant la negativa, es va produir la revolta del Tercer Estat, que va anar al palau on, amb el jurament de la pilota, es va crear l'Assemblea Nacional.

Amb el recolzament de les classes populars, van assaltar la Presó de la Bastilla i van matar el rei. Aquí comença la construcció de l'Estat liberal, que comporta:

• Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà (llibertat i igualtat).
• Abolició dels drets feudals.
• Constitució del 1791: sufragi censatari i divisió de poders.
• Reformes econòmiques i socials: desamortització (prendre terres del clergat i la noblesa per recaptar diners).

Radicalització de la revolució

La radicalització va ser causada per:

• L'intent de la família reial de fugir de França i aliar-se amb els enemics.
• La declaració de guerra a Àustria.
• La voluntat de la noblesa i el clergat de recuperar els privilegis.
• L'exèrcit austríac volia imposar l'absolutisme a França.
• Sectors populars revolucionaris (girondins, milícies de París; jacobins, representants com Robespierre) consideraven les reformes insuficients, van assaltar el palau, van empresonar el monarca i van proclamar la República.

República democràtica (Convenció Nacional) = canvi de constitució. República controlada per girondins (republicans moderats) i jacobins (republicans radicals).

Convenció Girondina

Poder en mans dels moderats, enfrontaments amb els jacobins, execució de Lluís XVI i la seva família, guerra de coalició europea antirevolucionària per frenar-los i insurrecció de pagesos (fam i lleves).

Convenció Jacobina

Etapa més radical dirigida per Robespierre, Constitució del 1793 amb sufragi masculí, grans reformes socials, aplicació del Terror (eliminació d'adversaris de dretes i esquerres) i Cop d'Estat de Termidor = execució de Robespierre.

Època republicana moderada

La burgesia moderada recupera el poder amb:

• Fi de les reformes jacobines.
• Nova Constitució del 1795 (sufragi censatari).
• Persecucions de jacobins i sans-culottes.
• Tensions socials i problemes econòmics (augment de preus).
• L'exèrcit guanya prestigi amb el suport de la burgesia i imposa l'ordre social.

Època Napoleònica

Napoleó dona un cop d'Estat a causa de les tensions i el malestar. Es divideix en dues etapes:

1r: Consolat: nova Constitució (sufragi universal) i reformes.

2n: Imperi: expansió territorial, lluita contra les monarquies absolutistes i difusió de les idees liberals.

La derrota de Napoleó ens porta a l'absolutisme.

Restauració absolutista

Defensa el legitimismo (recuperar territoris presos per Napoleó) i l'equilibri territorial perquè França no manés tant. Això es decideix en el Congrés de Viena i, per defensar-ho, es crea la Santa Aliança entre França, Prússia, Àustria i Rússia per ajudar-se en cas de conflicte. Però va ser un període inestable = època de revolucions liberals amb contingut nacionalista.

Reorganització del mapa europeu

França retorna a les fronteres del 1789, creació de nous estats i repartiments territorials entre Rússia, Àustria i Prússia.

Revolucions liberals del 1820, 1830 i 1848

Onades revolucionàries contra el sistema de la Restauració.

Factors:

• Afirmació dels sentiments nacionals: la invasió napoleònica va despertar el sentiment de pertànyer a una nació; reorganització del mapa sense tenir en compte llengües ni costums.
• La lluita per la llibertat: revoltes contra l'absolutisme per aconseguir els drets i les llibertats obtinguts amb la Revolució Francesa i reivindicacions socials i econòmiques.

Revolució del 1820

Estava formada per societats secretes, recollia les aspiracions nacionalistes i el rebuig de la població a l'àmbit polític, social i cultural. Es va estendre per les ciutats.

Revolució del 1830

Hi va haver moviments independentistes, l'absolutisme va desaparèixer i va obrir camí al liberalisme moderat, amb la defensa del sufragi censatari.

Revolució del 1848

Participació de masses (classes obreres i burgesia), s'inicia a França, "primavera dels pobles" = onada revolucionària per tot Europa, va significar l'aparició dels ideals democràtics i va posar fi a la Restauració.

El nacionalisme

Formació d'estats nacionals

Al segle XIX van aparèixer moviments nacionalistes influenciats per:

• Revolucions liberals: defensen la nació.
• L'Imperi Napoleònic: no va respectar pobles ni nacions.
• Romanticisme: rebel·lió i defensa de la nació i descontentament del mapa del 1815.

Fins al segle XIX, el concepte de nació feia referència a fets culturals i geogràfics i, a partir d'aquí, el concepte de nació tindrà una dimensió política = volen fer coincidir Estat i nació.

Formació d'Estats nacionals: dos processos

• Unió: unió de nacions separades (Alemanya i Itàlia).
• Divisió: com per exemple l'Imperi Turc = demanaven dividir-se perquè hi havia moltes nacionalitats diferents.

Unificació italiana

Problemes: França i Àustria tenien el control de territoris italians i oposició del Papa i els Estats Pontificis.

Estat pioner: Piemont.

Polítics: Mazzini i Garibaldi.

Monarca: Víctor Manuel II.

Moviment literari: El Ressorgiment.

Unificació alemanya

Problemes: enfrontaments amb el nord.

Estat pioner: Prússia.

Polítics: Otto von Bismarck.

Monarca: Frederic Guillem II.

Moviment literari: El Romanticisme.

Conceptes clau

• Estats Generals: assemblea convocada pel monarca que reuneix representants dels tres estaments.
• Assemblea Nacional: assemblea que representa la voluntat de la nació i s'encarrega de redactar una Constitució.
• Sobirania: designa la font del poder.
• Nació: conjunt de ciutadans que comparteixen trets en comú com ara costums, llengua i cultura.
• Monarquia constitucional: monarquia en la qual el poder reial està limitat per una Constitució feta pel Parlament.