L'Antic Règim i la Il·lustració: Transformacions Socials i Filosòfiques

Antic Règim: Va ser una societat derivada del feudalisme que es va anar desenvolupant durant l’època moderna a l’Europa Occidental. Al llarg del segle XVIII, aquesta societat va mostrar símptomes d’esgotament i necessitat de profundes transformacions que anunciaven una nova era: l'època contemporània.

Com era la societat?

La taxa de natalitat era alta, ja que cada matrimoni tenia molts fills, entre 6 i 8.

La taxa de mortalitat també era molt alta, ja que hi havia moltes morts; dels fills que tenien, la meitat no arribaven a l’any i un 50% dels adults tampoc.

En l'Antic Règim, la taxa de creixement natural estava bastant compensada. Podríem dir que era positiva, ja que hi havia una elevada taxa de natalitat, però a la vegada es produïen moltes morts, de manera que estava bastant compensat el nombre de morts amb el nombre de naixements.

L’esperança de vida era bastant baixa, ja que, com hem dit abans, la meitat dels fills que naixien no arribaven a l’edat adulta.

Societat estamental: La societat de l’Antic Règim estava organitzada en estaments, és a dir, en grups tancats en què el pas d’un a l’altre era molt difícil. Es pertanyia a un estament o altre per naixement.

Es distingien entre estaments privilegiats i no privilegiats:

• Els privilegiats: El formaven el clergat i la noblesa. El primer estament era el clergat, que es dividia en el alt clergat, que eren arquebisbes, bisbes, cardenals i abats; i en el baix clergat, que eren monjos, sacerdots i vicaris. La noblesa era el segon estament i també es dividia en alta noblesa i baixa noblesa. Els privilegiats no pagaven impostos directes, tenien càrrecs exclusius a l’Administració i lleis i tribunals propis.

• Els no privilegiats o tercer estat: Era el grup més nombrós de la població. El formaven els burgesos, els sectors populars de les ciutats, els pagesos i la població marginal.

Il·lustració: Va ser un corrent filosòfic i literari. Els il·lustrats creien que, mitjançant la raó i la ciència, la humanitat superaria l’obscurantisme i la superstició de la societat de l’època. Per això, al segle XVIII, va ser conegut com el segle de les llums.

Característiques de la Il·lustració:

• El racionalisme
• L’educació
• El progrés
• La felicitat
• El deisme
• La bondat

1. Locke: Tractat sobre el poder civil.

En aquella època hi havia un govern absolutista en el qual manava el rei i, com bé diu el nom del llibre, Locke volia canviar la forma del govern, un govern civil, és a dir, que el rei deixés de tenir tot el poder sobre tothom.

2. Montesquieu: De l’esperit de les lleis (1747)

Es recull un dels principis bàsics de la democràcia actual: la separació de poders. Segons aquest il·lustrat, el poder no podia estar concentrat en una sola persona o constitució, sinó que havia de dividir-se en tres: el poder legislatiu, l’executiu i el judicial.

3. Voltaire: Cartes angleses

Voltaire mostra la real filosofia de les llums: una fe optimista en l’ésser humà. Ell critica la religió, les arts, la política, la filosofia...

4. Rousseau: Emili

Va teoritzar sobre l’evolució. Aquesta obra està considerada un precedent de la pedagogia moderna. L’autor opinava que l’home neixia bo i que era la societat la que el corrompia. Proposava el retorn a la naturalesa i idealitzava l’estudi del bon salvatge, és a dir, tornar als orígens de la humanitat.

El contracte social: Era una altra obra seva on estableix un dels principis de la democràcia actual: la sobirania nacional.