Antic Règim, Il·lustració i Revolucions Angleses: Conceptes Clau

Aspectes de l'Antic Règim que es van mantenir

• Monarquia absoluta, societat estamental i economia senyorial.
• La dinastia que va arribar a Espanya va ser la dinastia borbònica. Aquesta dinastia va implantar un sistema polític que va ser l'absolutisme.
• Les conseqüències que va tenir per a Catalunya el nou règim polític va ser la imposició del Decret de Nova Planta.
• Carles III va aplicar noves idees il·lustrades: va permetre una millora de les condicions econòmiques i socials (Despotisme Il·lustrat).

Conceptes Clau de l'Antic Règim

Antic Règim

Terme que descriu les societats europees de l'Edat Moderna, que havien superat l'etapa medieval i feudal, però continuaven mantenint un model de vida basat en l'economia agrària, l'absolutisme monàrquic i la societat estamental.

Agricultura de subsistència

Sistema de conreu basat en la rotació triennal amb guaret. Els rendiments eren molt baixos i s'orientaven a l'autoconsum. No hi havia especialització i els intercanvis eren molt escassos, realitzats en mercats locals o regionals. Les crisis de subsistència es produïen per pujades de preus i períodes d'escassetat d'aliments.

Poder absolut

El rei concentrava tots els poders i no retia comptes a ningú.

Parlament

Format per nobles, bisbes i diputats. El Parlament aprovava nous impostos i votava les lleis.

Creixement de la població Europea (1650-1800)

Causat per l'absència de grans epidèmies, la introducció de nous conreus i la millora de la situació econòmica. L'augment de la demanda de productes va provocar l'alça de preus i va estimular l'augment de la producció.

Potenciació del creixement econòmic a les monarquies

Les monarquies van impulsar reformes en l'agricultura, van finançar la instal·lació de manufactures dedicades a la producció de productes de luxe i van protegir les companyies comercials.

La Societat Estamental

No privilegiats

L'estat popular o el Tercer Estat (burgesia, baix clergat, pagesos i classes populars). Els no privilegiats reivindicaven la seva igualtat civil.

Privilegiats

Tenien càrrecs, monopolitzaven tots els càrrecs i estaven exempts del pagament d'impostos.

Burgesia

Grans artesans, comerciants i banquers. Era un grup més actiu econòmicament i la seva riquesa havia augmentat gràcies al creixement econòmic.

Classes populars

Agrupaven els treballadors manuals de les ciutats (petits artesans, servents, soldats, obrers de les manufactures).

Pagesos

Constituïen el grup més nombrós de la població.

La Il·lustració i el Nou Pensament

Il·lustració

Moviment intel·lectual que va posar en qüestió els principis de l'Antic Règim.

John Locke

Va criticar l'absolutisme i va plantejar la divisió de poders.

Isaac Newton

Amb ell va néixer el mètode científic.

Filòsofs del Segle de les Llums

Els filòsofs més representatius del Segle de les Llums van ser Montesquieu, Voltaire, Diderot i Rousseau. Defensaven els principis de la llibertat i la igualtat.

Mercantilisme

Acumulació de metalls com a font de riquesa.

Fisiocràcia

L'agricultura era la base per a la riquesa. Els fisiòcrates defensaven la propietat privada, la llibertat del comerç i s'oposaven a qualsevol intervenció de l'Estat.

Pensament Polític: El Liberalisme

Montesquieu

Defensava la divisió de poders.

Rousseau

Defensava el contracte social i el dret de vot.

Voltaire

Defensava que es limités el poder del rei i es reformés el sistema fiscal.

L'Enciclopèdia

La van iniciar Diderot i d'Alembert. Es tractava de publicar una gran obra que reunís tots els coneixements de l'època.

La Fallida de l'Absolutisme: Les Revolucions Angleses

Els Stuart van ser una dinastia que pretenia governar sense el control del Parlament. La Guerra Civil es va originar perquè els Stuart van pretendre governar sense control i van procedir a detenir aquells que se'ls van oposar. El 1649, Carles I va ser ajusticiat i es va proclamar la República, que es va transformar en una dictadura militar.

Oliver Cromwell va transformar la república.