L'Antic Règim, Il·lustració i Revolució Industrial: Conceptes Clau

L'Antic Règim i la Il·lustració

L'Antic Règim estava dividit en tres estaments:

• El clergat i la noblesa: eren estaments privilegiats que gaudien de drets i privilegis, i estaven exempts d'impostos.
• Els plebeus (o poble de baix): no tenien cap privilegi.

Els estaments eren grups tancats als quals es pertanyia per naixença.

L'Absolutisme Monàrquic

L'eix central del sistema polític era la monarquia absoluta de dret diví. El monarca posseïa un poder absolut, governava i dirigia la política exterior. El monarca absolut no se sotmetia a controls de cap mena i no compartia amb ningú el poder.

Els monarques comptaven amb l'assistència i l'assessorament de Consells, ministres i secretaris, juntament amb un gran nombre de funcionaris. Tot i això, el monarca havia de respectar els privilegis tradicionals de la noblesa i el clergat.

La Il·lustració: Raó i Llibertat

La Il·lustració va ser un moviment intel·lectual que es va desenvolupar a França a principis del segle XVIII. Els il·lustrats sostenien la raó com a base del coneixement, defensaven la llibertat de consciència i de pensament, i proposaven un nou model polític i social basat en els principis de llibertat i d'igualtat.

Crítica a l'Antic Règim i el Liberalisme

La Il·lustració va criticar l'absolutisme, la qual cosa va portar a la creació d'una nova doctrina: el liberalisme. Dins d'aquest corrent, figures clau van ser:

• Montesquieu: va propugnar la divisió de poders.
• Rousseau: va defensar el concepte de contracte social entre governats i governants.
• Voltaire: va ser un ferm defensor de la llibertat.

El Liberalisme Econòmic

En l'àmbit econòmic, van sorgir els anomenats fisiòcrates, que es van oposar al mercantilisme. Els fisiòcrates defensaven que la riquesa d'una nació residia en l'agricultura, i no en l'acumulació de metalls preciosos.

El Despotisme Il·lustrat

Alguns sobirans van dur a terme experiències reformistes, unint l'autoritat monàrquica amb les idees il·lustrades. Els trets comuns entre aquests monarques eren la racionalització de l'administració, el foment de l'educació i la modernització econòmica.

Factors Impulsors de la Industrialització

La Revolució Agrícola

Un seguit de transformacions van fer possible un increment molt notable en la producció d'aliments. Les tres innovacions agràries principals van ser:

• La difusió d'una rotació de conreus que combinava la sembra de cereals (que empobreixen la terra) amb plantes farratgeres (que l'enriqueixen).
• La introducció d'eines noves, nous conreus i fertilitzants.
• Els canvis en l'estructura i la privatització dels camps oberts (enclosures).

La Revolució Demogràfica

L'augment de l'oferta d'aliments va fer possible un creixement de la població elevat i continu. Gran Bretanya va viure una gran explosió demogràfica, i el nombre d'habitants es va triplicar, degut principalment a la reducció de la taxa de mortalitat gràcies als avenços mèdics i higiènics.

Noves Fonts d'Energia

Les noves fonts d'energia van afavorir el pas de la manufactura a la indústria i la mecanització dels sistemes de producció. La gran revolució en aquest àmbit va ser la màquina de vapor.

La Revolució dels Transports

A Gran Bretanya es van millorar els camins i es van construir nous canals per afavorir la navegació. La veritable revolució, però, va ser el ferrocarril, que oferia més rapidesa i capacitat de càrrega. Aquest va ser possible gràcies a la locomotora, i Robert Fulton va aplicar la màquina de vapor a la navegació amb el vaixell de vapor.

L'Impuls del Mercat

Les millores en les infraestructures i en el transport van fer possible el desenvolupament d'una economia de mercat, on la producció estava orientada a la venda i no només a l'autoconsum.

La Societat Urbana: Burgesos i Obrers

El Procés d'Urbanització

Els treballadors es van veure obligats a anar a treballar a les ciutats, la qual cosa va consolidar una societat urbana. Gairebé 2 milions de persones van anar a viure a les ciutats.

La burgesia va abandonar els barris vells i es van crear noves zones residencials per a ells. Els treballadors, en canvi, es van establir en barris obrers, sovint amb condicions precàries.

La Nova Societat Industrial

La industrialització va comportar una nova societat de classes, formada principalment per la burgesia i el proletariat industrial.

• La burgesia: posseïa els capitals i els béns de producció, i exaltava la propietat privada i el treball.
• El proletariat: eren els obrers de les fàbriques que no posseïen béns ni capitals, i depenien d'un salari per subsistir.
• La classe mitjana: no posseïa grans capitals ni propietats, i estava formada principalment per professionals liberals, petits comerciants i funcionaris.