L'Antic Règim i la Il·lustració

L'Antic Règim, o ordre tradicional anterior a la Revolució Francesa, es caracteritzava per:

• Monarquia absoluta
• Societat estamental
• Economia dirigida per l'Estat
• Principi d'autoritat

La Il·lustració fou un moviment intel·lectual crític amb l'Antic Règim que es va difondre per Amèrica i Europa durant el segle XVIII. Es basa en dos principis: l'humanisme, ja que considera que totes les persones són bones i iguals per naturalesa, i tenen dret a la llibertat i a la felicitat.

La confiança en la raó i en l'educació com a fonts de progrés, i la legitimitat de criticar i refusar tot allò que no és raonable, tant en l'ordre social i filosòfic com en el religiós.

La crisi de l'Antic Règim

Els fonaments de l'Antic Règim van ser qüestionats al segle XVIII. El liberalisme polític afirmava que la sobirania residia en el poble i que el rei governava per delegació i no per voluntat de Déu, com defensava la monarquia absoluta. La divisió en estaments va trontollar per l'ascens de la burgesia, el grup social més dinàmic i emprenedor, i pel descrèdit dels estaments privilegiats (noblesa i clergat), que acaparaven riquesa i càrrecs públics mentre els més pobres havien de pagar els impostos.

• Modernització de l'agricultura, colonització de zones abandonades com Sierra Morena i construcció d'obres de regadiu com el Canal Imperial d'Aragó.
• Foment de la indústria, amb la fundació de reials fàbriques.
• Desenvolupament del comerç, amb mesures com la supressió de les duanes interiors per al blat o la llibertat de comerciar amb Amèrica pels ports espanyols (1778).
• Millora de les comunicacions mitjançant una xarxa radial de carreteres.
• Impuls de l'ensenyament primari, professional i universitari.
• Fundació de Societats Econòmiques d'Amics del País (per fomentar l'agricultura, el comerç i la indústria) i d'acadèmies (per organitzar i difondre el saber).
• Imposició de l'autoritat reial a l'Església (expulsió de la Companyia de Jesús, 1767).

El segle XVIII es va iniciar a Espanya amb una guerra pel tron entre l'arxiduc Carles d'Àustria i Felip d'Anjou, la guerra de Successió (1705-1714), que significà l'abolició de les institucions de Catalunya (derrota de l'11 de setembre del 1714 i Decret de Nova Planta del 1716). Malgrat això, durant el segle XVIII, la població de Catalunya va créixer i l'economia progressà:

• L'agricultura es va modernitzar i es van introduir conreus nous i més rendibles.
• Es va desenvolupar la manufactura tèxtil de teixits de cotó estampats (indianes).
• Va créixer l'activitat comercial a través de l'exportació de draps de llana, fruits secs, indianes, vi i aiguardent, i la importació de productes colonials.

La burgesia comercial va reinvertir una part dels seus guanys en l'agricultura i les manufactures, fet que va suposar un gran estímul per a l'economia catalana del segle XVIII.