L'Antic Règim: Estructura Social, Econòmica i Política a Europa
L'Antic Règim: Definició i Context
L'Antic Règim dóna nom al conjunt de normes, estructures socials, formes de govern i propietat que es van donar a Europa fins a les revolucions liberals iniciades a finals del segle XVIII.
Revolució Demogràfica
Durant el segle XVI hi va haver un creixement moderat de la població, seguint una línia de regularitat. No obstant això, al segle XVII es va produir una aturada en aquest creixement a causa de les guerres europees, que van provocar epidèmies i fams.
Finalment, al segle XVIII, la natalitat va augmentar i la mortalitat va disminuir. Això va ser possible gràcies a la reducció de guerres i epidèmies, així com a la millora de les collites i, per tant, de la dieta alimentària. L'increment de població va comportar un augment de la demanda de productes, impulsant el comerç exterior.
Economia Agrària i Industrial
L'economia de l'Antic Règim es caracteritzava per ser predominantment agrària. El 80% de la població es dedicava a l'agricultura i la ramaderia, mentre que la indústria i el comerç eren sectors minoritaris.
Es va patir un endarreriment tecnològic i una forta dependència climatològica i natural. La dieta es basava principalment en el blat i altres cereals.
La propietat de la terra estava en mans del règim senyorial, dividint-se en:
- Senyoria territorial: El senyor era el propietari de la terra i els camperols li havien de pagar unes rendes.
- Senyoria jurisdiccional: El senyor exercia la justícia, nomenava càrrecs i cobrava impostos per l'ús de monopolis senyorials.
Els països que van experimentar una certa modernització econòmica van ser els Països Baixos, Anglaterra i el nord de França.
Economia de l'Antic Règim: Sectors i Comerç
Al voltant del 19% de la població eren menestrals, que habitaven a les ciutats i es dedicaven a diversos oficis. Eren artesans i formaven la burgesia (terme que encara no tenia les connotacions privilegiades posteriors). La burgesia era, bàsicament, la població urbana.
Els menestrals estaven organitzats en gremis, que controlaven el treball i la producció (qualitat i quantitat) dels artesans. Per obrir un negoci, era necessari pertànyer al gremi, i l'accés a aquest estava subjecte a un control que depenia dels interessos dels dirigents. Els gremis exercien un control total sobre una zona i els seus membres, i l'única manera d'ascendir en la jerarquia gremial era mitjançant el matrimoni.
Alternatives a l'opressió gremial:
- Treball domiciliari: Es va crear una indústria paral·lela com a resposta a l'exclusivitat gremial. Els menestrals, a més de treballar en el seu ofici, podien arrendar una finca i treballar-hi com a pagès (economia de subsistència).
- Grans manufactures reials: Eren grans fàbriques al servei de les necessitats del rei i la cort. Aquesta tendència va començar a França amb Lluís XIV i es va estendre a altres grans monarquies.
Dinamització del mercat:
- Fires d'intercanvi: La compra i venda de productes en fires contribuïa a la dinamització del mercat.
- Comerç internacional: La millora de les comunicacions va afavorir el comerç internacional. Anglaterra va iniciar la seva expansió a través de colònies (Índia, Jamaica, Carib), amb enclavaments marítims estratègics que li proporcionaven els subministraments necessaris per a la seva revolució industrial.
La Societat Piramidal de l'Antic Règim
El poder polític estava en mans d'un rei absolutista, que controlava tot el poder i l'exercia de manera dictatorial. Hi havia una concentració dels tres poders (judicial, executiu i legislatiu) en una sola persona, amb limitacions imposades per l'alta burgesia.
El sistema es justificava divinament: el rei ho era per gràcia de Déu, i ningú tenia dret a objectar les seves decisions, ja que només responia davant del Senyor. Si el rei era un mal monarca, ja rebria les conseqüències en el judici final. El rei era considerat intocable.
Un dels mitjans propagandístics del règim absolutista era la moneda, on hi havia gravada la cara del rei.
Jerarquia Social:
- Rei
- Aristocràcia
- Menestrals (sastres, ferrers, artesans...)
- Pagesos