L'Antic Règim: Economia, Societat, Política i Il·lustració

Enviado por Chuletator online y clasificado en Ciencias sociales

Escrito el en catalán con un tamaño de 7,73 KB

1. L’Economia en l’Antic Règim

1.1. Una Societat Agrària

  • Agricultura: principal font de riquesa.
  • Tecnologia molt endarrerida: eines de fusta i de ferro, utilització de l’energia humana i animal, pocs adobs i pràctica generalitzada del guaret.
  • La productivitat: molt baixa, autoconsum.
  • Crisis de subsistència: les males collites reapareixien cíclicament.
  • Cultivaven productes diversos.
  • El predomini d’una agricultura de subsistència i una producció ramadera insuficient, unit a la baixa productivitat, expliquen la manca d’excedents, que frenava el comerç i impedia el creixement de la població humana.
  • Europa occidental = sistema feudal: senyors propietaris de les terres.
  • Europa oriental = servitud: gran majoria havia perdut els drets sobre la terra i havia de treballar als latifundis dels senyors.

1.2. El Comerç i els Transports

  • Transports: sense canvis (escassos i lents).
  • Comerç marítim: augment gràcies a les importacions dels productes colonials i les exportacions de productes manufacturats.

1.3. L’Antic Règim Demogràfic

  • Taxa de natalitat molt elevada (40%).
  • Mortalitat molt alta: infantil (50%).
    • Manca d'higiene, alimentació escassa i insuficient, males collites, guerres: fam i epidèmies.

1.4. La Manufactura Tradicional

Obtenia produccions escasses, segment de població minoritari.

  • Taller artesanal: artesà (propietari del taller) treballava sol o amb l’ajut d’alguns aprenents o assalariats. S’aplegaven en gremis.
  • Manufactures: impulsades per l’Estat. Fabricació de productes de luxe. Treball manual.
  • Putting out system: per eludir els gremis. Sistema de producció domiciliària.

2. La Societat Estamental

Estructura piramidal heretada de l’època feudal.

2.1. Els Estaments Privilegiats

Monopolitzaven el poder polític i la majoria de càrrecs importants. Exempció de pagar impostos.

  • Clergat: ingressos provinents del cobrament d’impostos.
    • Alt clergat: arquebisbes, bisbes i abats. Pertanyien a famílies nobles.
    • Baix clergat: mossens i monjos. Estament no privilegiat.
  • Noblesa: dominava el poder polític i exercia el seu domini a l'església, l'exèrcit i el poder judicial. Propietaris de la majoria de les terres, no pagaven impostos. No era un grup homogeni.
    • Aristocràcia: noblesa més rica i poderosa.

2.2. Els Estaments No Privilegiats

Diferències econòmiques i socials. Obligació de pagar impostos i manca de privilegis jurídics. Tercer estat: englobava la majoria de la població.

  • La burgesia: grup social urbà amb més poder econòmic. Era molt crítica amb l’Antic Règim, que li impedia ocupar càrrecs tant en la política com en altres institucions de poder.
    • Alta burgesia: posseïa un nivell econòmic més elevat que la mitjana i la petita burgesia.
  • Els artesans o menestrals: tenien taller, treballaven juntament amb oficials i aprenents. S’organitzaven en gremis: associacions on es controlava tot el procés productiu.
  • Els camperols: aglutinava la major part de la població. Sotmesos a l’autoritat dels amos. Una minoria eren propietaris. També hi havia un grup considerable de jornalers sense terres.
  • Els marginats: dificultat per accedir al món del treball per part d’alguns grups, a causa de la desigual distribució de la terra i la manca d’assistència social.

3. La Política en l’Antic Règim: La Monarquia Absoluta

Caracteritzada per:

  • Una autoritat provinent de Déu (dret diví).
  • Poder absolut: legislatiu, executiu i judicial.
  • Excepcions a l’absolutisme es donaven a Anglaterra i Holanda.
  • 1679: Habeas Corpus: prohibia al rei arrestar arbitràriament els seus súbdits i garantia les llibertats individuals.
  • 1689: Declaració de drets (The Bill of Rights): una declaració de drets en què el Parlament exercia el control sobre el rei.

4. La Il·lustració

Il·lustració: segle de les llums a França. Moviment filosòfic i cultural nascut en aquest país a la segona meitat del segle XVIII, que preconitzava el triomf de la raó com a base del progrés material i social. Representava una crítica a l’Antic Règim i als fonaments del seu sistema polític.

4.1. Els Principals Il·lustrats

  • Es basava en el predomini de la raó sobre la fe.
  • S'oposaven als privilegis socials, defensant la igualtat davant la llei.
  • Eren contraris al mercantilisme i creien que l’agricultura era la principal font de riquesa.
  • Atacaven l’absolutisme i proposaven la divisió de poders.

4.2. El Despotisme Il·lustrat

  • Despotisme: fracassa per les seves contradiccions.
  • Fou l’intent d’alguns monarques d’implantar el progrés tècnic i cultural als seus dominis, però mantenint el seu poder absolut.
  • Ens aboquen cap a la Revolució Francesa.

4.3. Els Pensadors Il·lustrats

  • John Locke (1632-1704). Tractat sobre el govern civil. Els fonaments d’un sistema polític basat en el contracte entre governants i governats i en la divisió de poders.
  • Montesquieu (1689-1755). Seguint les idees de Locke. L’esperit de les lleis. Va definir un model polític basat en l’existència de tres poders, que havien de controlar-se i contrapesar-se mútuament: legislatiu, executiu i judicial.
  • Rousseau (1712-1778). Discurs sobre la desigualtat i El contracte social. Va aprofundir en la idea de la igualtat de tots els éssers humans i de la participació de tots, directament o a través de representants elegits, en el govern col·lectiu. L’Estat s’havia de fonamentar en un contracte social, és a dir, en un gran acord en què participessin, des de la llibertat i la igualtat, tots els ciutadans.
  • Voltaire: més influència a tot Europa. Va estar uns anys exiliat a la Gran Bretanya. En la majoria de les seves obres es mostrà molt crític amb el fanatisme religiós i la intolerància. La seva fe en la raó i el progrés el van impulsar a difondre l’obra de Newton per Europa. Va publicar Càndid o l’optimisme, Diccionari filosòfic i Tractat sobre la tolerància.

4.4. L’Enciclopèdia

  • Publicada entre 1751 i 1772.
  • Jacques Turgot: defensor de la fisiocràcia, forma de pensament econòmic que diu que el govern no ha d’ajudar amb el tema de l’economia.
  • Cyclopedia, editada el 1728. 17 volums de textos i 11 d'il·lustracions.
    • Tractaven temes com l’economia, la història, les arts, la ciència i la tècnica, i també la religió i la justícia.
    • En els seus textos es criticava l’absolutisme i la intolerància religiosa, va ser censurada el 1759.

Entradas relacionadas: