L'Antic Règim: Economia, Societat i Política

La denominació Antic Règim designa el sistema econòmic, social i polític que procedia de la descomposició del feudalisme medieval i que es va mantenir vigent a Europa fins a les revolucions liberals burgeses.

1. L'Economia de l'Antic Règim

1.1 La propietat de la terra

Durant l'Antic Règim, l'agricultura era la font de riquesa més important. Molt poques terres estaven considerades propietat privada; la majoria estaven vinculades a un títol nobiliari o a l'Església.

El conjunt de terres en mans d'un senyor rebia el nom de senyoria territorial. Aquesta constava de:

• La reserva senyorial (explotada directament pel senyor).
• La resta, separada en parcel·les anomenades masos (cedides als pagesos a canvi de rendes).

1.2 Els drets senyorials

Eren el conjunt de prestacions i rendes que rebien els senyors en virtut del domini que tenien sobre la terra. Els pagesos feien prestacions personals a les propietats del senyor. A més, el senyor demanava unes taxes econòmiques per la utilització dels monopolis senyorials (molins, forns, etc.).

D'aquesta manera, els senyors tenien les regalies, que els atorgaven funcions militars, de justícia, fiscals i de govern. El delme era l'obligació d'entregar la desena part de les collites al senyor (o a l'Església).

1.3 Una producció insuficient

L'agricultura era de subsistència, dedicada al policonreu, bàsicament de cereals. Les característiques principals eren:

• Camps oberts (openfields) on es practicava el guaret.
• Terres comunals dedicades a les pastures.

La producció ramadera també era insuficient. La població patia periòdicament crisis de subsistència.

1.4 Una població estancada

La demografia de l'Antic Règim es correspon amb l'anomenat cicle demogràfic antic, caracteritzat per:

• Mortalitat elevada.
• Natalitat elevada.

1.6 La insuficiència dels transports

Els camins i les carreteres constituïen el sistema de comunicacions per excel·lència. Els vehicles més utilitzats eren el carro i la diligència. El segon mitjà de comunicació i transport era la navegació marítima i la navegació fluvial.

1.7 El comerç interior i el comerç colonial

El mercat interior solia tenir un abast local o comarcal. El mercat colonial va augmentar el comerç entre territoris extensos i llunyans. Les necessitats d'ingressos per a subvencionar les expedicions comercials van afavorir l'aparició de les companyies de comerç i les institucions financeres.

2. La Societat Estamental

2.1 Els estaments

La societat estava dividida en estaments, que són grups tancats als quals es pertanyia per naixement (sang) i en els quals l'ascens era molt difícil. Hi havia tres estaments, cadascun amb una funció teòrica:

• El Clero: S'ocupava de resar i assegurar la protecció divina.
• La Noblesa: Combatia i protegia la col·lectivitat dels adversaris.
• L'Estat Pla (o Tercer Estat): La seva funció era produir i treballar.

2.2 Els privilegiats

El Clero era el primer grup dels privilegiats i representava una part molt petita de la població. Es dividia en alt clero i baix clero. La Noblesa era el segon estat privilegiat i representava entre el 2% i el 3% de la població.

2.3 Els no privilegiats (Tercer Estat)

El Tercer Estat integrava la majoria de la població. Dins d'aquest grup destacava:

• La Burgesia: Era el grup més fort econòmicament parlant dels no privilegiats, i de vegades més que alguns nobles.
• Les classes populars urbanes: Treballadors de les terres i artesans.

3. El Sistema Polític: La Monarquia Absoluta

3.1 La monarquia de dret diví

La monarquia absoluta de dret diví sostenia que l'autoritat del monarca provenia directament de Déu. En conseqüència, el rei tenia el poder absolut.

L'òrgan principal de govern era el Consell d'Estat, els membres del qual eren elegits pel rei. L'administració provincial estava regida pels governadors i una legió de funcionaris i buròcrates que s'encarregaven d'executar les ordres del rei.

Els parlaments eren l'única institució que s'interposava, lleugerament, en les decisions del monarca.