L'Antic Règim: Economia, Societat Estamental i Il·lustració

Enviado por Chuletator online y clasificado en Ciencias sociales

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,84 KB

L'Antic Règim

1. Una Economia Agrícola i Senyorial

1.1 La Propietat de la Terra

El conjunt de terres en mans d'un senyor rebia el nom de senyoria territorial.

Una petita part de la terra es considerava propietat privada. Les altres estaven vinculades a:

  • Un títol nobiliari (les quals eren inalienables)
  • Un municipi
  • La Corona

1.2 Els Drets Senyorials

Eren el conjunt de prestacions i rendes que rebien els senyors pel domini de la terra. Els pagesos havien de fer una sèrie de prestacions i també havien de lliurar un percentatge (%) de la collita.

1.3 Una Producció Insuficient

  • Agricultura de subsistència, dedicada al policonreu de cereals.
  • El comerç era escàs.
  • Es practicava el guaret.

1.5 La Indústria Tradicional i les Manufactures

A les ciutats de l'època hi havia una producció artesana controlada pels gremis.

1.6 La Insuficiència de Transports

Les carreteres i els camins constituïen el sistema de comunicacions per excel·lència, malgrat que només els camins reials es conservaven en bon estat. Els vehicles més utilitzats eren el carro i la diligència.

2. La Societat Estamental

2.1 Els Estaments

La societat de l'Antic Règim estava dividida per estaments: grups tancats als quals es pertanyia per circumstàncies de naixement.

  • Clergat (Clero)
  • Noblesa
  • Estat Pla (Tercer Estat)

2.2 Els Privilegiats

  • Clergat: No havia de pagar impostos. Els seus ingressos provenien del delme i del seu patrimoni.
  • Noblesa: Ostentava la propietat de la major part de la terra.

2.3 Els No Privilegiats (Tercer Estat)

El Tercer Estat integrava la major part de la població. Estava format per:

  • La Burgesia: El grup econòmic més dinàmic de l'Antic Règim.
  • Les Classes Populars Urbanes: Treballadors manuals de les ciutats.
  • La Pagesia.

3. El Poder Polític

3.1 Monarquia de Dret Diví

L'autoritat del monarca provenia de Déu, en el nom del qual exercia el poder absolut (legislatiu, executiu i judicial).

3.2 Inicis del Parlamentarisme

A Anglaterra, després de dues revolucions al segle XVII, es va posar fi a la monarquia absoluta dels Stuart. Es va esdevenir una monarquia parlamentària amb un parlament electe.

4. La Il·lustració i la Crítica a l'Antic Règim

4.1 L'Esperit de la Il·lustració

La Il·lustració va ser un moviment de caràcter intel·lectual que es va desenvolupar a Europa del segle XVII. Els il·lustrats tenien fe absoluta en la Raó com a únic mitjà per entendre i explicar el món.

4.2 La Crítica de l'Antic Règim

Els il·lustrats van criticar els pilars fonamentals de l'Antic Règim i van proposar un nou model d'organització política i social basat en els principis del liberalisme.

4.3 El Despotisme Il·lustrat

La influència del pensament il·lustrat va arribar a les corts europees i alguns sobirans van intentar experiències reformistes sense renunciar al seu caràcter de monarques absoluts.

Vocabulari Clau

Senyoria
Territori sota la jurisdicció d'un noble.
Alou
Parcel·la de terra en la qual el pagès no ha de pagar cap impost privat al senyor.
Guaret
Terra que es deixa sense conrear un any o més d'un, amb el propòsit de recuperar i emmagatzemar matèria orgànica i humitat per fer-la de nou fèrtil.
Dret Natural
Conjunt de normes que es fonamenten en el costum i en la tradició.

Entradas relacionadas: