L'Antic Règim: Demografia, Economia, Monarquia i Humanisme

Demografia de l'Antic Règim

La demografia de l'Antic Règim es caracteritzava per una natalitat elevada, una mortalitat elevada i els efectes negatius de les crisis periòdiques. Aquesta situació va continuar fins a mitjan segle XVIII, moment en què va començar una fase sostinguda de creixement de la població, conseqüència de la disminució de la mortalitat, sobretot de la catastròfica.

L'Agricultura: Base Econòmica de l'Antic Règim

Les grans potències econòmiques d'aquella època van ser ciutats amb ports importants per al comerç, com ara Venècia, Anvers, Lisboa, Sevilla, Londres i les ciutats de la Hansa. En aquestes urbs es concentrava una part significativa de la producció artesanal.

Definició: Estament

A l'Antic Règim, un estament era un grup social amb una base jurídica específica i dotat d'esperit corporatiu, que implicava l'existència de normes clares per a l'entrada o sortida dels seus membres.

Definició: Monarquia Autoritària

La monarquia autoritària va ser una forma de transició entre la monarquia feudal, caracteritzada per monarques relativament dèbils, i la monarquia absoluta, que representava la concentració de tots els poders en mans dels reis.

Instruments de Poder dels Monarques Autoritaris

• Van crear una burocràcia i una administració centralitzada i cada cop més professional que depenia directament d'ells.
• Van augmentar i enfortir els seus exèrcits.
• Van augmentar els impostos per obtenir ingressos i finançar polítiques de prestigi i expansió territorial.
• Van crear una xarxa diplomàtica per mantenir contactes i fer negociacions amb les cancelleries d'altres països.

Estats Destacats durant el Segle XV

• França
• Anglaterra
• Espanya
• Rússia

Estats de la Península Ibèrica el 1492

• Navarra
• Corona d'Aragó
• Corona de Castella
• Granada

L'Enllaç Matrimonial dels Reis Catòlics

Els anomenats Reis Catòlics governaven conjuntament els seus territoris, però cada corona es va mantenir independent, amb lleis i institucions pròpies.

Política Interior d'Isabel i Ferran

A Castella, van crear la Santa Germandat, un cos armat dedicat a lluitar contra els bandits i els excessos de la noblesa. També van reorganitzar la justícia i van reforçar la Chancillería, que era el màxim organisme judicial.

El rei Ferran II va mantenir el pactisme, un sistema polític que condicionava i limitava el poder dels monarques.

Musulmans i jueus van ser expulsats pels Reis Catòlics, que van incorporar la major part de la Península Ibèrica.

Característiques de l'Humanisme

• Situar l'ésser humà en el centre de l'interès intel·lectual i científic, en oposició amb la mentalitat medieval, que convertia Déu en el centre de tot.
• Recuperar la literatura, la filosofia i l'art de l'antiguitat. Els humanistes van estudiar els textos originals, en llatí i en grec, sense traduccions ni interpretacions medievals.
• Defensar la recerca de la veritat a través de la raó i l'experiència.
• Una profunda curiositat. Els humanistes aspiraven a un coneixement integral; no s'especialitzaven en una sola matèria o camp del coneixement. Els principals pensadors d'aquest corrent van ser Erasme de Rotterdam, Thomas More i Joan Lluís Vives.

La Invenció de la Impremta de Tipus Mòbils

Aquesta invenció va permetre publicar una quantitat de llibres inimaginable anteriorment. A més, les reunions d'humanistes van facilitar el desenvolupament i la difusió de noves idees i aportacions.

La Teoria Copernicana

La teoria copernicana defensava que el Sol era el centre de l'univers, mentre que la Terra i la resta de planetes giraven al seu voltant.