Antic Règim: Característiques i Impacte Colonial

Característiques generals de l’Antic Règim

Economia agrícola i senyorial

Era una economia eminentment rural, on més del 80% de la població es dedicava a l’agricultura. La terra era vinculada, és a dir, no es podia comprar ni vendre lliurement. Els senyors feudals vivien de les rendes i els impostos que els llauradors els havien de pagar. L’agricultura utilitzava mètodes molt tradicionals, amb poques millores tècniques i una baixa productivitat, fet que sovint provocava crisis de subsistència.

Una societat fonamentada en els privilegis

La societat estava dividida en tres estaments: el clero, la noblesa i l’estat popular (o Tercer Estat), que comprenia grups tan diversos com els camperols, la burgesia i les classes populars urbanes. La noblesa i el clero eren els estaments privilegiats: posseïen la major part de les terres, no pagaven impostos i ocupaven els principals càrrecs públics. La resta de la població no tenia cap mena de privilegi i havia de suportar totes les càrregues fiscals.

Monarquia absoluta de dret diví

La forma de govern predominant a Europa era la monarquia absoluta, on el rei concentrava tots els poders (legislatiu, executiu i judicial). Es considerava que el seu poder emanava directament de Déu (dret diví), tot i que, a la pràctica, quedava limitat per la llei divina, les lleis fonamentals del regne i les tradicions.

Els factors impulsors del canvi

El creixement econòmic del segle XVIII i les aspiracions de canvi del Tercer Estat, impulsades especialment per la burgesia, van començar a soscavar les bases de l’Antic Règim. La burgesia, enriquida pel comerç i les finances, aspirava a participar en el govern i a eliminar les traves econòmiques i socials. Els camperols s'oposaven al règim senyorial i rebutjaven els forts impostos. Les classes populars urbanes es van empobrir com a conseqüència del fet que els preus pujaven més que els seus salaris, generant descontentament social.

Conseqüències del colonialisme

Modificació del territori

Els europeus van crear nous països i en van traçar les fronteres artificialment, van talar boscos per a l'explotació de recursos i van posar en cultiu extenses terres verges per a plantacions. Van construir infraestructures (ports, ferrocarrils) i noves ciutats seguint models europeus. Aquestes divisions i transformacions es van fer sense tenir en compte les diferències ètniques, lingüístiques o culturals de les poblacions indígenes, formant països amb greus problemes de cohesió interna que perduren avui dia.

Impacte demogràfic

La introducció de mesures higièniques occidentals i la construcció d'hospitals van permetre reduir les epidèmies en algunes zones. Com a resultat, la mortalitat va disminuir notablement i la població indígena va experimentar un augment significatiu. Tanmateix, aquest creixement demogràfic, combinat amb l'expropiació de terres per a plantacions, va trencar l’equilibri tradicional entre població i recursos, portant a situacions de subalimentació crònica en molts territoris.

Colonització cultural

Els costums autòctons, sovint basats en la tradició oral, no van poder resistir l’impacte de la cultura occidental (llengua, religió, educació, formes de vida), imposada pels colonitzadors. Això va provocar una pèrdua progressiva de la identitat cultural pròpia en molts pobles colonitzats. Aquest fenomen d’aculturització va ser especialment intens a l'Àfrica subsahariana, mentre que a Àsia, civilitzacions antigues com la índia o la xinesa van mostrar més resistència.

Conseqüències econòmiques

A les colònies es van imposar els interessos econòmics de les metròpolis. L'economia tradicional, sovint de subsistència, va ser substituïda per una economia d'explotació enfocada a l'exportació de matèries primeres barates i productes de plantació (cacau, cafè, cautxú). La població indígena va quedar sotmesa als colonitzadors i les seves condicions de vida van empitjorar. Moltes terres van ser apropiades pels colonitzadors per establir-hi grans plantacions de monocultiu. Els nadius van ser forçats a treballar en aquestes plantacions o a les mines, sovint en condicions properes a l'esclavitud, i van haver d'integrar-se en una economia monetària que desconeixien, havent de comprar aliments que abans produïen.

Desarticulització de les societats tradicionals

L’estructura social preexistent també va ser profundament alterada. Els nous ritmes de treball imposats (plantacions, mines), la introducció de la propietat privada a l'estil occidental i la creació de noves elits col·laboracionistes van desorganitzar la vida tribal i comunitària, així com l'antic sistema de jerarquies socials. Es van trencar llaços ètnics i familiars, i es va forçar la convivència de grups tradicionalment enfrontats dins les mateixes fronteres colonials, sembrant l'origen de futurs conflictes.