L'Antic Règim: Característiques Clau i Estructura Social
Enviado por Chuletator online y clasificado en Ciencias sociales
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,98 KB
L'Antic Règim: Context i Definició
L'Antic Règim és el sistema econòmic, social i polític que va precedir la Revolució Francesa de 1789 i que procedia del feudalisme.
Conceptes Territorials i Econòmics
La Senyoria
Territori sota la jurisdicció d'un noble laic o eclesiàstic.
L'Alou
Parcel·la de terra en la qual el pagès no havia de pagar cap impost privat al senyor. En realitat, era una propietat lliure.
Terres Vinculades
Propietats lligades a institucions com l'Església, el municipi o la Corona.
La Reserva Senyorial
Formada per les terres més productives que el senyor reservava per a la seva explotació directa.
Els Masos
Parcel·les de terra cedides a homes lliures o serfs, que havien de pagar una renda (en producte o feina) al senyor.
Drets Senyorials
Conjunt de prestacions i rendes que rebien els senyors en virtut del domini que tenien sobre la terra.
Monopolis Senyorials
Control exclusiu del senyor sobre serveis i infraestructures com el molí o la ferreria, pels quals els pagesos havien de pagar.
Senyoria Jurisdiccional
Territori on el senyor exercia la seva autoritat judicial i administrativa, incloent terres pròpies i alienes de propietaris alodials.
Regalies del Senyor
El senyor gaudia de drets com fer la guerra i signar la pau, o encunyar moneda.
El Delme
La desena part de la collita que els pagesos havien d'entregar a l'Església.
Economia de l'Antic Règim
Agricultura de Subsistència
Basada en el policonreu (principalment cereals) per a l'autoconsum.
Openfields i Guaret
Sistema de camps oberts (openfields) dedicats al cultiu de cereals, on es practicava el guaret per regenerar la terra.
Terres Comunals
Terres de propietat col·lectiva, utilitzades per tots els pagesos del poble.
Producció Ramadera Insuficient
La producció ramadera era insuficient, sovint per la manca d'aliments per als animals.
Crisi de Subsistència
Períodes d'alimentació escassa a causa de males collites, que provocaven fam, desnutrició i protestes com les revoltes del pa.
Demografia i Comerç
Demografia de l'Antic Règim
Caracteritzada per una mortalitat elevada i una natalitat molt alta. Les epidèmies, la manca d'higiene i l'escassetat d'aliments causaven un estancament demogràfic.
Els Gremis
Agrupacions d'artesans de la mateixa professió que controlaven el volum de producció, les tècniques utilitzades i els preus de venda.
Comerç Interior i Fires
La majoria dels intercanvis es feien a les fires, punts de comerç interior on acudien comerciants de zones llunyanes per comprar i vendre productes.
Comerç Colonial
A partir del segle XVI, el comerç colonial va experimentar un gran augment, connectant Àfrica, Europa i Amèrica. S'intercanviaven productes com el cacau, el tabac i el cafè.
La Societat Estamental
La Societat Estamental
La societat de l'Antic Règim estava dividida en estaments:
- Clergat: La seva funció era resar i assegurar la protecció divina.
- Noblesa: Combatia i protegia la col·lectivitat dels adversaris.
- Tercer Estat (o Estat Pla): La seva funció era produir tots els béns materials.
Desigualtat Social i Privilegiats
La societat es caracteritzava per una profunda desigualtat social. Els estaments privilegiats eren el clergat i la noblesa.
El Clergat
Gaudia d'exempció d'impostos sobre totes les seves propietats urbanes i rurals. Es distingia entre l'alt clergat (amb grans possessions) i el baix clergat (amb una vida més modesta i sense luxes).
La Noblesa
Entre els seus privilegis s'incloïen el dret a portar espasa, el dret de caça i el dret de cobrar impostos.
Noblesa de Toga
Aquella que adquiria la seva condició nobiliària mitjançant la compra de càrrecs públics o com a recompensa per favors rebuts de la Corona.
Estaments No Privilegiats: El Tercer Estat
La Burgesia
Grup social emergent dins del Tercer Estat, amb diverses categories:
- Burgesia rendista: Vivien de les rendes de les seves propietats.
- Burgesia financera: Banquers i cobradors d'impostos.
- Burgesia manufacturera: Propietaris de manufactures.
- Petita burgesia: Artesans i petits comerciants.
Classes Populars Urbanes i Pagesia
Inclouen les classes populars urbanes i la pagesia.
La Pagesia
Es dividia en:
- Pagesos lliures: Podien ser arrendataris o petits propietaris.
- Jornalers: Treballadors agrícoles sense terres pròpies.
- Serfs: Pagesos que vivien sota un règim senyorial més estricte, lligats a la terra.