Antic Règim, absolutisme i liberalisme: causes i conseqüències

L'Antic Règim: definició i característiques

L’Antic Règim: el sistema polític de l’Antic Règim era la monarquia absoluta. L’Antic Règim és la societat, la política, l’economia i la cultura pròpies dels països europeus dels segles XVI, XVII i XVIII.

Estructura social i vida rural

Societat de l’Antic Règim: La majoria d’habitants a començaments del segle XVIII vivien al camp. A l’Europa d’aquesta època continuava sent una població rural i l’agricultura era la seva activitat econòmica principal. La societat de l’Antic Règim depenia molt de les collites, que sovint eren dolentes, i per això els europeus patien crisis d’aliments degudes a la pujada dels preus dels aliments i a les morts per fam.

Estructura per estaments

La societat continuava dividida en tres estaments:

• Primer estament: el clergat (privilegiat).
• Segon estament: la noblesa (privilegiada).
• Tercer estament: pagesos, artesans i burgesos.

Els nobles i els clergues constituïen els dos primers estaments privilegiats perquè no pagaven impostos i gaudien de lleis especials. El tercer estament estava format sobretot per pagesos que treballaven terres que no eren seves, també per artesans i per burgesos dedicats al comerç. Els del tercer estament (pagesos, artesans i burgesos) havien de pagar impostos i eren sotmesos a la llei comuna.

L'absolutisme

A una bona part dels estats europeus, a l’inici del segle XVIII, hi havia el mateix sistema polític: la monarquia absoluta. Els reis absoluts tenien un poder gairebé il·limitat (dictaven les lleis, dirigien el govern, etc.).

Els defensors de la monarquia absoluta sostenien que el rei havia rebut el poder de Déu; per això es parlava de monarquia absoluta de dret diví. En la pràctica, el rei feia el que li donava la gana, tant si estava bé com si no.

Només al Regne Unit el sistema polític era diferent, perquè des de finals del segle XVII el rei governava conjuntament amb el parlament i s’havia de sotmetre a les lleis aprovades pel parlament. Aquest model polític es deia monarquia parlamentària i, a finals del segle XVIII, s’estendria a d’altres estats europeus.

El liberalisme: noves idees polítiques

El liberalisme: unes noves idees. Durant el segle XVIII van aparèixer a Europa noves idees polítiques anomenades liberalisme, que criticaven la monarquia absoluta. El liberalisme polític es fonamenta en diversos principis bàsics, molts dels quals són la base dels règims polítics dels països democràtics actuals.

Sobirania i separació de poders

• Sobirania nacional: vol dir que tots els poders de l’estat (governar, jutjar, fer les lleis) han de provenir del poble. Els governants han de ser escollits pel poble mitjançant el vot o sufragi.
• Separació de poders: vol dir que cada estat té tres poders: el poder legislatiu (que fa les lleis), el poder executiu (que governa aplicant les lleis) i el poder judicial (que jutja els infractors). Aquests poders han de recaure en institucions diferents: el poder legislatiu correspon al parlament, el poder executiu pertoca al govern i el poder judicial recau en els tribunals de justícia. La separació de poders va ser divulgada per Montesquieu.

Igualtat i drets

• La igualtat dels ciutadans davant la llei: difosa per Rousseau, diu que la llei ha de ser igual per a tots els ciutadans d’un país.
• Reconeixement dels drets i llibertats individuals: com ara la llibertat d’expressió, de pensament, de religió i d’associació. Voltaire va ser l’intel·lectual que més va insistir en aquests reconeixements.
• Dret a la propietat privada: era un dels drets més importants, ja que permetia gaudir lliurement de les propietats.

Els pensadors que van formular el liberalisme formaven part de la Il·lustració, corrent de pensament a Europa durant el segle XVIII. Les idees liberals van tenir el suport de la burgesia (tercer estament) perquè veien en el liberalisme la possibilitat d’enderrocar les monarquies absolutes i de construir un nou sistema polític sota el seu control. El liberalisme polític és una ideologia oposada a l’Antic Règim (monarquia absoluta).

Què són les revolucions burgeses?

Una revolució és un canvi radical en la forma de govern d’un país, realitzat sovint de forma violenta per un conjunt nombrós de persones. Les revolucions burgeses van tenir lloc en diversos països al llarg dels segles XVIII i XIX. Estaven fetes en nom de les idees liberals i van ser dirigides per la burgesia amb el suport de pagesos i artesans.

El triomf de les revolucions burgeses i l’aplicació de les idees liberals van representar la fi de l’Antic Règim. Amb aquest triomf, el rei, la noblesa i el clergat van perdre poder i van ser substituïts per la burgesia. Les revolucions burgeses van donar lloc al naixement de l’estat liberal, basat en les idees del liberalisme.

Tipus d'estat liberal

En relació amb el poder executiu es coneixen dos tipus d’estat liberal:

• Monarquia parlamentària: on el cap d’estat és un rei però sense poder absolut.
• República parlamentària: on el cap de l’estat és escollit per vot o sufragi.

Cal destacar que liberalisme no és sinònim de democràcia automàticament; són conceptes relacionats però diferents. El naixement de l’estat liberal va ser un dels canvis més importants de la història.

Les revolucions burgeses (1789-1848)

Revolució francesa (1789-1815). Des de 1774 regnava a França Lluís XVI de Borbó amb la monarquia absoluta.

Esclat de la revolució

Lluís XVI considerà que, per resoldre la crisi de la hisenda, havia de demanar a la noblesa i al clergat que paguessin impostos, i això va desencadenar la revolta contra els privilegiats quan la noblesa i el clergat es van negar a pagar si no ho autoritzaven els estats generals. Per això el rei va reunir els estats generals (al maig de 1789).

Els burgesos que eren diputats no estaven d’acord perquè el sistema de vot (un vot per a la noblesa, un per al clergat i un per al tercer estament) feia que sempre s’assegurés la victòria dels dos primers estaments; per això els diputats burgesos van demanar canviar aquest sistema de vot. Com que la seva petició no va ser acceptada, els diputats burgesos van abandonar els estats generals i es van constituir en Assemblea Nacional, ja que es consideraven els representants de la voluntat popular (el poble). Tots els diputats de l’Assemblea Nacional eren d’origen liberal.

L’Assemblea Nacional va obtenir el suport de les masses populars que, el 14 de juliol de 1789, es van revoltar a París. Els diputats de l’Assemblea Nacional van jurar que donarien als francesos una constitució que reconegués els seus drets i les seves llibertats.