L'Antic Egipte: Societat, Religió, Cultura i Ciència

Les Classes Socials a l'Antic Egipte

La societat egípcia estava clarament estratificada en diverses classes socials:

• Classe alta: composta per comerciants rics, grans propietaris agrícoles, alts funcionaris, sacerdots i caps militars.
• Classe mitjana: incloïa petits funcionaris, obrers especialitzats, propietaris agrícoles mitjans i professionals liberals.
• Classe baixa: la més nombrosa, formada per petits propietaris i treballadors agrícoles. La seva única obligació era pagar impostos.
• Esclaus: van tenir poca importància durant els Regnes Antic i Mitjà. Els presoners de les campanyes militars eren obligats a treballar per al faraó. Durant el Regne Nou, l'esclavitud privada va augmentar significativament.

Religió i Cultura a l'Antic Egipte

Les Creences Religioses Egípcies

Els egipcis creien en una divisió clara entre el món sobrenatural (déus) i el món natural (humans). Eren politeistes i tenien una ferma creença en la vida d'ultratomba, fet que explica la gran importància dels monuments funeraris.

Els sacerdots es comunicaven amb els déus i feien d'enllaç entre els dos mons. El faraó era considerat fill de Ra (el déu Sol).

Els egipcis creien que, en morir, el cos d'una persona havia de ser conservat per assegurar la vida eterna. Aquest fet explica la complexa pràctica d'embalsamar o momificar els morts, un procés meticulós que incloïa els següents passos:

1. El cos era estirat en una camilla, depilat i rentat.
2. S'introduïa un ganxo pel nas per extreure el cervell.
3. Es feia un tall a la zona de la panxa amb una pedra afilada per extreure els òrgans interns (fetge, pulmons, estómac i intestins), que eren netejats amb brou de palma i aromatitzats.
4. Aquests òrgans es guardaven i conservaven en uns recipients especials anomenats vasos canopis, cadascun amb una tapa que representava una de les quatre divinitats protectores, els Fills d'Horus:
   • Imset (cap humà): fetge.
   • Hapi (cap de babuí): pulmons.
   • Duamutef (cap de xacal): estómac.
   • Qebehsenuef (cap de falcó): intestins.
5. El ventre del cos s'omplia amb mirra, canyella i altres aromes (però no encens), i es cosia l'obertura.
6. Després d'aquest procés, el cos era submergit en natró (una sal natural amb propietats deshidratants) durant 70 dies per assecar-lo completament.
7. Passats els 70 dies, el cadàver era netejat del natró i embolicat amb benes de lli, fixades amb goma aràbiga.
8. Cada capa de benes incloïa amulets i oracions gravades per protegir el difunt.
9. Finalment, es realitzava el ritual d'obertura de la boca, un acte simbòlic per restaurar les capacitats sensorials i vitals del difunt.

La mòmia, acompanyada d'un seguici funerari, era traslladada fins a la tomba. Un cop allà, per accedir a l'altra vida, el difunt havia de superar el Judici d'Osiris, una prova on es determinava la bondat o maldat de la seva ànima.

Per als egipcis, la mort no era el final, sinó el començament d'una nova vida per a l'ànima, sempre que superés el Judici d'Osiris, el rei dels morts.

Principals Déus Egipcis

L'Escriptura Jeroglífica Egípcia

Els egipcis, de manera similar als sumeris, van desenvolupar un complex sistema d'escriptura ideogràfica conegut com a escriptura jeroglífica. Per plasmar els seus textos, esculpien en les parets de tombes i temples, o bé dibuixaven sobre papir.

L'escriptura jeroglífica va evolucionar amb el temps. Primer va donar lloc al sistema hieràtic (una forma més cursiva i simplificada, mig ideogràfica i mig fonètica). Posteriorment, va evolucionar cap al demòtic, un sistema totalment fonètic i encara més simplificat.

Els escribes formaven un estament molt especialitzat i tenien un paper cabdal en la transmissió i conservació del coneixement i els documents.

Els egipcis també van deixar obres literàries de caràcter religiós, com el cèlebre Llibre dels Morts, una col·lecció de fórmules, pregàries i rituals funeraris destinats a guiar el difunt en el seu viatge a l'altra vida.

La Pedra Rosetta: Clau del Desxiframent

La Pedra Rosetta va ser descoberta el 15 de juliol de 1799 en un poble del delta del Nil per les tropes de Napoleó. Aquesta estela conté un decret del faraó Ptolomeu V, inscrit en tres escriptures diferents: jeroglífica, demòtica i grega antiga. Gràcies a aquesta troballa, l'any 1822, Jean-François Champollion va poder desxifrar finalment els textos amb escriptura jeroglífica, obrint les portes a la comprensió de l'antic Egipte.

Matemàtiques i Astronomia Egípcies

Aritmètica

La necessitat de portar una comptabilitat eficaç per administrar el regne va impulsar la creació de diversos sistemes de numeració (decimal i, en menor mesura, sexagesimal). Amb la mateixa finalitat, es van desenvolupar les operacions bàsiques de càlcul.

Geometria

La utilitat de la geometria es basava sobretot en l'arquitectura (per a la construcció de piràmides i temples) i la mesura dels camps de conreu, especialment després de les inundacions anuals del Nil.

Astronomia

L'astronomia va ser una eina útil per mesurar el temps i de gran utilitat per predir les crescudes del Nil amb precisió, un fet crucial per a l'agricultura. Els egipcis van establir un calendari anual de 12 mesos de 30 dies cadascun (360 dies en total), als quals afegien 5 dies epagòmens per completar l'any solar de 365 dies, demostrant una notable precisió per a l'època.