L'Antic Egipte: Religió, Déus, Vida d'Ultratomb i Arquitectura Monumental

La Religió Egípcia: Culte i Creences

Els Déus d'Egipte: Un Panteó Politeista

La religió egípcia era politeista, adoraven molts déus. Cada ciutat o província egípcia tenia els seus déus locals; però n'hi havia alguns que eren venerats arreu d'Egipte.

El déu més popular i venerat era Ra, personificació del Sol, que es va acabar identificant amb Amon (Amon-Ra).

Osiris era el déu dels morts, perquè, segons la llegenda, havia ressuscitat després d'haver estat assassinat pel seu germà Seth, déu de les tenebres.

Del matrimoni d'Osiris amb la seva germana Isis (deessa de la fertilitat) en va néixer Horus, déu de la guerra. Uns altres déus importants eren Anubis (déu de l'infern) i Thoth (déu de l'escriptura i la saviesa).

A Egipte, el faraó era adorat com una divinitat; era considerat la imatge vivent a la Terra del déu creador i tenia la funció d'imposar-hi ordre contra el caos.

A més del culte oficial, la gent adorava divinitats familiars i locals; era molt supersticiosa i es protegia de la influència dels mals esperits amb amulets.

Els déus habitaven als temples i es reencarnaven en l'estàtua que hi havia al santuari de cada temple.

Els sacerdots havien de retre culte als déus i obsequiar-los amb ofrenes. Durant les festes religioses, duien l'estàtua del déu en processó sobre una barca sagrada.

La Vida d'Ultratomb: El Viatge a l'Més Enllà

La religió egípcia prometia una vida després de la mort. Per als egipcis, els éssers humans estaven formats per un cos i una ànima (el ka). Per assegurar que, després de la mort del cos, el ka accediria a la vida d'ultratomba, el cos havia d'estar incorrupte (momificació).

Amb aquesta finalitat, la família feia embalsamar el difunt, que al cap de 40 dies es convertia en una mòmia dissecada. Tot seguit, se celebraven els funerals i es transportava el difunt en processó fins a la tomba, on començava el viatge cap al més enllà.

Els difunts s'havien de presentar davant el Tribunal d'Osiris, que en jutjava la vida terrenal. Per preparar-se per al judici, deixaven a la tomba un exemplar del Llibre dels Morts, una recopilació de regles sobre com s'havia de comportar el difunt davant el Tribunal. Si superava el judici, podia entrar al més enllà.

La família deixava ofrenes a la tomba juntament amb petites estàtues plenes d'inscripcions màgiques, que prenien la vida en el més enllà.

El Temple Egipci: Residència Divina i Centre de Culte

L'Arquitectura Egípcia: Monumentalitat i Simbolisme

És arquitravada, és a dir, amb coberta plana aguantada per columnes enormes. No hi ha arcs ni voltes. El pes de la coberta passava a les columnes a través d'una llinda o arquitrau. Els edificis es feien amb pedra i es decoraven amb gravats, escultures i pintures.

L'art egipci es caracteritza pel fet de seguir unes regles fixes que els artistes havien de conèixer.

Les grans construccions són temples i tombes, que tendeixen al monumentalisme. Els temples estaven emmurallats i l'interior estava dispers en diverses dependències.

L'accés als temples estava restringit i només el faraó i els sacerdots podien entrar al santuari. La gent només podia anar al pati durant les processons i a les festes; els nobles i els funcionaris hi podien accedir fins a la sala hipòstila.

La Pintura Mural Egípcia: Estil i Simbolisme

Representa temes de la vida quotidiana i de la naturalesa i, com l'arquitectura, seguia unes regles fixes. Les figures estaven representades sempre amb la cara, els braços i les cames de perfil, mentre que l'ull i el tronc estan representats de cara.

Són pintures planes, sense profunditat ni perspectiva. La mida de les figures indica la jerarquia social del personatge: els déus i els faraons sempre estan representats a una mida més gran. Utilitzaven colors de tonalitats vives, sense barreges ni ombres.

Les Tombes Egípcies: Repòs Etern i Protecció

La creença en la vida d'ultratomba va fer que els faraons i els membres de les classes socials elevades construïssin grans tombes per protegir el repòs dels difunts.

Els grups socials més pobres, que no podien sufragar-ne la construcció, eren momificats i enterrats en grans fosses o a la sorra del desert.

Les Mastabes: Les Primeres Tombes Reials

Les mastabes van ser les primeres tombes egípcies. Eren construccions rectangulars no gaire altes.

Les Piràmides: Símbols de Poder i Eternitat

Amb la superposició de mastabes es van crear les piràmides (Keops, Kefren i Micerí, a Guiza).

Per impedir els robatoris a les tombes, l'entrada de les piràmides estava amagada. A l'interior, s'hi construïen galeries que anaven a parar a cambres falses. Les veritables cambres funeràries, plenes de tresors, estaven tapiades.

Els Hipogeus: Tombes Excavades a la Roca

Hi eren enterrats els faraons per la por als saquejos i als robatoris. Són unes grans cambres funeràries excavades sota terra i decorades amb molt de luxe. El conjunt més interessant d'hipogeus està situat a la Vall dels Reis, a prop de Tebes. En destaca el de Tutankamon, que va ser trobat intacte l'any 1922.