Antic Egipte: Ciència, Calendari i Art Funerari

Les Matemàtiques i l'Astronomia a l'Antic Egipte

L'enginy dels antics egipcis es va manifestar en el desenvolupament de disciplines fonamentals per a la seva civilització:

Aritmètica

La necessitat de portar una comptabilitat eficaç per administrar el regne va impulsar la creació de diversos sistemes de numeració (numeral i sexagesimal). Amb la mateixa finalitat, es van desenvolupar les operacions bàsiques de càlcul.

Geometria

La utilitat de la geometria es basava sobretot en l'arquitectura i la mesura dels camps de conreu.

Astronomia

Eina útil per mesurar el temps, de gran utilitat per predir les crescudes del Nil amb precisió. Els egipcis van establir el calendari anual de 12 mesos i 360 dies amb força aproximació.

El Calendari Egipci i les Estacions del Nil

Les estacions de l'any tenien molt a veure amb el riu Nil (6670 km) i les seves crescudes. Les estacions de l'any eren 3:

1. Ajet: Període d'Inundació (juliol-novembre)

   El riu creixia i cobria les terres. Els egipcis creien que el déu Hapy era el que retenia les aigües a la seva caverna i que, a mitjans de juny, les deixava anar.

2. Peret: Període de Sembra (novembre-març)

   Les aigües del Nil es retiraven i el llim deixava fertilitzada la terra.

3. Shemu: Època de Recol·lecció (març-juliol)

   Les grans extensions de terra es dedicaven al conreu de cereals (blat, ordi, civada i lli), llenties, cigrons, cebes, cogombres, dàtils o raïm. L'inici de l'any es produïa quan l'estel Sírius sorgia a l'horitzó un instant abans que el Sol (solstici d'estiu).

La Mesura del Temps: La Clepsidra

La mesura del temps es feia mitjançant la clepsidra. La clepsidra o rellotge d'aigua és un instrument per mesurar el temps, basat en el temps que tarda certa quantitat d'aigua a passar d'un recipient a un altre a través d'un petit orifici.

L'Art de l'Antic Egipte

L'Arquitectura Egípcia

De grans dimensions i d'aparença colossal. Com que els egipcis donaven molta importància al culte als morts, l'arquitectura es basava sobretot en la construcció de temples i tombes, sovint excavades a la roca.

Tombes: Mastabes i Piràmides

• Mastabes: Les més antigues, destinades a l'enterrament dels faraons. No eren gaire grans i es construïen amb maons. Tenien una planta rectangular i les parets inclinades. Una part de la mastaba estava excavada a terra, on hi havia la cambra funerària i el sarcòfag. A la part superior hi havia una capella.
• Piràmides: Edificacions monumentals fetes amb grans blocs de pedra. Formaven part de conjunts funeraris més amplis. S'hi conservaven grans quantitats de riqueses i el faraó momificat per assegurar-li el pas al regne dels déus.

Temples: Estructures Monumentals

Els temples tenien les següents estances:

• Avinguda de les esfinxs: Camí flanquejat per esfinxs.
• Colossos o obeliscos: A banda i banda de l'entrada principal.
• Porta d'entrada o pilonos: Una paret molt alta i gruixuda amb una gran porta central.
• Pati envoltat per columnes o pilars: Construït totalment o en part a cel obert.
• Sala hipòstila: Més ampla que llarga, plena de columnes, menys pel centre, que queda lliure per donar pas a la capella interior.
• Habitacions dels déus: Sèrie de càmeres o estances.
• Sala de la barca sagrada: Espai dedicat a la barca cerimonial.
• Altar: Un altar quadrat amb peu cilíndric, situat al final del temple.

La Pintura Egípcia

Pintures murals que decoraven les parets i els murs de les tombes i temples. Reproduïen escenes de la vida quotidiana i proporcionaven molta informació històrica. Representaven les figures humanes amb el cap i les cames de perfil, mentre que el cos es representava de manera frontal.

L'Escultura Egípcia

De grans dimensions, amb posició rígida, expressió hieràtica i frontalitat. Destaquen els colossos i les esfinxs.

Els Relleus Egipcis

Primer es van fer relleus a les parets de l'interior de les mastabes. Més tard van decorar les parets internes i externes dels temples.