Antecedents dels SS actuals: Franquisme, transició política i actualitat

Antecedents dels SS actuals: Etapa del Franquisme, la transició política democràtica fins a l’actualitat

El Franquisme és el resultat de l’acabament de la guerra civil espanyola (1936-1939) per la imposició dels vencedors d’aquesta mateixa guerra. Estem parlant d’un règim totalitari. La GC va tenir moltes conseqüències:

• Va provocar gran nombre de persones mortes.
• Les persones que abans de la guerra subsistien però que després d’aquesta van passar gran dificultats: com les persones mutilades.
• No hi havia replaçament pel servei militar (que era obligatori), ja que els joves que eren enviats, la majoria d’ells ja havien mort abans a la guerra civil.
• Els salaris van baixar en picat, comportant així una segona conseqüència: la manca d’aliments. Això va portar al Racionament a través d’una targeta que utilitzaves per poder tenir un àpat diari a la postguerra.
• La població estava mal alimentada, comportant malalties i manca de higiene.

En aquest context, Francisco Franco, el general que va guanyar la guerra va implantar el seu regim totalitari. Hi havia dos etapes diferents: La primera va de 1939 – 1953 y la segona de 1953 a 1975.

La primera (1939 – 1953) era anomenada Autarquia: “tancament”. Lo que fa Espanya es tancar-se sobre si mateixa, tancant fronteres amb França i Portugal, no hi ha intercanvis comercials, quedant Espanya d’aquesta manera aïllada d’Europa. No arriba res de fora, Espanya subsisteix gràcies al que es produeix dins del mateix país. Regressió. No hi ha llibertat d’expressió ni drets civils. No podies anar en contra del regim, ja que sinó anaves a la presó o, fins i tot, t’afusellaven.

La segona (1953 – 1975) es coneix com el Pla d’estabilització. Franco se’n adona que Espanya s’està enfonsant i comença a tenir una expansió econòmica a partir de tornar-se a obrir amb Europa.

- Augment d’inversions estrangeres degut a les fronteres que s’obren amb França, Portugal i altres països.

- Increment del turisme. Es creen grans hotels i complexos als passeigs marítims i la costa. Font molt important d’ingressos a Espanya en aquests moments

- Moviments migratoris. Moltes persones decideixen anar a treballar al País Basc, Catalunya, Madrid. De la zona rural a la zona urbana, ja que allà és on es creen les fabriques i on la industrialització està més avançada. Això comporta desequilibris territorials, zones d’Espanya comencen a estar despoblats com els pobles d’Extremadura, Andalusia, Murcia... Fa també un fenomen que es coneix com desruralització i urbanització: la gent deixa el camp per anar-se a la ciutat, provocant la manca d’habitatge, que comportarà el barraquisme.

- Baby boom. Com que comença haver-hi millores econòmiques i de treball, la població comença a créixer, ja que la gent es decideix a tenir fills. Augment de la maternitat. Tindrà les seves conseqüències: control de la natalitat.

- A les ciutats creix la classe obrera, ja que la gent es desplaça del seu lloc d’origen al centres industrials. D’aquesta manera, ens trobarem amb una situació en la qual els serveis són insuficients per atendre a tota la població, no hi haurà prou escoles, hospitals... En definitiva, serveis públics per donar resposta a les necessitats de la població. Increment de malalties infecciones per barraques, situacions de pobresa, situacions de inseguretats ciutadana i de descontrol social.

En què es fonamenta el Franquisme? El Franquisme és un règim polític totalitari, una dictadura, que va imposar el militar Francisco Franco de l’any 1939 a 1975; és un regim dictatorial que trenca amb els pppis socials i polítics de la república. Aquest es basa en les lleis Fonamentals del Regne: 1. (Primera llei publicada per Franco) - “Fuero del trabajo”, que ve a ser un conjunt de normes relatives al treball. 2. (Última llei publicada per Franco) - “Ley orgánica del Estado”.

Amb aquestes lleis – n’hi havia més de cinquanta – propugna que España es constitueix com un Estat catòlic, social i representatiu; és un estat confessional, no hi ha llibertat religiosa, l’única religió acceptada per la llei és la catòlica. És un estat unitari (“España única, grande y libre”) i totalitari. En aquest context legislatiu totalitari i sense llibertats, Franco comença a desenvolupar els Principis del Moviment Nacional; ve a ser el que regula la política social del Franquisme, el que fa és desenvolupar drets socials a partir de la justícia social establerta pels principis i ideals cristians de la religió catòlica. A partir d’aquests, Franco reconeix com a drets dels ciutadans el dret a l’educació general (bàsica), a l’educació professional, a rebre els beneficis i prestacions de l’assistència social i seguretat social, i el dret al treball (a tenir una ocupació).

L’Assistència Social es basa en prestacions econòmiques individuals de caràcter arbitrari i discrecional. Es donaven bàsicament per afinitat ideològica; la política del Franquisme és molt paternalista i caritatiu, el govern de Franco decideix a quines persones es donen i a quines no. No hi havia garanties de transparència ni ambigüitat. EL Franquisme acaba quan mor el dictador Francisco Franco, és a dir, el 20 de novembre de l’any 1975. Arias Navarro, cap de gabinet del governant, va sortir dient la mítica frase de “Españoles, Franco ha muerto”.

Transició: Durant aquest temps el protagonisme és de la gent que surt al carrer a manifestar llibertat d’expressió; comencen a haver mobilitzacions dels ciutadans de caràcter laboral i polític. Neixen les Associacions de veïns, els veïns comencen a manifestar-se per exigir millores als barris per temes d’urbanització, enllumenat, serveis... Durant aquest temps la figura del TS té molt de pes, ja que es situa al costat de la població fent una denúncia de les situacions a través del desenvolupament i mobilitzacions comunitàries.

L’any 1977 es convoquen les primeres eleccions democràtiques a España. Suárez crea el partit de Unión Centralista Democràtica. En aquestes eleccions va participar el 79% de la població. Qui va guanyar les eleccions va ser el partit de Suárez, la UCD; i Adolfo Suárez torna a ser escollit president del govern. Es troba amb l’herència del Franquisme, una España totalment devastada; es una España desigual i desequilibrada. Davant d’això es podien fer dues coses:1-Millorar els serveis públics a nivell general. 2-Millorar les prestacions econòmiques

Catalunya el 1977 torna el President de la Generalitat, Josep Tarradellas, que estava exiliat a França. Adolfo Suárez és qui l’avisa perquè torni, comprometent-se a ajudar-lo a restablir la Generalitat. Quan torna Tarradellas es produeix la frase de “Ciutadans de Catalunya, ja sóc aquí!” des del balcó de la Generalitat. En aquell moment hi ha la Generalitat Provisional, que és el que permet que es recuperin les competències que Catalunya tenia abans de la dictadura. Es demana que es desenvolupi un model de sistema de serveis socials per Catalunya; es fan una sèrie de documents amb propostes:1976 – “Principis inspiradors d’una política de serveis socials”: va ser el primer document tècnic que defineix els serveis socials en sentit estricte o restringit, i es comença a estructurar el sistema serveis socials a Catalunya en dos nivells, de base (primer nivell i més generals/polivalents) i especialitzats (adreçats a determinades àrees d’actuació).1980 – “Bases de planificació dels serveis socials de Catalunya”: és important perquè es parla de l’organització territorial i les àrees d’actuació que ha de cobrir; planteja com s’han d’organitzar.L’aprovació de la llei 12/1983. Llei d’Administració de la Sanitat. Aquesta és una llei instrumental (no és una llei dels serveis socials), ordena els traspassos que acabem de rebre de l’Estat, el més important d’aquesta llei és la creació del organisme que gestionarà aquests equipaments, l’ICASS (organisme autònom, Institut català d’Asistencia i serveis socials). Aquestes comissions de traspassos dura mesos.La segona Llei es 26/1985 de SS. Primera llei especifica dels serveis socials. Es va aprovar per majoria absoluta en el Parlament, va haver-hi molt consens. És important perquè per primera vegada en una llei es garanteix el dret universal d’accés als SS. Tenia un problema: la llei no contempla les garanties d’accés als SS, perquè no està resolt com es finançaven els SS. Garanteix que els SS és un sistema. Dos nivells diferents d’estructures:- Atenció Serveis socials d’atenció primària (SSAP)- Serveis Socials Especialitzats (SSE)Qui pot gestionar SS?- Generalitat (comarcal).- L’ICASS: Tenim SSE i alguns SSAP.- Local (municipis). Només poden gestionar els SSAP.Les prestacions econòmiques només es poden gestionar a partir de la Generalitat, els ajuntaments no poden. Competència exclusiva.Aquesta llei estableix que el model que es pot proveir als SS és mixta: públic/privat. Principi de subsidiarietat, el govern de la generalitat ha de deixar que la iniciativa privada que estan prestant serveis socials de una bona manera, s’ha de seguir mantenint, juntament amb la iniciativa pública.Llei 4/1994 d’Administració Institucional, de Descentralització i Desconcentració i Coordinació del Servei Català dels SS. Li confereix una categoria de nom al sistema dels SS: sistema català de Serveis Socials (SCSS). El segon acrònim és el que serà la xarxa de responsabilitat publica, quins serveis socials formaran part de la responsabilitat publica, gestió i competència exclusiva de la Generalitat (XBSSRP). Un altre aspecte important d’aquesta llei és la distribució competencial: segueix establint que la Generalitat té competències en gestió de serveis socials especialitzats, la generalitat pot denegar-ho al consens comarcal. Llei polèmica a nivell parlamentari (per nivell competencial) perquè la Generalitat que es reservava tots els SSE, canviarà i els municipis podran gestionar-los també, i ja no serà una competència exclusiva de la Generalitat. Va a haver-hi determinats partits polítics que s’oposaven a això. Lo més important que estableix aquesta llei és el fet de crear el sistema català i donar-li un nom, i després el fet de crear la xarxa de responsabilitat publica.Les lleis entren en contradicció. Què passa? Això va fer que calia unificar i harmonitzar les lleis en una sola a partir del Decret legislatiu 17/1994: les tres lleis són modificades en un sol text legislatiu. L’estructura dels SS segueix sent SSE i SSAP. A nivell competencial, manté l’estructura 4/1994. Els municipis poden gestionar SEE a partir d’una delegació del govern.

Hi ha quatre nivells:- Àrea bàsica dels SS: es ell primer nivell, el primer que es troba. Municipis i ajuntaments.- Sector comarcal. Gestió de SEE de les comarques per delegació de la Generalitat.- Sector regional que correspondria a la generalitat, vindria a ser la competència de la Generalitat.- Àmbit Catalunya.