Anselm Turmeda: Vida, Conversió a l'Islam i Obres Clau

Anselm Turmeda (Ciutat de Mallorca, 1355 - Tunis, 1423)

Anselm Turmeda fou un escriptor mallorquí que va escriure en llengua catalana i àrab. Els seus llibres tingueren una gran difusió popular als països de parla catalana.

Vida i formació de Turmeda

Turmeda va néixer a Ciutat de Mallorca. Ingressà a l'orde franciscà i s'ordenà diaca i, posteriorment, sacerdot. Als 25 anys, estudià a Bolonya. Allà, segons explica, conegué un mestre, Nicolau Martell, que en explicar la referència evangèlica a la futura vinguda del Paràclit («Darrere meu, vindrà un profeta anomenat Paràclit»), li confessà que Paràclit era el nom del profeta dels musulmans i que la seva religió era la veritable. Poc temps després, Turmeda retornà a Mallorca.

Conversió a l'islam i vida a Tunis

Mig any després d'haver tornat a Mallorca, se n'anà a Sicília i, poc després, se n'anà cap a Tunis. Allà fou molt ben rebut pels cristians que hi residien. Quatre mesos després, conegué un metge d'origen europeu convertit a l'islam que li facilità la relació amb el soldà Abu-l-Abbas Ahmad.

Turmeda conta la seva conversió, inspirant-se en una conversió de l'Alcorà. El soldà l'acollí i el protegí. Es casà amb la filla d'un prohom tunisià. El soldà li conferí el càrrec de traductor i cap de les duanes. A Tunis, era conegut com «el Torsimany» en atenció a la seva feina d'intèrpret.

Intents de fer retornar Turmeda a Europa

En els intents de fer retornar Anselm Turmeda al món cristià hi intervingueren:

• Un clergue sicilià, Roger de Montcada.
• El papa Benet XIII.
• El rei Alfons V el Magnànim.

Se li prometeren tota mena de facilitats i l'absolució del delicte d'apostasia. Turmeda, però, ja no abandonà mai Tunísia ni renegà de l'islam.

Obres literàries d'Anselm Turmeda

El Llibre de bons amonestaments

Aquesta obra fou escrita quan ja feia onze anys que Turmeda vivia a Tunis. Consta de 428 versos en estrofes. En el segle XIX va ser molt popular a Tunis i servia com a llibre de lectura a les escoles. Es tractava d'un sermó en vers en el qual, sota l'aparença d'una absoluta i estricta ortodòxia, traspua l'irònic i desimbolt escepticisme i l'ètica egocèntrica i materialista.

En el Llibre, al costat de consells cristians, assenyats i morals (generalment banals i vulgars), hi ha notes d’una evident immoralitat i d’intenció antimonàstica. L’obra no és original, sinó un plagi de la Dottrina dello Schiavo di Bari, un poema satíric d’un trobador italià.

Les Profecies

És una profecia de 755 versos. Anselm Turmeda tingué un cert prestigi com a astròleg gràcies a aquestes profecies i d'altres que no s'han conservat. El saber profètic de Turmeda és similar al de molts altres visionaris del seu temps. Per la seva expressió confusa i enigmàtica, es presta a aplicacions més o menys adients amb el que realment s’esdevingué després d’haver-les escrites. Les profecies conservades de Turmeda, escrites a Tunis, s’hi expressen com a cristià.

La Disputa de l'ase

Bona part de la trama i del context de l’obra són adaptacions d’un apòleg contingut en l’enciclopèdia redactada per una secta filosòfica que florí a Bàssora, els Germans de la Puresa. El nucli essencial de la disputa consisteix en l’exposició per part de Turmeda de dinou raons que atorguen a l’home superioritat sobre els animals, cadascuna de les quals va seguida de la refutació feta per l’ase o per alguna altra bèstia.

A continuació, alguns punts clau de la disputa:

1. L’home és de bella proporció.

   Refutació de l'Ase: Vam ser creats per Déu, que no fa res imperfecte.

2. L’home domina les ciències, el govern i el comerç.

   Refutació de l'Ase: El govern de les abelles, l’organització i el treball de les formigues.

3. Els homes mengen menjars delicats i delitós i beuen vins exquisits.

   Refutació de l'Ase: Que s’afanyen a satisfer la gola, mentre que els animals s’alimenten de manera racional i sana.

4. L’ànima de l’home és immortal, i la de l’animal mor juntament amb el cos.

   Refutació de l'Ase: Que la majoria dels homes van a l’infern.