Anselm Turmeda: Conversió a l'Islam i Aspectes Biogràfics

Anselm Turmeda
1. Explica el procés de conversió a la religió musulmana: causes, obres relacionades amb el canvi de religió, nom que adopta i hipòtesis que s'han generat al voltant de la seva fe al final de la vida de Turmeda.

Entre 1384 i 1389, es converteix a l'islamisme, segons ell, per mitjà de Nicolau Martel, professor seu a Bolonya. Aquest li confessa, en privat, que la veritable religió, l'única a través de la qual es pot assolir la salvació, és la religió musulmana. Colpit per aquesta revelació, el mallorquí abandona la vida de frare franciscà i es trasllada a Tunis, on, a través d'un metge musulmà d'origen europeu, es converteix a l'islamisme.

L'obra relacionada amb aquest fet és La Tufha i adopta el nom Abdal·là el Torsimany el mallorquí.

Turmeda rep cartes de diverses personalitats cristianes, com el governador de Mallorca, el papa Benet XIII o el rei Alfons V, el Magnànim, els quals li demanen que retorni a l'illa i a la religió cristiana, a més de prometre-li no prendre represàlies.

2. Aspectes destacats de la seva biografia.

Nom: Anselm Turmeda, (Abu Muhàmmad Abdàllah Ibn Abdàllah at-Tarjuman al-Mayurqui quan es convertí a l'islam)
Data de naixement: 1355 (aproximadament) a Palma.
Data de mort: 1423 a Tunísia.
Família: Fill d'una família d'artesans del port de Ciutat. El seu pare el va fer estudiar des dels sis anys i molt aviat dominà per complet els Evangelis.
Estudis: A Mallorca s'instrueix en gramàtica, lògica i teologia, i ingressa a l'ordre dels franciscans. Es trasllada a Lleida i estudia teologia, física i astrologia. Cap al 1370, es trasllada a Bolonya, on resideix durant deu anys i on aprofundeix en l'estudi de la teologia. Probablement també fa alguna estada breu a Tarragona i a París.

3. Cita les quatre obres més destacades d'Eiximenis i digues en quina llengua van ser escrites.

Llibre de bons amonestaments, en català; Cobles a la divisió del regne mallorquí, en català; Disputa de l'ase, no es conserva cap versió en català però hi ha traduccions en francès; i La Tufha, escrita en àrab.

Sant Vicent Ferrer

1. Explica en què consisteixen els sermons de sant Vicent Ferrer: tema, estructura, recursos de l'oralitat, durada, etc.

Tema: Tractaven sobre els turments i càstigs que esperarien a l’infern a tots aquells que no s’ajustaven al que manava l’església.

Estructura: Primer introdueix el tema i després utilitza exemples.

Recursos de l'oralitat: En els recursos interpretatius trobem gesticulació, canvis de to, ús d’onomatopeies o la imitació de les veus dels personatges. En els recursos lingüístics, ús del llenguatge col·loquial, abundants diminutius i augmentatius, carregats de matisos positius o negatius, interrogacions retòriques. A més, és freqüent trobar frases fetes als seus sermons i també fa servir faules i exemples.

Durada: Els sermons duraven entre tres i sis hores.