Annexió del sarre

Al-Andalús:

coneiexem com Al-Àndalus a tots els territoris de la Península que foren islamitzats al llarg de l'Edat Mitjana,però també l'assumpció de la cultura musulmana per part dels seus habitants.Aquests adoptaren la llengua,la religió i les costums dels musulmans.L'any 711 va començar la invasió de la Pnínsula Ibèrica.Alguns historiadors ho veren com l'inici de La Reconquesta.S'ha de dir que aquesta ocupació tan ràpida es va aconseguir perquè una bona part de la noblesa visigoda va pactar la submissió i pagament de tributs als invasors a canvi de poder conservar les terres.L'expansió va afectar també al regne
Franc fins la derrota que sofriren davant Carles Martell.ETAPES HISTÒRIQUES:1.L'emirat dependent de Damasc(714-756):Els governadors d'Al-Àndalus depenien de la califa de Damasc.Els àrabs ocupaven les millors terres mentre que els berbers les pitjors.L'any 750 la dinastia Omeia de Damasc és substituí̈da per l'Abbassida.El darrer Omeia supervivent de l'extermini es refugia a l'Al-Àndalus i aquest es proclama emir independent.2.L'emirat independent(756-929):Començen revoltes de hispans convertits i de cristians.En aquesta etapa al nord peninsular es constitueixen els primers regnes cristians.3.El califat de Çòrdova(929-1031):Abd Al-rahman III es va sentir prou fort i segur per proclamar la independència religiosa d'Al-àndalus i aquesta va esdevenir un califat.La causa de la desaparició́ s'ha de cercar en les ambicions dels aristocràtes musulmans i els governadors de les ciutats que començ̧aren a actuar per compte propi moguts sobretot per ambicions econòmiques.4.Els regnes de taifes i les invasions nord-africanes(1031-1237):La separació́ d'Al-Àndalus es va concretar amb la creació́ de més de 30 petits regnes independents anomenats Taifes, regnes molt rics econòmicament però febles militarment,fet que els cristians aprofiten per obligar-los a pagar imposts.Així compraven la Pau i els cristians es feien més forts militarment.La batalla de las Navas de Tolosa significà pels cristians un vertader punt d'inflexió́ ja que el poder musulmà ja no es recuperarà.5.Regne nassarita de Granda(1237-1492):L'únic regne que va aconseguir sobreviure a les ofensives cristianes va ser el regne nassarita de Granada.El darrer rei de Granada va ser en Boabdil que es va rendir el 1492 davant els Reis Cató̀lics, fet que va concloure la presència musulmana de la Península.PEL que fa als canvis econòmics destacam la importància que tendran les ciutats andalusines com a centres de comerç̧ i d'intercanvi de productes agraris i artesanals.En les ciutats si situaran els grans mercats,i els musulmans destacaran com a grans agricultors.El comerç̧ era actiu a nivell internacional.Parlant de la societat, era molt diversa degut a les diferents religions, cultures i categories socials.Estava dividida en tres grups: els àrabs,els berbers i els muladites.L'àrab es va convertir en una llengua de transmissió́ dels coneixements i es convertí́ en una gran eina d'integració́ de cultures diverses.

DESCOBRIMENT D'AMÈRICA:

El descobriment d’Amèrica per CristòFOL Colom el 1492. Protagonitzat per Castella i Portugal a finals del s. XV.Les causes de la conquesta són:Recerca d’una nova ruta perquè la del Mediterrània estava dominada per l’Imperi Turc des la caiguda de Constantinoble(1453);Disputa entre Castella i Portugal per assolir aquesta nova ruta,queda resolta amb el Tractat de Alcaçovas(1479)que establí el control de Canàries per part dels Reis Cató̀lics a canvi de no avanç̧ar cap el sud d’Àfrica,que quedà en mans portugueses;Cristòfor Colom,presentà,una proposta basada en l’esfericitat de la Terra,per obrir una nova ruta a l’oest per arribar a terres Àsiàtiques,a la recerca d’or i espècies,en lloc de vorejar Àfrica.Isabel de Castella posà a disposició́ de Colom els mitjans necessaris;Els avenços de les tècniques i instruments de navegació́(astrolabi, brúixola, carabela...) que feien viable el viatge;Les conseqüències de la conquesta s’han de dividir en dues:Conseqüències del descobriment per a la monarquia hispànica i Europa,Augment del territori de la monarquia hispànica Portugal i Castella van crear dos grans imperis ultramarins,Els nous territoris eren rics en matèries primeres i minerals valuosos com or, plata o ferro, recursos que gran part es destinaren a guerres per mantenir l’hegemonia dels Àustria a Europa. També́ potenciaran el comerç̧ ultramarí́;Conseqüències del descobriment per Amèrica:Submissió́ dels indígenes,Gran disminució de la població,Organització colonial i explotació,Un nou model social basat en una profunda desigualtat.

MONARQUIA HISPÀNICA EN EL Segle XVI:

En aquesta etapa trobem els regnats de Carles I(1516-1556)i Felip II (1556-1598).La política interior de Carles I va estar marcada per la Revolta de les Comunitats de Castella i per les Germanies de València que enfrontaren a menestrals contra la noblesa de la ciutat,estenent les germanies per tot el regne i també a Mallorca.Per altra banda,la política exterior de Carles I es va basar en unir tota la cristiandat a partir de diferents guerres:5 guerres contra la França de Francis I, però sobretot fou important la conquesta hispànica de Milán(1525).Guerres contra l'Imperi Turc i contra el seu vassall,el pirata Barbarroja.Guerres de Religió a Alemanya per evitar el luteranisme(cristians protestants)defensats pels prínceps alemanys.Finalment,cansat de lluitar,Carles I va abdicar en 1556.La política interior de Felip II va estar agitada per la Revolta Aragonesa,després de la fugida del seu ex-secretari Antonio Pérez que va intentar mobilitzar a tota la noblesa aragonesa contra el rei,i per la Revolta de las Alpujarras dels moriscos de Granada al Nadal de 1568,la qual fou pacificada.Mentre que,la seva política exterior va estar basada en la defensa del Catolicisme,per això Felip II va combatre en les següents guerres:La detenció cristiana de l'Avanç Turc en la Batalla de Lepant,la lluita dels terços espanyols contra els independentistes,conflictes amb l'Anglaterra,i contra França intervenint en les seves guerres de religió,a més cal destacar la victòria espanyola a Saint-Quentin i l'Annexió de Portugal després de la mort del rei Sebastiá,Felip II és nombrat rei de Portugal.