L'animació i els seus principis: una visió completa

L'animació

L'animació té la finalitat de promoure la participació de les persones en determinades activitats. Diferents contextos: social, animació, educativa i cultural. Objectius: estimular la iniciativa social, aconseguir la participació activa de totes les persones, afavorir el desenvolupament social, cultural i educatiu. Anys 70: comença a les ciutats com a dinamització sociocultural, comensen a crearse xarxes que definen a una cultura de masses, potencia el consum col·lectiu i augmenta el associacionisme. Anys 80: sorgeix una crisi urbana, les ciutats es veuen afectades per canvis socials, econòmics i culturals. Anys 90: aporta majors ingressos i l’augment per l'interès d’activitats d’oci, causa major institucionalització, professional i formació. Actualitat: gaudeix d’un gran desenvolupament i diversificació. Principis del olimpisme: no discriminació, desenvolupament sostenible, humanisme, universalitat i solidaritat. Administracions: construeixen infraestructures, ajudes i cobertura legal a clubs i associacions, campanyes de promoció, EF obligatòria i regulació titulacions universitàries. Canvis importants del moviment olímpic: espectacle de masses, mercat de consum, símbol d’identitat nacional i model estètic. Anàlisi de la població per característiques: ha de ser atractiva, adequada al tipus de client, als seus interessos, segons l’edat i segons les necessitats especials o diferents. Segons l’edat: Animació per a xiquets: Aprendre a fer ús útil del temps lliure, promoure la creativitat, l’entreteniment i hàbits saludables. Treball de psicomotricitat i socioafectivitat. Animació per a joves: educar en l'ús correcte de l’oci i el temps lliure, gaudir i participar. Potenciar el sentiment grupal i ajudar el desenvolupament personal. Animació per adults: enfocada a desenvolupar actitud crítica, presa de consciència, compromís sociocultural i participació activa. Animació per a majors: promoure la realització de diferents tipus d'activitat, desenvolupar la creativitat, el gaudi i les relacions socials.

Segons les necessitats especials o diferents: Per a persones en risc d'exclusió social: promoure una ocupació sana i profitosa del temps d’oci. Enfocada a persones en situació de pobresa, drogodependents, etc. Tenir en compte els seus interessos com la reeducació social. Treball de l’autoestima, responsabilitat, respecte i integració. Per a persones amb discapacitat: per discapacitat física, intelectual o sensorial. Ensenyar el temps d’oci de forma activa, saludable i plaent. Activitats adaptades a les seves necessitats i dificultats. Per a persones amb alguna malaltia: s’anomena animació sanitària o hospitalària. Enfocada a la prevenció, el manteniment i la millora de la salut física i mental. Anàlisi de la realitat: L’entorn d'intervenció: situació econòmica, localització. Recursos disponibles: biblioteques, parcs, zones esportives. Col·lectiu a qui va dirigit: nivell formatiu o cultural, gustos i interessos. Fase 1, determinar les necessitats: Descripció del context: descriure factors socials, polítics i econòmics que poden afectar la història. Percepció social del context on es va intervenir: conèixer l'opinió de les persones que viuen en ell. Anàlisi de la informació i explicació de les causes: servirà per a la justificació de la intervenció, establir objectius i promoure la participació.

Fase 2, establir prioritats: Exploració d’alternatives: satisfer necessitats del col·lectiu que rebrà l'animació. Integració de tota la informació: prendre decisions adequades sobre les prioritats a satisfer amb l'animació. Anàlisi de les principals fonts d'informació: observació, entrevistes, qüestionaris i enquestes, recopilació documental. --Observació: Registre de la informació: a través d’anotacions, gravadores, vídeos... Principal avantatge: permet una comprensió més completa dels comportaments dels participants. Alguns inconvenients: guanyar-se la confiança, només serveix per a grups petits i dificultats per a generalitzar. --Entrevistes: aquest instrument es basa en la tècnica interrogativa. Estructurada/semiestructurada: les preguntes estan prefixades i segueixen un guió. Oberta: sense estructura, indicada per a entrevistes experts. Avantatges: obtenció d'un tema en profunditat. Inconvenients: difícil comparar respostes, presència de l'entrevistador que pot influir en la resposta. Qüestionaris i enquestes: tècnica interrogativa que consisteix en la recopilació de preguntes. Tancats: amb respostes establertes. Oberts: amb respostes lliures. Mixtes: el més freqüent i útil. Avantatges: obtenir informació variada, estudiar relacions entre factors i generalització de les dades obtingudes. Inconvenients: superficialitat de les respostes, no recomanat per a poblacions amb dificultat de comunicació verbal i la informació que s'obté està per la formulació de les preguntes i la veracitat de les preguntes. --Recopilació documental: la investigació social també es pot fer a partir de documents publicats o no. Inconvenient: possible falta de precisió de les dades extretes.

Ús de les TIC: Software específic d'anàlisi de dades: ens permeten realitzar tot tipus de dubtes. Software de pagament: SPSS. Software de llicència lliure: PSPP. Ofimàtica: de pagament Microsoft Office i llicència lliure, LibreOffice, OpenOffice. --Anàlisi i interpretació de dades: variables, freqüència o percentatge, gràfics. --Variables quantitatives: poden ser nominals o ordinals. Variables qualitatives: discretes si sols pot ser un número determinat o continues. --Freqüència absoluta: nombre de vegades que es recull cada resposta, el total serà la suma. Freqüència relativa: quocient entre la freqüència absoluta i el tamany de la mostra, el total sempre serà 1. Percentatge: s'obté multiplicant per 100 la freqüència relativa, el total ha de ser 100. --Principis ètics de la investigació són: Principi integrat: la salut física o mental dels participants no pot córrer risc. Principi de dignitat: els participants tenen dret a dir si participen o no. Principi de privacitat: assegurar la privacitat i la confidencialitat de la informació tractada. Principi de benestar social: procurar no fer mal a la societat ni a les seves comunitats.