Animació esportiva: definició, objectius i evolució

Definició animació esportiva:

Sorgeix en el si de les grans metròpolis actuals com un recurs de dinamització social i cultural cap als diversos col·lectius humans que les integren. Com a part de la activitat social.

Objectius:

Animar i estimular als diferents sectors de la societat promovent una ocupació positiva del seu temps lliure, mitjançant les activitats físic-esportives, enteses com un factor lúdic-recreatiu, que potencien la relació social i la salut.

Evolució:

- Grècia: oci meta temps ocupat

- Roma: oci – desocupació i diversió (impost governant)

- Edat Mitjana: vida oci – indicada classe alta social

- Edat Moderna: l’oci és l’oposat al treball (vici personal)

- Revolució industrial: “Declaració Universal dels drets humans” Article 24

Condicions dels centres d'esport recreatiu:

- No existeix cap límit d'edat

- No importa el sexe

- Les persones menys dotades físicament només hauran de superar les dificultats que ells mateixos s'imposin

- No es necessita una preparació física anterior

- És necessari distribuir els practicants en nivells

- No és necessària la competició

- Es té el dret a equivocar-se, a fer-ho malament

- És, abans de res, un centre de relació i de diversió

- No existeix l'entrenament rigorós i sistemàtic

- No és necessari acostumar i adaptar l'organisme a un esforç tipificat o a un gest específic, les possibilitats de resposta motriu són múltiples; totes les que pugui manifestar el nostre cos els practicants experimenten una activitat lúdica lliure

- La quantitat i la qualitat de l'exercici serà aquella que s'ajusta als desitjos dels practicants

- L'espontaneïtat substitueix a l'ordre

Característiques i qualitats del director del joc

- Entusiasme per allò que està fent.

- Responsabilitat en el seu treball. Preparar les sessions, innovar, admetre opinions…

- Obert i espontani

- Confiança en si mateix, en l'activitat que proposa i en el participant.

- Creatiu, imaginatiu. Ha d'eliminar la repetició, la monotonia i l'avorriment i afavorir la varietat.

- Autoritat. Ha de tenir iniciativa per organitzar i per decidir.

- Justícia. Ha de ser àrbitre per regular la diferència d'interessos que es poden presentar en el joc.

- Ha d'evitar convertir-se en protagonista, ha d'evitar participar. No ha de ser *demostrador sinó animador.

Classificació segons la diversió:

Jocs espontanis, Jocs dirigits, Jocs preesportius, Competició, Alta competició

Diferència entre jocs populars i tradicionals:

Jocs populars:

- Molt lligats a les activitats del poble pla, i al llarg del temps han passat de pares a fills.

- No es coneix l'origen

- Activitats espontànies, creatives i molt motivadores.

- Reglament variable, poques regles, i pot canviar d'una zona geogràfica a una altra, fins i tot el nom.

- Tot tipus de materials

- Objectius: perseguir, llançar un objecte a un lloc determinat, conquerir un territori, conservar o guanyar un objecte

- No està institucionalitzat

- Objectiu: divertir-se.

- Eina educativa a l'aula a través de cançons o lletres (característiques de cada època), es diverteixen i aprenen.

Jocs tradicionals

- Lligats a història, cultura i tradició d’un país, territori o nació

- També de generació en generació però origen molt antic

- Regles igual a tot arreu. Material específic

- Practicants: clubs, associacions i federacions.

- Alguns jocs amb el temps passen a esports tradicionals

- Exemples: la petanca, les bitlles, la granota,

- Lligat a l’origen del poble, per això, els denominen jocs o esports autòctons.

Per triar el joc hem de contestar les següents preguntes:

- És motivant?

- Permet una quantitat de treball suficient? (esperar torn, eliminació, desplaçaments)

- Permet una millora qualitativa de les accions motrius? (presa de decisions, possibilitat d'elecció, col·laboració, intel·ligència estratègica)

- Permet aconseguir els objectius proposats?

- A quin grup va dirigit? (característiques psíquiques, intel·lectuals i físiques de cada edat)

Sistemes de qualificació:

L’eliminació pot ser:

a) total: s'ha d'utilitzar amb molt poca freqüència

b) parcial: utilitzar canvis de paper o rol, fer una altra activitat. És més recomanable que l'anterior.

- Sanció: fixar un tipus de sanció que no tingui gran importància. Cal tendir a activitats "bones"

- Puntuació: pot ser

a) positiva (donar més punts al que guanya) és la més recomanable

b) negativa (el que té més punts perd)

Avaluació dels resultats del joc

És important realitzar una valoració dels jocs que permeti millorar els resultats dels mateixos en el futur. Els indicadors que podem avaluar en un joc són els següents:

1. Nivell de participació

2. Grau de satisfacció: alegria, riure, contacte, descàrrega, distensió

3. Nivell d'esforç